Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris acrílic. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris acrílic. Mostrar tots els missatges

dimecres, 7 de febrer del 2018

MARGES DE PEDRA SECA... acrílic



29.- 26-1-18

Tota seva vida havia tocat pedra.
La manejava com nadó a mans de mare.
Coneixia els pedrots i el reble menudalla.
Els seus marges eren obres d’art...
Ni la pressió de la terra i el sobrepuig de l’aigua
esbandien aquell gegant que roc a roc
des del solament fent bassa pujava repenjat
com prevenint l’empenta probable o possible...
Es sentia recolzat amb els pedrots falcats
no fos que rellisquessin, besant-se un a l’altre.
Pujaven com escalinata antiga per tocar el cel
i arribaven dalt somniant planúria darrere
i que l’arbriu creixés en la tovor que guardava,
Excels, aguantava els costers amb sa dolcesa...
Aquella paret veia al amo satisfet pujant graons
que deixava a la cara per salvar l’altura.
Què satisfet ! Tota la vida fent gegants indestructibles.

DE REBAIXES 18.- ANTON.-T.E.- 26-1-18

dijous, 29 de juny del 2017

L'ENXANETA... acrílic

foto de Antonio Fortuño Sas.
Fa un temps vaig escriure aquest trenet. Avui, acompanyant aquest tapuixet em fa goig de possar-lo
L’ENXANETA

Fa un temps moria l’avi...
Aleshores, que farem ?
Anirem a la gran festa,
la diada dels castells?
Ell sempre davant la colla
en seu fer més deliciós.
Si primer pujava a terços
després sols prestava el cos.
...........................

La petita Mariona
més lleugera que la veu,
ploma d’oreneta jove
és l’anxaneta que sent
quan a dalt en fa l’aleta
crit de gralla, crit de gent.
..........

Avui, allà a la gran plaça
amb esforç ha arribat dalt...
S'ha plantat i cap enlaire...
-no tingueu por, no caurà –
Ha aixecat les dos manetes
com resant-ne una oració
i mirant del cel un núvol
li ha dedicat seva acció
al avi que ara la mira
des de dalt del cel joiós.
-És per tu que faig l’aleta
I amb mans juntes un petó !!
anton

dimecres, 28 de juny del 2017

ESTELS... acrílic


28-6-13
ESTELS ..Nit. Ni lluna ni sol. S’ha estès el llençol negre. Els estels volen brillar. Una rufagada de vent repreta l’ancoratge i les lluernes brillants cauen a terra...Innocents, amb llum pròpia il•luminen el paratge. Intel•ligents saben què és un roser i es troben confoses, blanques con núvies, davant la vermellor del imperi vegetal, roig com la passió... Han passat la nit donant llum... fins les roses han baixat a petonejar-les agraïdes de la llum...
Quan ha sortit la llum imponent groga, imposava el jardí màgic... Era ple de roses blanques... Anton

dissabte, 4 de març del 2017

COM UN NIU... acrílic


Com un niu d’orenetes tot en ordre...
En l'últim ordre establert... 
Canviants, 
la voràgine la fem a mida 
i queda el nou estatus...
Bell concert de micro elements
que ens diuen que em estat joiosos ?
La felicitat ronda en les galtes
i els ventres plens a sobreeixir.
I la taula a rebosar de les deixalles
que han fet goig i han complagut
ara son nosa que embruta...
Pensa en clarinet de llavis
que xiuxiuegen prets
històries i miracles...
Pensa en niu d’orenetes...
Com fan borrombori la menudalla...

DE REBAIXES 17.- ANTON.- T.E.- 3-3-17

diumenge, 27 de novembre del 2016

QUANTES VEGADES... acrílic


Quantes vegades havia pujat
aquells graons d’escala ?
Però reconeixia que el seu pas
anys enrere alegre
ara es tornava feixuc, pesat...
Serà del calçat ?
Es desvestí dels artefactes
i els deixà a vora...
Ara el peu nu besava el graó.
Quina sensació... !!!
Quin experiment... !!!
Semblava que el graó li dava força...
S’assegué en un d’ells
i reclinant el cap
hi esmerça un petó...
Tant que ho havia trepitjat !!
Ara li dava les gràcies.

DE REBAIXES 16.- ANTON.-T.E.-26-11-16.

dijous, 7 de gener del 2016

AMB PEU MAL CALÇAT, MAL ES CAMINA... acrílic


No era covard i valent pujaria fins dalt de tot
de la serralada com anxaneta a veure
i a conquerir la vesant prolífica del extens pla.
Amb el sarró al coll i en el pit la quimera
trepitjaria ben calçat per camins de cabres
esperant trobar el goig de nova mirada.
Es lligà sabates ben femades i tirà amunt.
Les dificultats pensades es multiplicaren
mes ell, impertorbable, deixà la tovor del panal
i anà ascendint pel pedruscall i esbarzeral
impertèrrit com pigmeu fet gegant en la cuita.
Rossolant i punxant-se, cap alt i esquena dreta,
insuflava en seu esperit l’alè de la victòria:
- Arribar a saltar l’encavallada de la serralada ...
Però els bons desitjos, els esforços dignes
poden veure la traïció rondant molt propera
i va succeir que a la sabata esquerra  un pedrot
li va rossegar la sola i ara els seu caminar
era sense protecció des de turmell a sola...
- Mal vinguda sabata, tu em fas la guitza...
Retornaré al lloc per canviar-la... !!
De vegades els grans esforços no son colrats,
de vegades ens trobem injustament anorreats...
Aleshores, cal serenitat i tornar a començar...
La prèdica i el pas ferm per arribar al cim
han d’omplir la voluntat sense retruc advers.
DE REBAIXES 16,. ANTON.- T.E.- 4-1-16.

..........

dissabte, 30 de maig del 2015

ON ÉS EL PASTÍS... acrílic



2009 – entrat 19 – 8 - 10
On és el pastis?
Jo veig el pilar o paret com dreta
quan des de fora, els qui ens miren,
veuen la mateixa com esquerra.
Qui té raó?
Com podem pensar igual ?
Potser llàstima del buit
que hi ha entre dreta i esquerra.
Qüestió de possicionament...
.... Així podem veure tot el fora,
però els que veuen des de fora
veuen el dins...?
Hi som nosaltres, dins
o sols és una il·lusió visual...?
On ets tu, dins veient la teva dreta
o fora veient... l’esquerra?
La situació pot demostrar-nos
que els dos tenim la veritat.
Ens discutirem amb els que miren
des de fora?
Ells no saben, potser
que dins tenim un pastis
que no es veu... nostra intel·ligència.


Clar, que de vegades, 

ens donen a tastar el seu pastis
....la seva intel·ligència.
O volem reconèixer?
ANTON.- T.E.- 30-5-15


dilluns, 11 de maig del 2015

LA LLUNA ES MOU... acrílic



La lluna es mou
com el vent bufa els arbres..
Les ombres caminen
a pas de llum platejada.
La nit calla, dorm quieta.
Els ulls no miren son clucs,
les veus son aigua calma
Ni un xorrit d’ocell i d’escarabat.
Ni lluerna ni grill fan fresa,
però en la fosca fullosa
la vida és constant abraçada...
Reviu l’història eterna
del contacte suprem...
La platja viu les peuades
i l’ona besa i la sorra emmelada calla.
DE REBAIXES 15.- ANTON.- T.E.-11-5-15
..........SILENCIS
71.- Baixar del núvol abans de que ens

en treguin o que caiguem en el buit...

dimarts, 19 d’agost del 2014

ELS SONS DINS L'ESTANY... acrílic sobre paper negre



27.- ELS SONS DINS L’ESTANY...
............................. salms de l’amor
I dins l’estany els peixets corren com esperitats
com sent-ne viu teclat de piano inventant melodies...
Cadència en el bellugueig incessant
mostrant lletres que es mouen i s’uneixen paraules.
Sons que reverteixen en harmonies difuses
com fullam en bosc que es despulla
caient i enlairant-se en el moviment de l’estany
revolant tot l’entorn en màgic naixement...
Palometes bellugones que llencen petons al aire,
notes breus i allargassades, colpidores,
estremint-se, estenent-se, implantant-se,
fent-se melodia en l’estany que es concreta
en el moure, en el so, en la visió
d’un espectacle que mai acaba i de continu es modifica
com instant en carrusel de successions
on viuen i acaben havent dat seu profitós viure.
Peixets menuts, nostres idees
en nostre estany del viure
es belluguen fent ses melodies
que uns escolten, altres callen,
altres neguen,altres rebutgen,
altres assumeixen. altres dispersen,
altres... I nosaltres les estimem ?
DE REBAIXES  14.-17-8-14.- ANTON.- T.E.




dimarts, 1 d’octubre del 2013

CENSAT / SENSAT,,, acrílic i aquarel·la


Seria censat si era sensat ?
Tenia el desig al caure.
Sense la ordre del desig no hi hauria acte?
Somniem desitjant un fi.
Caminem en vol del ocell
que alteja sospirs
i quan caiem en l’evidència
l’acte conforma la realitat.

DE REBAIXES 13.- 1-10-13.- ANTON.