Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris BELLESA. ESCORRIALLES. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris BELLESA. ESCORRIALLES. Mostrar tots els missatges

dissabte, 6 de desembre del 2008

92 - BOLET EL TRACTORISTA -- recordant antics successos

Haikú del dia
31.-.Taula per nens
que gaudeixen jugant.
Cadira bova

3 – VULGARITATS - 3 - 12 – 08 .- Quan a un poble plouen, diríem, diners és que la riquesa hi habita. Per tenir diners també es té que treballar i en aquest treball un pot deixar-s’hi la vida, ja ho diuen per la vida es perd la vida.

L’altre dia anàvem amb el cotxe, la mestressa i jo, per un camí estret, en direcció a una finca on hi tenim oliveres. Fora ja del poble en una recta no massa llarga després d’una granja ens va sobtar que un jove plantat, d’esquena al camí mirava on hi havia un esbalç. Al apropar-nos ens va sorprendre la visió certa d’un tractor de garres enlaire com un gos quan demana pietat que no li peguin. La intranquil·litat s’apoderà dels dos. Ja a la vora, la mestressa va desfogar la seva paraula amb el jove.
- Què ha passat ? S’ha fet mal...? Com ha sigut... ?
- No, només el tractor.- ha dit el noi – Esperem que vinguin a ajudar-nos
- Que us podem ajudar ?
- No, ja serem prou, gràcies.
Amb el cor a la gola hem continuat. Hem pensat en la possible desgràcia que no s’ha produït... Ens sentíem contents però esgarrifats. Quans accidents d’aquesta mena en tenim record. Bastants, molts. Ja més tranquils hem arribat al lloc.
Jo li he començat la conversa. Un necessita esbravar-se. Li he recordat un cas en el que jo hi era quan de solter vivia a l’altre poble. Aquí el terreny es bastant planisser i sembla més segur, però allà dalt que tot es costers....amb desnivells molt pronunciats.
Abans d’anar a la mili, un grup de joves del poble varem llogar a un tractor per desfonar una sèrie de porcions de terreny. En ves de fer-ho amb el caçut o espiocs, o aixada estreta, tenint la possibilitat d’un tractor per la feina, ja em direu... I així va ser. Fora del poble a un quilòmetre hi havia eixes finques. El camí estret. De ferradura. Els carros allí no hi habitaven. S’arreglaren els llocs més perillosos i el dia arribà com tot fa cap i tractor i una rècula de joves i algun de més edat fèiem la processó al costat de la màquina. Quasi diria que era com un acte de festa major. Veure un aparell d’eixes característiques, el primer que desvirgava aquells camins, era tot un esdeveniment.
- Fer per fer, digueren el conductor, un noi jove com nosaltres i el encarregat – començarem per
la part més llunyana i anar venint vers el poble.
El jove conductor era un noi fornit, de bona musculatura i que feia tossa encavallat damunt la bestia. El runruneig del motor, el soroll metàl·lic de les polleganes i la conversa de crits i gresca, com batalló que ha guanyat una batalla, donava un ambient d’alegria.
El capatàs, era un home expert en motors i conducció de cotxes. Abans treballava de taxista a la ciutat gran, però la cooperativa propietària del aparell el llogà per fer la feina i ensinistrar al jove
fornit. Era baixet, primet, no tenia mig carxot... Ja com a renom li deien EL BOLET.
S’arribà al lloc on s’havia de començar la llaurada. Un bon tros abans les dificultats eren paleses i el jove fornit no feia massa bona cara, comunicava que no li agradava tot allò, una pendent en que per que el tractor progressés fins al lloc de començament posàvem davall de les rodes rames de pi per que no patinés... La dificultat hi era. El noi fornit va dir que prou, que ell no continuava, que si ho volia fer el BOLET que bueno, ell no es veia en coratge.
Esperonat en son orgull el BOLET, li digué que els covards que es quedessin a casa. L’un baixà i l’altre pujà....
Dalt del seient del tractor era això un BOLET. Volent arreglar l’ aparell per dirigir-lo al lloc on ja hauria d’aprofundir amb els aladres. Donà un cop de volant...
- Bolet, que això no és el taxideia a crits el jove fornit. I nosaltres, tots, esgarrifats.
- Que us sabeu, ximpletsdeia el BOLET.Aparteu- vos d’aquí. Jo ja sé el que faig
Sense baixar a terra les polleganes, donà altre cop de volant per situar-se.... I tant com es va situar. Les polleganes relliscaren en la maniobra i feren de contrapès ... Encabritat el tractor no va poder retornar a la estabilitat que el BOLET volia i feu com el ventar d’una campana...
Totes les boques presents feren un crit esgarrifós... L’aparell donà una volta i dos i tres fins baix del barranc on un esbarzer l’esperava ....
Tots pensàvem :-. Pobre BOLET.... pobre BOLET....
Estava de cul enlaire, el cap a terra.... Pensàvem, li ha esclafat el cap... Ja ha begut oli... Pobre BOLET.... Els quinze o vint caps pensaren... i les trenta o quaranta cames corrien fins al lloc.
Allí, el BOLET feia la catombella , quedava amb el cap enlaire ... I esclatava en un plor....

I esclatava en un plor.... I esclatava en un plor....
El còrrec i la seva petitesa física l’havien salvat.
.........................................................................


Desprès diuen que als pobles mai passa res, que la vida és tranqui-la. Que bé si està. Tot és silenci.


..........................................
ESCORRIALLES.
A108 ..- Per que fos més bonic i antic feren rotular els cartells en lletra gòtica. Molt bonic però eren a Anglaterra. No pensaren en sa escriptura, en la que porta el seu nom, ells que no donen el braç a tòrcer...

A109 .- Com si ho descobrissin ara volen fer treballar entre 60 o 65 hores personals setmanals. No és recessió això, és més aviat esclavitud... Ens deien que ho farien tot les màquines i que nosaltres a la bartola i un ventall... El benestar deu ser una altra cosa, un astre del cine, per exemple BEN STAR, no el que ens vengueren.

dilluns, 27 d’octubre del 2008

79 -- TRES LLIRIS...

S'els estimava de veritat. En un curset d'aquest de passar el temps va fer els objectes. Uns criticons experts deien que totes perdien el temps amb aquests treballs, però ella
savia el que feia. Tres lliris... Sí
T R E S L L I R I S.
----------------
A78. - Quan la dona li digué així sense pensar-s’ho: - Tinc tres homes. -L’home aquell no pensava que ella volia dir pare, marit i fill. que sí que els tenia. I es defensava : - L’un em portà a la vida, l’altre, l’amor em dona i el tercer és la joia que em fa viure i viure i viure per als tres estimar.
De llibres ja en tenia, i els obria, però posar-se a llegir, si no en savia. Ell creia que
era un objecte per passar full. Li havien dit de jovenet, aquí passa-hi full.
Ell no es preocupà de res més. podia comprar-ne quants volgués i feia
quant li havien receptat.
Quants jocs sabia fer. Jugava a enamorat. Obria el llibre a fer cors.
potser miraria de fer avions per quan anessin de viatge de núvis.
Somniar per somniar...
--------------
A79 .- En el coixí de la ignorància s’hi passà hores al llarg del temps, ara se’n dava compte que no havia progressat.

dijous, 23 d’octubre del 2008

77 --AQUÍ VAN ESCRIURE ... FANTASIA.

Haikú del dia
18.- No cal llençols
per dormir a terra.
Cal la terra.

Aquí van escriure una història de fantasia. Una peuada misteriosa

i descalça, clar, qui diu que en aquell temps ja estés establert el gremi d'espadenyers

-----------------
A73.- El perdedor dona la sang com a tinta per que el que s’ha imposat vencedor escrigui la versió seva de la història que circularà com vertadera.
--------------És possible que arribin els nàufrags.

L'espera és angoixant. Per què hi han anat a pescar?

Diu que eren llops de mar.Les valenties es paguen. no hi pensaven.

-----------------------

A74-Podem matar nostre destí? Pot ser cosa pròpia,no exclusiva de butxins.

------------------

Aigua, aigua, aigua.

Un dels imprescindibles elements. Sense ella no existiriem, ens diuen.

No han pensat que la VIDA, podria ser d'altra manera.?

Els científics algun dia ens ho diran.

Una bactéria o un mineral o... que se jo, es va equivocar en el procés.

Ara és irreversible. No sé si ho comprenem.

---------------------

A75. - El cos humà, ens diuen que, en un setanta per cent, és aigua. Podem considerar que aquest element és un bé absolut. La terra, el nostre mon, un setanta cinc per cent és també aigua, i salada, per que es conservi? També per la terra és un bé absolut.
Nosaltres suem per mitigar el calor, és una pluja localitzada, però que s’evapora i va a l’atmosfera. Deixa la sal damunt la pell i l’aigua se’n en va... Potser aquí ve el invent de les dessaladores Mentre la pluja deu ésser la suor de l’embolcall de la terra per ablanir les mancances del cos físic terraqui.

dijous, 16 d’octubre del 2008

74 -- BOMBÓ I MADUIXA --LLOP I CAPUTXETA.

Haikú del dia.
16.- Venera l’aire
que et refrega
sense abatre’t
La maduixeta vermella no sap que el bombó és el llop de s'ha dolça història.

No li fa res compartir seva història de xocolata, per la casa de sa iaia,

és tant gentil la maduixa quins petons li faria.

Però el llop es rebela i vol espantar a la nois.

Allí damunt dels llençols del llit de la iaia li vodemostrar potència i força.

No compta l'animalot que una escopeta s'apropa

i quan vegi el llop...
La maduixeta al veure el caçador amic ha posat peus en carrera
L'esclafit, com esbafec, ha sorgit de l'escopeta...
I el xocolata ha fet plof i s'ha desfet per allà, per terra.
Ja no hi haurà confusió.
Vermell i marró no s'avenen.



La maduixa s'ha convertit en flor per alegrar la llar de la iaia.




A62.- Donar un caramel a un menut és donar dolçor al paladar del nin, però, a demés, ens hem fixat que el somriure d’ell adquireix en nosaltres satisfacció vivificant d’agraïment parangona amb la felicitat o quasi ella mateixa que se’ns presenta amb el somrís o paraula del infant. Fer feliç un altre ser és augmentar el nostre goig personal.


A64.- Per entrar a Internet ( tenint els estris ), no sols has de vèncer la timidesa pròpia, el pudor i respecte, si no la ignorància i la innocència tècniques que se’t presenten. És atac amb conseqüències imprevisibles. És un suspens, l’alè parada i col·legir si vas a Bé o a Mal doncs, què pot resultar del teu acte ? Per això, moderació. Collir la crossa de cec i tantejar el camí abans de caviar el peu i davant del dubte, plantar-se o enrere, s’ha dit. Ja hi tornarem si el vent bufa alisi.

A65.-Prendre una decisió d’una decisió és normalment fàcil, ara, prendre una decisió d’una indecisió no ho veig massa factible.

dimarts, 14 d’octubre del 2008

73 --HE VIST MIG ABANDONATS...


Aquests llibres antics, vells, però ben guardats.



A60.- He vist mig abandonats un plec o feix de llibres. Els cobrirà la pols? No ! Les aranyes hi han fet un teixit embolcallant-los. Pot ser per dir que els hi pertanyen o per resguardar-los i protegir-los?

A61.- Anem tard. No tenim temps. Quan necessitem una hora posem-hi un quart més. Aleshores, si ve algun inconvenient podrem aturar la ma que ens marca : - No tens temps? A mi em resta un quart encara, que vols més?

divendres, 10 d’octubre del 2008

69 -- LA FLOR ENVANIDA...

Haikú del dia
13.- Tot se’m feia gran
l’ensopegada forta
em posà en el forat.
La flor n'era envanida per els reflexes del sol. -Sense tu en aquest estatge no hi hauria bellesa -.
Aribà la papallona i li preguntà la flor. - Veritat que soc preciosa ?
-Caram, caram, ets un somni deliciós -.
aun escarabat que rondava per aquelles rodalies, va pensar, - No tindreu pas aquest goig
de ser-ne més boniques que jo soc.
Amb ses pinces de tallar les aplicà al tall de la flor i comença
a rossegar fins rodejar tot el tronc, i la flor, la més preciosa, es doblegà
com si fos un vimet. Quan volguer la flor enlairar-se per preguntar
al mirall del cel, caigué rodona, trencada al damunt del escarabató.
- Et pensaves ser la joia, ser-ne la joia del bosc...?
Acabaràs la teva vida pansida pel mateix sol.
-----------------
Això ens passa en la vida, ens pensem ser els millors i qualsevol estropici
que ens ve, mirant-nos de gairó i ens desfà la nostra vida
i acabem les il·lusions.



-----------------------------

56.- Entrar o sortir? Sempre es surt d’un lloc i s’entra en altre, o s’entra en un sortint al mateix temps. Segons es miri es surt per la porta i s’entra al carrer o es surt del carrer i s’entra en la porta. Galimaties. Segons un jutja l’acte s’entra o es surt.

57.- Les cadires tenen cul. Pregunto, quants culs s’hauran culat en el cul de la cadira?

dimarts, 7 d’octubre del 2008

67 -- COM EL FLASCÓ DE PERFUM.

Haikú del dia.
12.- Restaràs quieta
com ocell que vola.
Aire que no es mou.

Si obrin el flascó aparegués eixa vida....!!
I tenim tants de flaclons per obrir per que es projectin a l'univers... !!
Quina dolçor la vista del mar i el cel i els sol i el barcatge
tot ple de perfum que ens alegra.
Suau el perfum, aquí no es perd en la immensitat insondable.
És amb nosaltres.
Obrim el perfum de les nostres virtuts que vencin i superin els vicis,
i deixin constància amb l'abraçada de pares, germans, amics, companys...
Obrim ja el perfum per sempre.

----------------
-------------------------------------

A50.- Obrir un flascó de perfum és donar-li mort a termini fixe.

A51.- La botella sempre és plena sigui de líquid, gasós, o ...sòlid.

A52.- Abans d’acabar de formular la pregunta, n’hi han que ja t’exigeixen la resposta. En l’àmbit sensorial no era conscient de l’esquelet de la inquirència, com s’ho feia per desgranar el seu discurs? Un embull de sis i nos que no aclarien res del preguntat en consonància en la resposta. I tot quedava en nous interrogants de veu que amb singlot de so arribaven a l’orella del inquisidor.
Però resposta clara, ni una, no podia contestar a tot i al mateix temps. Per què tenim tanta pressa ?

divendres, 3 d’octubre del 2008

64 -- LA BELLESA DE LA NATURA

Haikú del dia
9.- Obre les parpelles
finestres de casa teva.
Portals a l’infinit.




La bellesa de la natura és tal que la imaginació pot fruir de totes les avantatges

per establir-se. En aquesta vista, qui no imagina els pits d'unes deeses

ajagudes i complagudes amb el vel del bromall .

La figuració en la ment pot recrear-se.


------------------------






A42.- Un compromís pot arribar a imposició, llei i esclavisme.

A43.- Jo diria que en els Haikú van els tres versets com amics per un camí sense estorbar-se o tres veus ben compaginades i sonorament unides.

A44.- Recordar el que ens han fet de bé en nosaltres altres persones és un reconeixement directe de confessió de nostre agraïment.

dijous, 2 d’octubre del 2008

63 --L'ENTESSA DEL BON FI.

Haikú del dia.
8.- Calla fins callar
quan et parla dolça
la intempèrie.
En la gran plaça hi ha la vida. Els coloms confiats mengen el regal que els donen els vianants.
Tenen la pau confiada, no dubten.
Per que no podria ser en tots els ordres aquest conveni, sense paraules, sense escrits
fets des de el bon criteri, la munió immarcesible de la confiança,
l'entessa del bon fi.

A39.- I si regaléssim anys a d’altres? Bona cosa, potser ens rebaixaria la cota nostra..

A40.- Quan vaig arribar a la vida, es veu que tot ho ignorava. Caminar, parlar, abraçar, estimar, què em sabia ? Després... A marxes forçades per que el temps passa i no pot quedar-se enrere... tot estira, i veus els demés que avancen i avancen, i no intueixes, aleshores, el fi del camí.

A41.- Coneix coses tindràs criteri en la llibertat d’escollir.

dimecres, 1 d’octubre del 2008

62 -CINC DITS DEL DÉUS

Haikú del dia
7.- Quan no ploris
podré dir-te
de que son les llàgrimes

El misteri que hi havia al lloc es que els déus gaudien de la seva felicitat.
Res els importunava ni el feia falta.
Fins el silenci s'hi apropava i callava el so i el rumosòs batre d'onatge contra el pedruscall s'establia quiet, silent com dit suau acaronant la seda.
L'aigua feta mirall s'aquietava i el reflexe de bromall i lluna eren marenga
sobresortint com onatge vingut del més enllà.
El mirall cobrava la vida que els déus esmerçaven al lloc.
Era el dintell per on la vida que arribava
clamava la immensitat de son poder.
-----------
A36.- La llum,l’aigua, la vida, el cel, el so... Cinc dels dits dels déus.

A37.- Que no tanquéssim els ulls mai, privant-nos de la llum per que tenim coses per escriure.

A38.- Ens posaren els ulls davant per mirar enfront, però no és per demés girar el cap i contemplar el que deixem i el que ens segueix.

dimecres, 20 d’agost del 2008

LES AMANTS...,ELS AMANTS...

Si ja en tens una flor, per que vos canviarla,per el punxò, per les fulles,per...
Si comences pot no acabar-se aquí, per que mig amagades
en sorgeixen d'altres que faran competència.
Tanca els ulls
i reflexiona si et convé
tenir problemes.
-----------------------------
65.- Les amants, els amants deuen ser els personatges que s’adjudiquen una feina de coixí i llençol per alleugerar a un dels conjugues, parella o com vulguem dir-li. Ara, que això, com tot treball ho facin o no esmerçant els costos dineraris, sentimentals, etc. ja son figues d’altre paner.


Per que quan ja s'interessa el diner... pot haver-hi un cataclisme.

66.- Volem que ens atenguin, que estiguin per nosaltres, però després, en fem cas del que ens en ha fet cas, quasi diria que abandonem la trinxera i que ens deixin lliures, que no ens molestin. Això del pèndul de, ara per a mi, ara per a tu, no ho hem comprés encara... i potser no ho comprendre’m ja mai.

67.- Que ens molestin, no!! Tractem a l’altre d’ignorant quan solament és desconeixedor i per això pregunta. No contestem. Podem fer-ho? L’altre que ignora, però que no és ignorant s’espavila i si troba bon jaç ens abandona. Per que si ens consulten i no responem..., és com l’aigua al trobar l’azud o l’enclusa s’embassa i al fi es sobreïx i marxa a altre destí.