L'AGULLA... aquarel·la

Quan pensava tenir-ho tot,

va perdre l’agulla de cap.

Qui se’l mirava com buscava

entre la runa a ses peus,

li vingué la solemne idea:

- Com perds el temps !!!

- No, he perdut l’agulla...

Un raig de sol alluentà

les pedres i brossa i va lluir l’agulla.

- Mira, ja torna a ser meva...

No he perdut el temps com tu dius,

he recuperat el meu tresor -.

- De quin tresor parles, amic ? -.

- Veus, ara em podré treure

d’aquest dit la punxa

i no se’m infectarà el dit, la ma,

el braç...i em portaran a l’hospital

I em puc deixar allí la pell...

- Buscaré la meva agulla de cosir

Que jo també la he perdut

I et podré cosir la boca...

DE REBAIXES 15.- ANTON.-T.E.-10-4-15

.........SILENCIS

62.- Ser humil no gosa dir que no hagi un de ser ell,

conseqüent, actiu, rebel...

no és parar-se en un escaló i veure venir.