A PUNT DE VOLAR.... foto pròpia

36.- A punt de volar

Caminal esgarrapes .

Peu que volarà

37.- Fins nuvolada

n’és mirall de la blancor.

Cotó fluix vola

LES PALOMETES.... foto pròpia

34.-Les palometes

t'han guarnit de florit blanc

Pinasa et mira.

35.- Tejines el cel

amb ton brancam i esponja.

No calen núvols.

AQUELL VELL CIRERER...fotos pròpies

No tinc a ma el que buscava. Hi he posat un ametller vell en representació d'aquell vell arbre del que tantes cireres vaig collir per menjar a casa o bé obsequiar.Eren uns arbres en que trencar-li solament un brot era pecat. Als dotze anys jo hi pujava dalt i anava de rama en rama, era grandiós, una soca més que la cuixa i amb uns cimals que tiraven amunt, espés podia un dins amagar-se i que fins no ser la persona a prop no el veia. Moixons i humans se'n alimentaven i encara en quedaven en rames altes on ni amb crossa es podien collir. Quants records em porta. El poema ha sortit així rapit, sense pensar, estava fet. Si més llarg hi hauria afegit lluites entre ell i jo, un xibal amb poca experiència.Valgui el que he dit per entrar dins eixa festa del Hanami japonés anunciat per Blocsfera Ebrenca. Anton.

29 – 3 – 09

AQUELL VELL CIRERER

.............

Allà en el lluny de la contrada

seguint camins de ferradura estrets,

el cirerer alça sa ramada enlaire

com beneint el terme que és tot seu.

El plantaren fa anys, qui se’n en recorda

quan assentaren el cep en aquell tornall.

La partió del Pelegrí. Terra ufana.

Costeruda. Dominant com vela de barcam.

Prop el barranquet volien clavar-lo.

Un vell digué . – A la trona com rector.

I ben amunt a prop de pins i matollada,

un clot ample el rebé com son senyor.

De brotada en brotada amunt surava,

esplèndid s’ensenyorejava com pastor.

per baix la vinya el guarnia i el besava,

ell s’erigia com el gran comanador.

El fred, al temps li atordia les ramades,...

Al març de ses gemes explotaven vives flors

i els penjolls de granets amb fullam confonia

son verd pletòric, esperant el roig color.

Els pètals ja no hi eren, tot era campanetes

el sol les escalfava, el vent els hi feia petons,

els ceps que ja florien, enveja en tenien...

I corre mes d’abril,... L’eufòria el torna boig.

Vermell en mig del verd a dalt de les ramades

es balancejava mesclant-ne sa vivor...

Ja algun ocell amb bec net vindria a picar-ne

aquella rodona que es mou i que fa foc.

Poca defensa l’arbre en contra d’ells tenia...

Ell produïa perquè el moixó amb el pinyol

volés al lluny d’aquells tornalls de vinya

i deixés caure a bon fi el fruit del seu amor.

Al cap del temps per tot el terme hi creixien

nous arbrets, plançons d’aquell arbró

que seguint terminis que el condicionaven

escampava vida, sa nissaga, amb zel i amor.

Avui, quan veig al terme eixes plantades,

se m’inunda el cor pensant en l’arbre vell

que ell sol deixà en el terral marcades

la empremta humil dels avui joiosos cireres

HAIKÚS.- ALS PEUS OR BRILLA.... foto pròpia

31.- Als peus or brilla.

Cascaula floreix gana.

S’esmerça alegre.

32.- Per quin camí aneu

El blau i blanc guaita a vora.

El pi braç de creu.

33.- Firma argelaga

el quadre. Quant de color

honorant pedra.

HAIKÚS.- COM ROSA OBRINT-SE.... fotos album picasa mariona

25 - 3- 11

29 .-Com rosa obrint-se

Al veïnat saludes.

Alegre estampa.

30.-Ben florits ara

Camineu vers fruit, vida.

Rosa rosari.

HAIKÚS,. OCELLET D'ALES... foto album picasa de mariona.

27.- Ocellets d’ales

Esperant fugida.

Cançons d’oratge

Vent espetega.

Pètals vibren la dolçor.

Neu ajocada.

28.- Company l’oliver,

Et té per núvia ufana ?

Quan és la boda



HAIKUS.- NÚVIES VESTIU....foto album picasa mariona

25 .-Núvies vestiu

de seda primorosa.

El temps estreneu .

26.- Sorgiu omplint-ne

de candent boira blanca.

Viu el ramatge.

FLORINT PRESSEGUERS.- TEMPESTA GUAITA.- fotos album picasa mariona

foto album picasa mariona

23.-Tempesta guaita.

El perill s’apropa ara...

Desitgeu el sol.

24.- Copes que s’obren

Perfum i pol•len verge.

Préssec espera

CEL·LEBRANT LA PRIMAVERA, I ELS TRES ANYS DE PERMANÈNCIA EN LA XARXA

En el dia 21 de març del 2008 entrava en la xarxa amb el blog DEIXALLES allotjat a Tinet, circumstàncies que es varen donar al cap d'un temps feia cap aquí a Blogger a posar el meu granet en la immensitat de la platja.... Bona acollida i la continuitat en els meus delits es veu ben rebuda en mig de la grandesa de tant moviment.... Com ocellet he volat i he trobat nius d'esperança, també jo he donat a tots quans han vingut el gotet d'aigua atemperada segons el temps... He intentat fer amics i també molts han practicat aquesta disciplina i la virtualitat del lloc s'ha tornat amable, afable, comprensiva, generosa... excel·lenment acollidora.... He rebut i he donat sense perdre res dels valors humils que portava i he guanyat la ma que ajuda, el petó a la galta, la cadira pel descans....



En aquesta proposta de la Carme a Itinerànces Poètiques, un xalet d'estiu i d'hivern per tots els que hi volen posar a la taula seu plat poètic, hi he vingut amb els meus trenets per ajudar en la misió que fos més adient, AVUI, també hi som per cantar glòries a la PRIMAVERA...que dels cors surtin paraules de PAU, AMOR I LLIBERTAT i que s'estenguin pel mon necessitat d'aquestes sembla que utopies.....


Amb el meu treball de cuina us presento el platet per a tots. Gràcies a vosaltres que m'ajudeu a ser-hi i a viure. Anton.


.....

SI JO POGUÉS, EL TEMPS

ATURARIA....

Escrit per Antoni Fortuño Sas

1 - 3 –octubre - 06

Si jo pogués, el temps aturaria,

la rosa del Amor no es marciria

i el Sol ens calentejaria a tots.

Quants de bressols serien establia,

l’ocell son cant dolcet establiria

engegant arreu la joia i el consol.

Si jo pogués, la Pau feliç viuria,

la guerra dins del mon sufocaria

amb la concòrdia dels sers humans.

Que tots fóssim germans, com ho voldria !!

- abraçada i petó sense falsia

amb odis i enveges lligats de mans -.

Si jo pogués, seria sempre dia.

La mentida vivent apagaria

negant-li orella atenta i meu consens.

Si jo pogués la nit no existiria.

la Llum potent la fosca negaria

amb resplendor de foc sempre vivent.

Si jo pogués, el temps aturaria,

vivint en el record em complauria

allunyant l’oblit que pot fer-nos mal.

Per més que la distància existiria,

sempre l’esperit allí hi restaria

en un fratern abraç, goig desitjat.

La violència, jo arrencaria

negant-li tot favor l’ofegaria

aquietant- ne seus passos fins morir.

Menuts i vells amb cor defensaria,

dones com filles a totes les tindria

eixugant plor en son violat destí.

Si jo pogués, el temps aturaria

i a la venjança el cos li tallaria

parant son pas nefast i delictiu.

La fam a mossos me la menjaria,

fent galtes roges plenes d’alegria...!

tots tindríem plat fondo i tovalló.

Diners i propietats repartiria

per que amb salut i vida hom seria

ric d’esperit, d’intel•lecte i de cos.

Si jo pogués, el temps aturaria

per viure eix instant amb alegria

asseguts a taula menjant el Pa.

L’hora que ha de venir, jo pararia,

restant quiet, ja mai despertaria...,

com si assolís el somni eternal.

Si jo pogués, el temps aturaria...



9.- HAIKÚS.- ROBUSTA SOCA... foto pròpia

18 - 3 - 11

21,. Robusta soca

Aguantes anys florint-ne.

Vell complint deure.

18 - 3 - 11

22.- Veus Rovellosa

que espera ta florida.

Camí t’hi porta.

8.-HAIKÚS .- COM RIU D'ESCUMA...foto pròpia

18 - 3 - 11

19.- Com riu d’escuma

Transites per el terme.

Flor, alegre olor.

Rabanísies

Et volen fer la guitza.

Pètals ja caiguts.

18 - 3 - 11

20.-Has fet l’arcada

Amb mil borrons que esclaten.

Vida en el úter.

Surt existència.

Esclatarà la blancor.

No és pas l’hora

7 .- HAIKÚS .-17.-Vigila el Tormo.... fotos pròpies

17 - 3 - 11

17.-Vigila el Tormo

Vostra florida alegre.

Cants d’esperança

18.-l’àvia t’aguaita

Quan tu vols néixer dona.

Segueix la vida.

6.- HAIKÚS.- DILECTE ALLARGUES... foto pròpia

14.- Dilecte allargues

ma florida de perfum.

Feliç contacte

14.-Cosits mocadors

et guarden carn amable.

Pau ofereixes.

5.-HAIKÚS .- FLORS D'AMETLLER.-PROP LA BOSQUINA...

14 - 3 - 11

12.- Prop la bosquina

Ensenyes coloret blanc.

Paper de fira.

13.- Dins la cabana

El fruit farà parada.

Foc i esmorçada

4 .-HAIKÚS .- OCUPEN DAMES.... fotos pròpies

12 - 3 - 11

10.- Ocupen dames

L’espai del tauler terrós.

Florida d’arbres.

11.- Creix a l’espona

Donant el fruit de casta

Ell valora l’erm.

3.-HAIKÚS .- EL VESTIT POSEN.... foto própia

HAIKÚS

5.- El vestit posen

A la dama de pedra.

Adornen falda.

Al Domenge, una finca que ELL cultivava a hores cautes, amb cirerers i olivers, hi va plantar dues moreres en diferents llocs per poder deixar els vehicles a l'ombra en temps de treball... Han crescut, ELL hi feia tot el necessari per que es sentissin contentes, l'última esprga l'havia fet ELL... Aquests any m'ha tocat a mi hi he trobat un premi, allí la vida hi va tenir lloc en un niu de moixonets... No he tocat la casseta, miraré si tornen a ocupar-la, em sentiré honorat si puc saludar-los en nom d'ELL. Anton.

6.- Tingueren casa

Del ventot resguardada.

Un dia a volar.

11 - 3 - 11
7.-Qui et plantà joiós
no porta ja tisora...
Tris, fer-ho per ELL.

8.-ELL t'esporgava...
va anar-se'n un dia...
Et veu des del Cel ?

9.-Creix ufà i amb força,
fent ombra i bon recer...!!!
Ho somniava ELL.

2 .-HAIKÚS.- AI, QUIN DELIRI... fotos pròpies

HAIKÚS

3.-Ai, quin deliri

Esclaten poncelles...

Ulls alegreu-me.

4.- Sortint de capsa

Mocadorets de seda...

Pura rialla.



1.- EL MAR O LA MAR.... imatges google

HAIKÚ

1.- El mar o la mar

quan aquieta ses ones...

Calma d'esperit

.............

2.- Que el gos pasi.

Enfrontar-se a sa boca...

Dents que mosseguen.

22 i últim de la sèrie.- EL BON COR DEL RAI.... entrat a contes divers.

22 .-EL BON COR DEL RAI .  Escrit d’Antoni Fortuño Sas.21 – 1 - 10

- Guau ...
- M’has xafat la vidriola, carnús ... - diu la Tamara
- Guau...guau...
- Que vols que doni els calerons a la foto del diari ? Oh, potser si... Ara ho veig...
- Guau...
- Farem una cosa, Rai... Coca de poma, molta, i farem trossos i la vendrem... al nens del cole.
- Guau...
- Li dic a la mare que ens ajudi... i recollirem calerons
- Guau, guau...
- Que digui que m’ho has dit tu i que no et renyi per xafar la vidriola ?
- Guau, guau, guau...
- Quin bon cor que tens, Rai... Et daré un torrosset de sucre...
- Guau, guau...
- Que no el vols amb tant llaminer que ets ?
- Guau, guau, guau...
- Que el posi a la coca per que sigui més dolça... ?
- Haití ... guau, ...Haití... guau,... HAITÍ ...!!!

http://rebaixes.blogspot.com/
i altres blogs d’Antoni Fortuño Sas

21.- LA RIALLADA DEL PAU....ENTRAT A CONTES DIVERS

21 .- LA RIALLADA DEL PAU.


Escrit d’Antoni Fortuño Sas .

18 – 1 - 10
El Rai, gosset juganer ha trobat la porta oberta del pis. No el deixen entrar quasi mai...Veure’l la Migi, la gata de casa, se l’ha mirat – encara que son amics, que ja és molt dir – i un meu fortet ha esclafit. Ella guarda tot el que cau de la trona del Pau i avui menja amb la sopa mandonguilletes i les espera amb deliri... Aquesta gelosia ha fet que quan s’ha atansat. l’ha rebut amb les urpes, ell un ganyol agre ha soltat.
- On vas, Rai... ? Que no vull gresca – diu la iaia
Sense saber com ha emprés a la Migi... Donant cop a les potes de la trona ha trontollat tot... Cara, sopaller, pelutxo..., mosaic s’ha envaït de sopa i mandonguilletes... Com ha plogut !!!
La lluita ferotge, la riallada del Pau... eterna i els crit de la iaia i ganyols i meus... inacabable.
..............................
http://rebaixes.blogspot.com/
i altres blogs d’Antoni Fortuño Sas

20 .- TANT BONIC QUE ERA... entrat a contes divers

20 .- TANT BONIC QUE ERA Escrit d’Antoni Fortuño Sas .17 – 1 - 10
Quan han sortit d’escola el Pau ha cridat a la seva teta.
- M’has d’ajudar...
- Ajudar ? A lligar-te les sabates...?
- No... que m’has d’ajudar...
- T’ajudo sempre ..
La conversa ha seguit fins arribar a casa. Han tocat el timbre.... I escales amunt ha tornat a la bretxa ..
- Es que no sé com dir-t’ho.... Vull castigar al iaio...
- Castigar al iaio...? Que t’ha fet ... No t’ha deixat els pinzells?.
- No,... Que m’ha destrossat el dibuix que vaig fer d’ell... Al mateix paper m’ha pintat quan era petit que una vegada... I no podia fer-ho en un paper net, ell que en té tants....? Diu que varem riure molt
Ens va caure el plat pel damunt....fins al pelutxo. I la iaia ens va renyar...
Vés... com el faig el dibuix que tenia penjat a la nevera...? Tant bonic que era.
...................................
http://rebaixes.blogspot.com/
i altres blogs d’Antoni Fortuño Sas

19 .- NI EL MESSI... enrat a contes divers

19 .-NI EL MESSI...


Escrit d’Antoni Fortuño Sas .-10 – 1 - 10
..................................
La Tamara està trista, fins el Pau té la camiseta de Bojan .A ella els reis mags que nannis.... no li han portat, ... La de fa tres anys no li entra....Passada de moda
La Migi la sentit, ha alçat la cua i ha remenat per les seves cames. Quan l’ha collit al braç li ha dit uns meus a l’orella que a la Tamara l’han posat contenta de veritat. Li ha dat la solució... i diuen que els gats sols jeuen al coixí de l’avi.
Quan l’han vist sobre els monopatins...
- Que t’esbarraràs....
- M’ha citat el Guardiola, l’entrenador del Barça – ha dit tota tufosa – I ara faig exercicis per demostrar que el que fa el Messi no té comparació amb el que faig jo... I damunt del monopatí ... Així m’estalvio un ronyó... No dieu que una camiseta val un ronyó...
La menuda sap que vol.
.................................
http://rebaixes.blogspot.com/
i altres blogs d’Antoni Fortuño Sas

18 .- EL CONILL I L'ELEFANT....entrat a contges divers

18.- EL CONILL I L’ELEFANT


Escrit d’Antoni Fortuño Sas .-2 – 1 -10
............
El Pau té una mascota, el Patrici, un conill que ronda el terrat de la casa i s’allotja en una gàbia preparada .
Avui ha sentit un pregó que ha arribat un circ al poblat. No sap el que és, però ha sentit molt xivarri. Quan ha quedat sol, el Pau a l’escola i tot era solitari, ha fet anar el morret olorant ... Seus ulls han vist un animal que no sap el que és. Si entra al jardí li estropellarà tot i les culpes... seran per ell.
Ha baixat fins baix i s’ha trobat al desconegut.
- Que fas tu per aquí...?
- Busco la mare,,, L’he perdut...
- Aquí... no la trobaràs...
- Per que no m’acompanyes, jo no conec els topants.
- Puja’m a la teva trompa... i ves en compte de xafar les flors.
El conill té bon olfacte i segur trobarà la mare.
.......................
http://rebaixes.blogspot.com/
i altres blogs d’Antoni Fortuño Sas

17 .- BONA INICIATIVA.... entrat a contes divers.

17 .-BONA INICIATIVA


Escrit d’Antoni Fortuño Sas – 15 – 12 – 09
.........................
Les tres cosines i la Zulima s’han reunit a jugar. Ha nevat , no fan escola...
S’apropen les festes nadalenques i arribaran regals de tota mena... Una somnia el tronc... L’altra el pessebre...L’altra el patge negre que recull cartes dels Reis Mags...
Regals que tot l’any han desitjat,... Quants n’esperen?... N’ han vist en les revistes de la iaia i la tele... Gaudeixen sols de pensar-hi...
Els hi portaran tots?
Els grans els diuen que aquest any el Reis Mags son més pobres... que tot, tot, no ho tindran.
- La Soraya... no en tindrà – ha dit Zulima -
- I si féssim una rifa entre tots els nens i ... grans per comprar-n’hi..
- Jo donaré una nina...
- Jo ...el gat elèctric
- Jo... fireta per fer menjar.
- Fes butlletes....
- Si, ... Canviem-nos els pijames i anem a vendre’n ja...
- Que guai...? Anem...
.........................
http://rebaixes.blogspot.com/
i altres blogs d’Antoni Fortuño Sas