FULLA... aquarel·la

Et buscava, oh fulla malmesa pel vent,

callada en el lloc, verda de vida...

Ha arribat el teu moment

sabent prendre el vol  final...

Has marxat, això sí, poc a poc

com mosquit que vola al vent

que deixa que el portin, i contra voluntat,

t’han masegat contra el ramatge,

contra el ribàs, contra el pedrot...

Tant bé que estaves penjada

movent-te com pèndul viu

al ritme del zèfir que alenava...

Mala sort has tingut

i has perdut el timó que et sostenia

quan la tempesta ha fet ma

de teva lleugera presencia...

Quan trist és ara veure’t arraconada

contra l’espona, tu, verda encara

amb tes companyes resseques

malmeses ja podrides i sense vida.

DE REBAIXES 16.- ANTON.-T.E..- 5-5-16