Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris ESCORRIALLES. HAIKÚ. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris ESCORRIALLES. HAIKÚ. Mostrar tots els missatges

divendres, 18 de març del 2011

9.- HAIKÚS.- ROBUSTA SOCA... foto pròpia


18 - 3 - 11
21,. Robusta soca
Aguantes anys florint-ne.
Vell complint deure.



18 - 3 - 11
22.- Veus Rovellosa
que espera ta florida.
Camí t’hi porta.





divendres, 7 d’agost del 2009

184 --CONTENIR AIRE -- fotos engalanament poble.

HAIKÚ DEL DIA

110 .- Contenir aire

et porta a volar platges.

Marioneta.

...............

Continuo amb fotos de l'engalanament del poble

els dies de festa major de s. Jaume. Carrer Costa








divendres, 12 de juny del 2009

161 -- VOLVES SENZILLES -- fotos propies.

Haikú del dia
82 – Volves senzilles
de flors que el vent escampa..
Veuran la vida ?

E S C O R R I A L L E S
B92.- El consideraven tant ignorant que el situaven en el Paleolític. Un metge i mestre s’hi dedicà amb esforç i el situà en el Neolític. Això que en la seva sang els anàlisi digueren que portava ferro i no sé si altres minerals. Tota una troballa, però que no servia per esborrar l’ignorància. I és que ell ja ho deia amb goig i la boca plena . – Soc com els meus pares que vivien en la muntanya amb la pedra. En una cabana feta de roques i eren felissos, segons deien ells, i no necessitaven tots aquestos estris de ferro per saber-se dutxar quan plovia o eixugar-se i calentejar-se al sol quan ell tenia la bondat d’escapar-se de les bromes, no dels acudits -.

divendres, 22 de maig del 2009

151 -- COM CANTARIA... -- fotos de gos i cavall

El DOG, un gos de les netes que guarda dia i nit un magatzem.
Una meravella de bestiola, si es planta és tant alt com jo,fa respecte, però es carinyós i amable.
..............
Haikú del dia
75.- Com cantaria
Sense veu, de sempre mut ?
Camí de signes.

El cavall de les netes, el Duc, elles i pugen cada setmana quan van a Rasquera
a veure els iaios paterns. Veure'l fer destresses és un encant.

E S C O R R I A L L E S
B71.- En l’altre costat del riu qui hi havia? Dels seus o dels altres ? Graciosos o malparits?
B72.- L’home, el personatge, era plural, havia de ser plural i per a tots.

dimarts, 19 de maig del 2009

149 --NO TRAAGUEU LLANCES -- foto propia





HAIKÚ DEL DIA


73.- No tragueu llances,
Ensenyeu vostres roses
I cultes llibres.


..................


E S C O R R I A L L E S


B67.- Anem amb pressa, anem corrent i busquem la solució. Sembla que la torbem, que la tenim, però no! Desapareix. Es la nostra por per seguir endavant i el temps no para. No agafem fortament la solució per que ens es canviant i de buscar l’alegria, podem trobar el desconsol. És la paraula enrevessada que no ens acut i no ens deixa avançar amb la nostra por.

B68.- Per aguantar-se a l’aigua o per nedar – que no en sabia – no necessitava pas salvavides o carabasses lligades a la cintura. Ell sempre deia que si mai es trobés a alta mar amb un vaixell o barca i naufragués, inflaria les carabasses que duia entre les cames i agafant el timó, aniria a bon port sense cap classe de dificultat, per que de valor i boles inflades, i ben inflades no n’hi faltaven. Però potser no comptava que al pesar-li més el cap – per que el tenia ple d’idees descomunals com aquesta – es molt possible que els peus passessin a surar i el cap a beure oli. En canvi la seva dona que duia al pit uns pitxells o cantiretes ben arreglades ho tenia més favorable per que li surés el cap hi pogués competir amb la mar brava en cas necessari.

divendres, 20 de febrer del 2009

112 -- ESVENTRARIA ELS FINESTRONS...


Haikú del dia
53.- Esventraria
els finestrons de vidre.
Lliure fins l’aire.
----------------------


E S C O R R I A L L E S

B3.- Quan hi ha excés de treball físic, no pensa la ment en quefers intel·lectuals.

.B4- N’hi ha que treballen amb la ma esquerra igual com si ho fessin amb la dreta. Això, segons declaracions mèdiques és cosa que dreta o esquerra ja surt de dins. Ja ho preguntarem als politics...



dimecres, 18 de febrer del 2009

111 .- EL RELIQUIARI - de la proposta 95º del joc literari de Jesús Mª Tibau,.


Haikú del dia.
52.- Pasejaria
amb la peuada neta
els records vells.

E S C O R R I A L L E S

B1-. Desagraïment: fins hi ha gossos que reben un os per que han bordat o no,,, En canvi, davant favor fet, ni et diuen gràcies.

B2.- Al obrir l’ordinador, a la pantalla li va sortir sobre fons blau la paraula BIENVENIDO. N’havia conegut molts d’eix nom però ell no s’hi entenia per aquest nom tant llarg i en castellà. Tancà l’aparell i medità :
A qui és devia referir l’ordinador?




---------------


EN LA PROPOSTA 95 ª DEL JOC LITERARI SENS PRESENTA LA FIGURA
ESCULTÒRICA D'UNA DONA MUTILADA, JO NO HI HAVIA ACUDIT MAI ESCRIURE ELS RELATS PROPOSATS.
ES LA PRIMERA VEGADA QUE HO FAIG, NO EM FA RES DE FER-HO TARD, EL CAS ÉS ACUDIR -HI.

EL RELIQUIARI O EL SOLTERÓ VICTOR CONESA.
D’Antoni Fortuño Sas
En Víctor Conesa era un individu solter, i volia ser-ho. No tenia tant caler per comprar un cotxe i amb un taxi es passava. Fa temps que un vell taxi, dels que usava de tant en tant li va regalar –ell pagava altres serveis -, un clauer.
Avui que he visitat el blocdel senyor Tibau (cliqueu aquí si voleu anar al seu bloc) li he vist la mencionada estatueta. Jo me la he figurat com una menuda peça per portar a la butxaca i ja veurem el que en surt.

El tal V. C. tenia el regalet com cosa excepcional.
Mai, es pot dir que ningú si no ell, havia posat les mans damunt d’aquell objecte amb figura de dona mutilada.

Sentia un goig especial quan la clau que guardava penetrava en el pany i un insondable goig al obrir, com si un paradís es presentés davant seu.

Ja el taxi vell li havia dit que per ell seria com una relíquia si en sabia gaudir plenament el secret. També figurava en el petit objecte les inicials seves V. C. i en cas de pèrdua..., i ara li havia desaparegut de la seva butxaca.

Va fer un pregó anunciant que si era retornat a seves mans, el que tingués la sort de fer l’acte, seria obsequiat, com mai, ja que l’ apreci i necessitat que en tenia eren majúscules.

Un bromista, havia fet l’intercanvi de mans. Quan el Víctor es deixà en el pany de la porta pairal, al atendre una trucada d’una mossa que li arreglava els llençols quan a ell li convenia, i es clar, ell enllustrat per la crida atenta, tingué el primer descuit.

Al sentir el bando el bromista es presentà al ajuntament per seguir la litúrgia.
Es cridà al Víctor Conesa, per que anés al lloc per autentificar el clauer.

Allí, la conversa va ser llarga per identificar l’amo, que resumirem...
- Molts poden dir que es seu el clauer. Fins per els blocs n’hi ha fotografies d’objectes semblants,
- Aquest porta les meves inicials. I una particularitat que no és un clauer compacte,no
- Com voleu dir ? - parlava el bromista.
- Si premeu la anella fixa, el clauer s‘obre en dos i deixa veure el que porta dins. Proveu-ho. Per mi és necessari. En certs moments imprescindible...
Al prémer, naturalment es va obrir, i va deixar al descobert una pastilla que deia Viagra, la V de Víctor. I un Condó, que escrivia la C de Conesa.
Des d’ara ja no existiria el secret de la dama mutilada.


--------------------------








dissabte, 7 de febrer del 2009

108 -- LLENYA CREMADA

Haikú del dia
49.- Llenya cremada,
fogaina és traïdora...
Ets terra morta.
------------------




E S C O R R I A L L E S


A145.- Concebir l’amor ? ...Potser això és el fill ?

A146.- Les paraules es perden en l’hàlit del vent, poden retornar al l’eco, però allí moren expandides. L’escrit es pot guardar i fins estripar..., aleshores son paper al vent com papallones que revolen florilegi de pètals i que cauran al terra per ensonyar-se en deixalles esperant la pluja que els esborri les lletres