dilluns, 13 d’abril del 2015

EL MIRALL... aquarel·la



Mig saleta, mig passadís era ple de mobles.
En una paret un mirall antic, vell, reflectint tot l’aire.
Era l’ull i amo d’aquell lloc quiet de nit, mogut de dia.
Indret de pas de tot ser mòbil feia cas de tot
i hi trobava gust en seu modelat fer declarat.
Jo sempre l’havia vist en el seu lloc amatent a complir deure.
De menut pujava en una cadira per reflectir-m’hi...
Més d’un cop de sola d’espardenya al cul havia rebut
ja que la mare considerava un perill el meu intent...
Passaren anys i preocupat per quelcom el tenia oblidat,
en tot cas per arreglar la corbata un dia substanciós de festa...
Avui m’ha parlat decidit al envair la seva mirada...
- Ja tens més solcs al rostre que barrancs tot el terme....—
- Ets més vell que jo i tu tant llis...- he contestat suau.
- He set sempre el teu espectre viu quan pel davant circules.
Jo et miro continuadament i tu... tens massa cabòries.
- Gràcies, amic, tu em dius com tinc la cara, et faré cas...
DE REBAIXES 15.- ANTON.- T.E.- 13-4-15.
.........SILENCIS

63.- La felicitat deuria experimentar-se, percebre-la en tot quan ens envolta.