divendres, 10 d’abril del 2015

L'AGULLA... aquarel·la


Quan pensava tenir-ho tot,
va perdre l’agulla de cap.
Qui se’l mirava com buscava
entre la runa a ses peus,
li vingué la solemne idea:
- Com perds el temps !!!
- No, he perdut l’agulla...
Un raig de sol alluentà
les pedres i brossa i va lluir l’agulla.
- Mira, ja torna a ser meva...
No he perdut el temps com tu dius,
he recuperat el meu tresor -.
- De quin tresor parles, amic ? -.
- Veus, ara em podré treure
d’aquest dit la punxa
i no se’m infectarà el dit, la ma,
el braç...i em portaran a l’hospital
I em puc deixar allí la pell...
- Buscaré la meva agulla de cosir
Que jo també la he perdut
I et podré cosir la boca...
DE REBAIXES 15.- ANTON.-T.E.-10-4-15
.........SILENCIS
62.- Ser humil no gosa dir que no hagi un de ser ell,
conseqüent, actiu, rebel...

no és parar-se en un escaló i veure venir.