diumenge, 22 de maig del 2022

TRENETS 147

 MAR I CEL... Quan un dia la mar i el cel es trobaren al lluny de l’horitzó es plegaren en una desitjosa abraçada i fogós petó...La jove ho contemplava i allí hi vesà seus anhels i il•lusions... Com ocells i aus en barreja s’escamparen banyant-se en les onades... Quina sort impregnant-se de mar!!!

Per la nit vindrien les lluernes posant brodat i els grills cantarien la complerta unió de la mar i el cel... Quina joia per la jove convertint-se en dia i nit... anton.-t.e.-22-5-20
No hi ha cap descripció de foto disponible.
Tu, Josefina Olive, Dolors Fortuño Escoda i 12 persones més

dissabte, 21 de maig del 2022

TRENETS 146

 48.-19-5-19

Per què em dius que vens si, tot arribar,
te’n en vas...
Ona que arribes sense aire furiós,
quedat els peus besant...
Ansiós per tu, temps t’he esperat
i ja te’n vas...
Retornes al teu llac impressionant
quan fins la sorra et vol retenir
al seu costat...
48.- 21-5-19.- DE REBAIXES 19.- ANTON.-T.E.
No hi ha cap descripció de foto disponible.
Tu, Montserrat Masip Miró, Juani Ortega i 4 persones més

divendres, 20 de maig del 2022

TRENETS 145

 14-1-21

N’era un savi sabut de la parla
i engarjolava a qui l’escoltava.
En llocs i grups poc coneguts
sempre, sempre se’n fotia d’ell mateix
i la riota es sembrava a les galtes
que desconeixien seva forma de dir.
Quan els tenia vençuts a la rialla
començava la seva guerra
i a tots els tocava el pago del riure
i, així, a qui no el trobava descalç
li enllotava que no duia botons a la bragueta
i que el moixonet volaria lliure...
O sigui, que els deixava despullats
com nadons al sortir a la vida
i ell amb seu somriure falç se’n en burlava
i a bots i barrals la tempesta arrasava.
Deia si algú li veia la trampa...:
Es lògic que me n’en riga de tu
si abans tu et pixaves de mi a la cara
quan et contava meus defectes.
DE REBAIXES 21.- ANTON.-T.E.- 14-1-21.
May be art
Josefina Olive, Dolors Fortuño Escoda i 6 persones més

dijous, 19 de maig del 2022

TRENETS 144

 No escriuré cap llibre.

Fan falta moltes pàgines
per composar-lo...
Baixaré persianetes als ulls
que la llum no hi entri
i llegiré quant vaig escriure
i no puc donar a ningú
per que s’hi entretingui...
Parlo d’escrits interns
- diria secrets de salts d’aigua,
o torrentades de vi ranci
en disbauxa de camí ombrívol -.
Tots ja en tenen prou
amb el seu llibre...
Per què amoïnar la calma ?
DE REBAIXES 17.-ANTON.- T.E.- 16-5-17
No hi ha cap descripció de foto disponible.
Tu, Dolors Fortuño Escoda, Manoli Lleberia Catala i 11 persones més
1 comentari
S'ha compartit una vegada
Comparteix

dimecres, 18 de maig del 2022

TTRENETS 143

 EL RUC I LA SÀRRIA...Amb el cap i cos i potes cansades de tant andar sense profit, sols podia agraïr el conservar la vida al que la civadera i estable li havia ofert, i, ara, de tant obeir portava la sàrria del treball destrossada, però amb un rictus de seguir per conservar seu existir...

Aquella sàrria havia dut el profit al amo. Prou en podria estar content, el ruc pensava... Reconvenia que sabia de l’esclavitud què era que el conduí a no tenir res propi i aquest andar del que quasi fardava, qualsevol sot o pedruscall el podria inutilitzar per un sempre més.
Avui, amb la tafarra bruta de la pròpia femta, sense ramal que el dirigís, mossegaria el fenàs per conservar el poc viure que li quedava.
Li compraria l’amo nova vestimenta i el posaria a vora d’aquella somera que ell sempre va anhel•lar ... ?... anton.-t.e.-18-5-20
No hi ha cap descripció de foto disponible.
Tu, Josefina Olive, Dolors Fortuño Escoda i 10 persones més
3 comentaris
2 comparticions
Comparteix