dilluns, 30 de maig del 2016

INSTANT... boli ràpit


Per assolir el nou instant
hi ha un munt de instants
que han lluitat per tal fi...
Cada pas és un esforç,
La constància i voluntat
fa que avancem
com soga en corriola
pujant el pes lligat...
Sempre deu haver-hi camí,
sender o corriol
on el peu s’impregni,
i que la ma estiri...
Instant a instant la lluita
rebat esperant el pròxim instant...
DE REBAIXES 16.- ANTON.- T.E.-30-5-16,


dissabte, 28 de maig del 2016

LA CORRENT DE L'AIGUA... foto

392 -- LA CORRENT DE L'AIGUA... fotoerase

ANTON.-T.E.- 28-5-16
Tots estem grimpant per els sonar dels dies, superem les dificultats,i seguim el sender de la vida buscant la felicitat... Un instant ens pot fer que aquest sentiment el tinguem viu en els moments pesats fins que arribem... Ens porta el destí a la superació de nostres flaqueses o ens quedem arramblats per sempre.
19 – 9 – 09
Quin perill? El de la corrent de l’aigua,
el del tronc rodó, llarg camí, llisquent,
el dels peus i de la ma que grapa,
del fato que l’esquena geperuda rep.
Sabràs seguir el camí, home que sofreixes
aplanat per ton destí fent de ruc.
Tot un mon damunt suportes i pateixes,
però si no t’aguantes, oli has begut.
No és el primer que passes, tens recordances
en ta vida dura, poc d’alegries i danses...
Ets tou de carn? Però d’esperit adust.
Calla i atent grapeja. Calla, no val queixa.
Dins teu el nervi hirsut, fatigat, bleixa
esperant que voluntat i sort entrin be curull

dimecres, 25 de maig del 2016

RECORDANT VELLS ESCRITS... aquarel·la


2011-07-01
1.- Amagat dins teu, encongit, sojornes
el camí que un jorn emprengueres.
Mut i sord al moviment que et salvi
ajups el ser en el teu JO  intern.
Com baldufa parada – peus immòbils -,
dorms el calvari d’una soledat impia.
Què et fa el sondroll que transita pla
si és el teu silenci que sempre t’estossega ?
Amagat  dins el callar ni penses en res...
Així, el temps no transita en ton dormir.
Quimera de senders de futur anorreats.
Tot tu t’avens a l’esclavisme que no busca
un ideal que et corprengui i no anul·li
una esperança de desig de batec millor.

dimarts, 24 de maig del 2016

LA CRUEL INDECISIÓ... aquarel·la xinesa


La cruel indecisió feta nostra
porta el neguit, la hectiquesa,
la soflama de no poder seguir
i no concretar moment per avançar...
Pas avant, pas enrere, pas...
Mirar a la dreta, enfront, a l’esquerra...
Quina ma movem, la dreta
per que és la dreta o l’esquerra...
I asseguts a la cadira o brancal de casa
vindran les orenetes o pardals
a fer-nos concert i ens sumarem
al que diran i que em de moure cames...?
Serem famosos per l’indecisió
i ens trauran la cera de les orelles
per que nosaltres no sabem
ni allargar el nas per olorar
tot el que a la cuina es cou
i saber d’antuvi el plat que ens espera...?
Apartem aquesta lacra...
podem triomfar o perdre
si ens apropem al nou horitzó
però som conseqüents de la voluntat.

DE REBAIXES 16.- ANTON.- T.E.- 28-2-16.

dilluns, 23 de maig del 2016

FULLA... aquarel·la


Et buscava, oh fulla malmesa pel vent,
callada en el lloc, verda de vida...
Ha arribat el teu moment
sabent prendre el vol  final...
Has marxat, això sí, poc a poc
com mosquit que vola al vent
que deixa que el portin, i contra voluntat,
t’han masegat contra el ramatge,
contra el ribàs, contra el pedrot...
Tant bé que estaves penjada
movent-te com pèndul viu
al ritme del zèfir que alenava...
Mala sort has tingut
i has perdut el timó que et sostenia
quan la tempesta ha fet ma
de teva lleugera presencia...
Quan trist és ara veure’t arraconada
contra l’espona, tu, verda encara
amb tes companyes resseques
malmeses ja podrides i sense vida.

DE REBAIXES 16.- ANTON.-T.E..- 5-5-16

diumenge, 22 de maig del 2016

HACKERS... aquarel·la xinesa


HACKERS: COLLITA D'ARA
El brancal de la porta el separava del carrer...
Amb ella oberta entraria el sol del matí a casa.
De jove, fa un munt d’anys, ara ho veu tot lluny, lluny,
les portes i finestres i balcons  es tancaven sols les nits.
Les portes mig entornades visiblement amb una fusta
entre les dos fulles o la balda lliure, era lliure l’entrar...
Un diu que un dia va entrar i no trobant a ningú
va seguir, cridant a l’ama, fins presentar-se a la cuina,
Vaja novetat... L’olla bullia, collí la cobertona  amb un drap...
I quan va veure la bullidor...- Ja em quedaria a dinar,
Tant que ho necessito... - va pensar millor
I collint el cullerot es va servir un botifarró...
Va tornar a tapar l’olla i cridant a la mestressa
retornava el camí tot i embolicant amb el mocador
la joia que a l’empar de mirades aniria a consolar
aquell ventre ... Ara, amb la porta tancada
ens entren.... I poden robar-nos les idees quan obrim
sense pensar-hi aquest aparatet que sap fins del nostre melic.
Posem la cobertona, el cullerot pot remenar l’olla.

DE REBAIXES 16.- ANTON.- T.E.- 16-2-16

divendres, 20 de maig del 2016

TEATRE... aquarel·la


He anat al teatre, soc al teatre,
no em crec el teatre, no me’l crec,
ronda insistent la mentida volent demostrar veritats !!!
Veig que el teatre és també dins la política...
i en la vida de pràcticament tothom s’usa,,,clar, no sempre, però...
Es diu la veritat assumida i prefabricada per uns quants,
que lluiten per sobrepassar les realitats existents .
És diu mentida neta com si fos realitat inqüestionable.
Podem descobrir la hipocresia que camina segura amb tuf
de vestuari net, galtes empolsades,bigotis postissos,
barbes pentinades, tupés i perruques impecables...
La disfressa de corder i els queixals de llop, deien abans,
i,avui,les tenim davant nassos esclatant que el que ens venen
és el verisme i sols aquell deu ser la religió de tots...
He anat al teatre, soc al teatre...
A veure si el director o qui mana em dóna paper
per representar també totes les meves teories
sobre la GRAN VERITAT DEL VOT... Seré hipòcrita consensuat?
Em creuran les meves botifarres a punt de posar a l’olla ?
Aplaudiran i seguiran els meus consells del flamant teatret ?
Qui sap si fins pagaran per comprar-me idees...
Pretendre no és obtenir, ara ,... Qui no té la paradeta
de titelles, monòlegs ostentosos,lloros ensenyats ?
Fins s’escriuen llibres per culturar... Passeu per la guixeta...
En el TEATRE no hi ha res de franc... tot es paga...
Com viuria la presidència, sense calers ?...
Ai, menejar la perdiu... Cuidem l’escopeta sense balins...
Si matem aquest teatre en vindrà un altre...

DE REBAIXES 16.-ANTON.- T.E.- 17-2-16.

dijous, 19 de maig del 2016

COPA... aquarel·la


Li passava el temps amb la copa a la ma...
La botella oberta damunt taula resava precs
en aquell altar a arrebossar de deliris.
El goig de sublimar el líquid a bon desig
li entranyava la satisfacció de galta plena ...
Olorant i glopejant s’internava en delit ple.
La copa, conca de ma desitjosa de complaure,
entenia que seu mestratge  la vivificava...
Pensava en el treball que comprenia tenir
el grat gust de veure somriure la delicadesa
que damunt taula s’oferia com sacrifici
a l’esforç de tantes jornades...
Avui degustava pletòric el resultat
del seu continuat esforç...

DE REBAIXES 16.- ANTON.- T.E.- 28-1-16

dimecres, 18 de maig del 2016

VIVIA DINS EL SILENCI... aquarel·la


Vivia dins el silenci, quiet de llum.
Clamava al núvol claror nítida.
Sense el sol li variava el temps.
Ell com ruc anava donant voltes
a la sènia de les idees dins el camí
circular ple de seves femtes...
Amb els cabassets als ulls poc percebia
més que la ferum de seves podrides deixalles
Vacunat  del temps dava tombs
sense saber mai  on parava...

DE RBAIXES 16.- ANTON.- 18-5-16.

dissabte, 14 de maig del 2016

LA FONT... aquarel·la


Ronser, assegut en el seti de pedra
contemplo amb gust la font...
Un dia havia sorgit ella d’entre dos pedres
i son rajolí per molts era estimat, d’altres odiat.
Un caminet desembocant a una placeta ens conduïa allí.
Pi i alzina i arboç hi feien bona reverència...
Romer i farigola i cassanella alegraven el solar
i la font, que contínuament raja, es la joia del lloc.
Un repòs en vella pedra, sap tenir-la  el vianant
que busca la natura per llegir-la i escoltar-la.
Una parada omple de llustre, entra en ventre l’aigua
i és l’aigua amiga que consola i  satisfà
i entra en la paraula tot l’ambient que escolta...
Amfiteatre on el caçador, parlador de veu i escopetada,
que remena en oïdores orelles la seva arenga,
busca la caça que vol que caigui a ses peus...
És la paraula que al so del rajolí s’exalta
i es transforma en melodia que desperta  consens...
No us apropeu per quedar-vos quiets i embadalits,
Hi ha fonts que son com serpents hipnotitzants
que lliguen al seu ball a qui els escolta inconscient.
Quants improperis i anatemes han brollat  que escoltats
han embadalit i canviat destins que mai s’haurien previst...
I la font, la font contínuament raja fent adeptes i contraris
Però sempre raja i raja i raja sense descans....
Ronser, assegut en el seti de pedra
Contemplo, també, els desoris que causa la font...!!

DE REBAIXES 16.- ANTON.- T.E.-14-5-16