dijous, 16 d’octubre del 2014

CAMINAR... aquarel·la



En el caminar en que estem,
no sabem
si al peu avançat el seguirà l’altre.
Si el que ha de seguir es para
i romp el cicle per voluntat,
desavinença,orgull,
comoditat, repòs, feblesa,
inconsistència, adaptació,
i molts altres motius, amics,
tenim el problema al peu...
Castiguem-lo ?

Però si el peu que no segueix
demana a braços i mans
que li lliguin l’espardenya
i encalmats en la seva calma
de mans a la butxaca es neguen
per que elles ja tenen prou treball
de posar la cullera a la boca,
boca que no vol parlar
ni amb les mans ni amb els peus
per que els ulls no li donen conversa
i clucs no veuen el paisatge ofert,
potser l’espardenya deslligada...
Potser és el cap que no disposa bé
de tots els membres
 i ja tenim que tot s’ha parat
quan és necessari el moviment.
............................................
A veure si surt el sol
i desfà la nuvolada
i tots calents seguim camí.
DE ARREPLEGANT TRENETS III
 ANTON.- T.E. -16-10-14