![](https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEglEzbbK4026O9UOdqUe57Cx5c6GXG_976Xc7vmA4U4KXTlbIfT6MfJg9Lh9b0ZpCH2C-VaEm4LZWhodQ3Rp1cvLEg1-AdCNl4pGFGtsrxMe70kEZGUJEGB59u96If0r1NdKtdtko_hBs1t/s400/225561389_7fcc719274flickr.jpg)
HAIKÚ DEL DIA
135.- Aigües marines
que acolliu la llum.
Espill retrobat.
..........
E S C O R R I A L L E S
C23.- Avui que tenia la butxaca plena a sobreeixir, no he aprofitat la circumstància, ni he tingut prou valor per obrir la cartera i amollar el bitllet al venedor i sentir-me satisfet del gest de comprar... Això no és economitzar, si no ser impotent davant la valentia que suposa el gastar quan el costum no hi és en un mateix. – Em ric de mi mateix, qui no gasta...? Sols per que no es té. La societat de consum o benestar té els seus mecanismes per escurar-nos les butxaques, fen-nos creure que som uns afortunats de poder gastar i gastar...