Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris haikús. ESCORRIALLES. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris haikús. ESCORRIALLES. Mostrar tots els missatges

divendres, 15 de maig del 2009

BARQUETES AL MAR


Haikú del dia

71 .- Barquetes al mar

barquegeu vostre destí.

Senderons d'aigua.

..................

E S C O R R I A L L E S

B63.- Per què la muller es queixava sempre del seu marit per que en ves d’acariciar-la, l’esgarrapava? No sabia ella, que es guanyava els pistrincs que mantenia la família a un lloc que l’anomenen el RACC, i es clar, se li encomanà això de tan racc, racc, racc.?

B64.- Les Maries m’agraden, però amb les Magdalenes tens l’oportunitat de poder-les despullar

dimarts, 5 de maig del 2009

143 -- LLENÇOLET LLETER -- fotos ametller i presseguer.


Ametller amb espessedat de fruit i el presseguer aclarit ja per que el calibre dels subjectes ompli la ma amb sa pell vellutada. Passaràn dies per l'un i l'altre fins que arribaran a on port.


Haikú del dia
9 .- Llençolet lleter
Llepaire llesca lleure
Llibertat lliga.
---------------------
E S C O R R I A L L E S

B57 .- La innocència és la ceguesa de la realitat veritable. Desconegut el per què de quelcom en son preludi i en son estadi, residim en el desconegut que pot no existir...

B58.- Molt en la vida pot ésser sorpresa si no s’està atent al clandestí destí.

Una catifa de innombrables colors tapa el color de la terra com vestint-la

dilluns, 4 de maig del 2009

141 --


Fotos pròpies. Alzina florida i pi.

Haikú del dia.

8.- Llenegós llengot
Llaquim llardissós llancer
Llaviejar llenç llard.


Nosaltres en diem casanella o secanella. Anava molt bé per fer foc, per començar-lo
i el fum era molt agradable.

E S C O R R I A L L E S

B55.- Anava a recuperació per recuperar la beneiteria que havia perdut. Sapastre...

B56.- Si t’estiren de l’orella, no te’n sentiràs tant, ni et farà tant de mal com si et treuen els dinerons de la butxaca per no tornar-te’ls, que també es dona.

diumenge, 3 de maig del 2009

140 -- LLEC LLORENÇ LLUIS


Haikú del dia
7.-Llec Llorenç Lluis
Llunada lluminària
Llega llum llesta.




E S C O R R I A L L E S


B53.- Segurament foten -se’n o de broma li digueren que anés al desert que allí trobaria infinitat de dones, ell així ho va entendre. Suat com un poll trobà, això sí, molta sorra, poca aigua i moltes dunes. Res del que li il·lusionava i li havien dit. Des d’aleshores pensà seriosament a no fer cas de veus no contrastades, era un perill. Era com si li haguessin dat un xec sense conformitat i que al posar-lo a la guixeta del banc per cobrar-lo li anunciessin que no hi havia fondos. Tot un drama quan un s’ha fet la il·lusió i necessitat de cobrar el que et deuen, per que si ningú paga, aleshores la roda no roda...

B54.- També en els jardins hi ha fems i espines. No cal dir en palaus i catedrals


divendres, 24 d’abril del 2009

136 --LLETRA LLIGADA














Haikú del dia
3.- Lletra lligada.
Llumí llengut lliberta
Lliure llicència.
.( ejercitant la Ll )..........

E S C O R R I A L L E S

B45.- Rebre la mateixa educació TOTS,no correspon a que s’hagi adquirit al peu de la lletra i assolit semblant grau. Pot ésser molt divergent quasi confusament contrari.

B46.- Ningú movia la gran roca. Anys i anys la pedra s’anà fent pols i poc a poc fou escampada pel vent per tot lloc que abans era a l’abast de la seva mirada i en situ gaudir del que abans havia contemplat amb volença - des de el seu lloc de roca -.

dissabte, 4 d’abril del 2009

129 -- XOCARÀ AL VIDRE ?


Haikú del dia
66 - Xocarà al vidre?
El corb sap de finestres,
forats i tanquess.



E S C O R R I A L L E S

B35.- Fer-li el 69 al got del cubata deu ésser besar-li el cul, mentre ell et banya el nas amb el contingut.

B36.- El futur és el quelcom invisible que sens mostrarà en el present fent-se real i passar al bagatge del passat com a record.

divendres, 13 de març del 2009

122 -- AI, TENDROR VERGE


Haikú del dia

63.- Ai, tendror verge
que sentiments explica.
Pètals alegres.


.....................

E S C O R R I A L L E S

B 23.- La humilitat s’ha de demostrar davant l’alabança.

B 24.- Ensenya-li al teu fill, que abans de dir S I , que en sàpiga el significat imaginatiu. Amb una S que la posen al coll del tocino el maten i la I és el ganivet que el degolla





dijous, 29 de gener del 2009

107 -- ELS ULLS CLUCS OBRE


Haikú del dia
48.- Els clucs ulls obre.
Veuràs l’entorn que et rodeja
creixent la vida.

---------------------------

E S C O R R I A L L E S

A142 .-Ser tolerants no vol dir ser covard.

A143.- Quan diem que la casa és nostra, pensem que la porta pot estar oberta a tothom? La clau que tanca no deu ser per barrar el pas, si no per resguardar aquest be que tenim de l’envestida del mal. La casa nostra deuria ser la casa de tots que vulguin entrar en Pau i Amor.

----------------------------

dimarts, 27 de gener del 2009

106 --QUAN JA CANTA



Haikú del dia.


47.- Quan ja canta
el pit roig a bosquina ...
Cançó de vida.




E S C O R R I A L L E S


A140.- Per molt que busquis, trobaràs el que vols? Una ensopegada, potser? Para compte, no sols amb els peus.

A141.- S’havia posat tant abrillantador al cabell que la prengueren per un mirall. No se sap si alguna amiga o contrincant va preguntar-li a eix mirall : - Hi ha qui és més guapa que Jo? -.Per que un mirall és per mirar-se i dir la veritat creieu que pot mentir un mirall ?

dijous, 22 de gener del 2009

104 .-- AI, CLAU PENJADA.

Haikú del dia
45.- Ai, clau penjada
balandreges al clau.
Demà obriràs.
--------------

E S C O R R I A L L E S

136.- Cordem-nos els lligams de les espardenyes o sabates. Haurem de caminar tot el dia i sense distreure’ns. Es deslliguen – diuen – quan pensen en tu. Però qui pensa en nosaltres ? Mira, s’ha deslligat l’espardenya, no hi pensava que poguessin pensar en mi. Clar.
H I S E N D A ...!!!!
A137.- Surt a passejar. Els líquids es mouran per les frontisses del cos i s’engrassaran .Ens convé. Després seu i reposa i pensa.... Engrassa també el cervell, encara que sols sigui amb records.

dijous, 8 de gener del 2009

100 - QUÈ HI PORTES DAVALL?

Haikú del dia
41,- No cal llençols
per dormir sobre terra.
Si cal el terra.


11 – VULGARITATS – 30 -12 -08 -. Això de menjar supositoris no és massa normal, aquell matrimoni de ben segur que no havien sigut receptats amb una medicina que atemptés a desbancar la lavativa, sigui com sigui el cas va passar als anals del poble com cosa que analment parlant, el subjecte no pensava que posant-lo en tal lloc calmaria el dolor produït per la caiguda.
De dolor n’hi ha de moltes maneres, aquest ocasionat per una relliscada i d’altres en que peus o mans o punys poden causar un cert dolor.
En una taula de cafè del poble ja sabem que els jocs, dòmino, cartes, etc. hi tenen concurrència . I que les discussions de vegades es passen de mida, o sigui que les paraules amb to alt i ofensives destaroten la calma i les galtes vermelles i furioses es piquen crestes i de les paraules i gestos pot haver-hi el moment que l’incontrol d’algun dels parlaires, acabi estrenyent els punys i en un moment donat llençar-lo com una fletxa al contrincant.
Això es donava en aquesta taula del cafè que em vull referir. Un de bastant xulo, sempre que les coses no l’hi anaven bé, pujava el to, del to a l’insult i de l’insult ... aixecar-se de la cadira i fer un culpable i si l’altre no abaixava la cresta... l’interfecte tancava la ma i l’amenaça podia seguir el curs.
La discussió per unes pessetes que es jugaven en la partida d’aquell dia era d’espectacle. I el moment culminant va arribar. Tota la gernació que ocupava lloc en el local atenta, per si convenia ajudar o...Qui sap si algú pensava que el que s’encarava amb el xulo, li propinés abans que ell una bona samarrada i el deixés content per una temporada.
Entre varies taules i cadires revoltes, els dos ja plantats com dos gall
s esperant el moment de treure l’arma a qualsevol gest impertinent de l’altre. Però el xulo que ja havia fet recular a més d’un emportant-se a victòria, també aquest dia podia ser el preferit de la sort.
- Tapat la cara., noi – li deien al víctima d’aquest dia.
- No pateixis que no em tocarà el nas aquest poca vergonya respongué valent i provocatiu deixant el pit a l’intempèrie on el xulo ...
- Boooom! – Es sentí el ressò del cop de puny del xulo contra la caixa del víctima –
- Aiiiii....!!! – un crit esgarrifós llençà al aire el xulo al haver contactat. La ma del cop constrenyida i l’altra donant caliu i la cara amb el gest de dolor com si s’hagués romput tots els dits. Els gemecs feien època i l’estupefacció dels assistents no tenia límits. El víctima no era cap gegant si no un poc pel, fembrilet ... que un cop d’aquella categoria hauria d’haver estavellat al terra ipso facto, però no!! Havia resistit i com si es tractés d’una carícia s’havia quedat plantat i sense cap símptoma evident de la trompada.
- Això és un miracle – va exclamar un dels que jugava amb ell.
- Ja li està bé, que algú li abaixi els fums – és deia per allì.
- Aquí hi ha gat amagat – un vell picardiós va esberlar. – QUE HI PORTES DAVALL?
El poc pel i fembrilet, va obrir-se el jersei i ensenyà una planxa de llauna adaptada que el llauner del poble, un home molt manyós, li havia fet a requeriment d’ell.
.............................................................................................................
- Desprès diuen que als pobles mai passa res, que la vida és tranqui-la. Que bé si està. Tot és sile

----------------

E S C O R R I A L L E S
A126.- Ara cuidem poc la cal·ligrafia. S’ha comprés que el PC. en tenen infinitat de formes i sols picant la tecla adequada queda escrita per difícil que sigui. Pobres monjos artesans...!!

A127.- Res és nostre, ni el foc interior que ens fa viure. No ens el prengueu del tot, que ens cremi en silenci.
A128.- On vas? Equivoques el camí? Qui t’ho diu que vas malament? La intuïció? Ia, ia. Fes-ne cas. Ella sap el que et convé al predir-te

divendres, 19 de desembre del 2008

95 -- PERÒ LES OLIVES PER A MI.

Haikú del dia
37.-Ulls ja dormint...
L'escletxa suau es tanca
en nit de pau


Si veu eixa foto l'interessat, ja podré córrer.Es el vertader carter del poble, el Josep, i quan vaig tirar-li eixa foto, feia tot el possible per que jo no li disparés, això que és un home de teatre i no té vergonya de sortir davant del públic a fer riure o plorar.


---------------

7ª -. 18 – 12 – 08 -----VULGARITATS.- Quin encert, ahir varem parlar, encara que sigui poquet del carter, clar que era un personatge important per el desenvolupament del assumpte del piano de cua que li havia tocat en sort en la rifa a la Glòria.
I, mira per on,quan avui al sortir al carrer per allà les nou del matí se m’ha plantificat el cotxe seu a la vora, ha parat i oberta la ventanilla hem creuat una sèrie de paraules. Com que anava amb la mestressa, ella sempre l’inquireix en qüestions fotogràfiques, ell té bona ma i quan hi ha un aconteixement mira d’aprofitar i vendre unes quantes fotos als que les necessiten per un record perdurable. El que la mestressa volia era de la festa del Mossèn, no sap si la podrà complaure i així quedava la cosa, però com que les converses de sobte es poden allargar si un vol i l’altre consent ,he de dir que sempre ens gastem alguna broma, i li agrada .
- Ja acabes de collir les olives ? –
li he preguntat – Prefereixes fer bona migdiada... Que et conec ( Sols pot anar-hi per les tardes, i les tardes se les menja el llop, que diem per aquí.)
- Si, ja et fotran migdiada, que ja ha començat el repartiment de tots els extres i no paro de arreglar cartes... Mira quin munt que en porto. Amb les festes em torno boig.
- Doncs, al manicomi et fotran, si no pares compte.
- Em sembla que es quedaran a l’arbre... Jo no puc tot sol. ( Es solter i ell sol s’arregla)
- Ja et vindrem a ajudar... Que naltres ja hem acabat.
- Però les olives per a mi. ( La garreperia sempre surt a flot. Això del diner i la propietat...)
He callat i he pensat posa marxa i tira avant. Ja ho sabíem que les olives eren per a ell..., sols parlàvem d’ajudar-lo i entre amics... En tot cas un dinar... i llestos. I és que tota la conversa era per passar un ratet i en tot cas fer-nos una rialla si així es dava, però no. Ha sortit.... les olives per a mi.

.................................
- Desprès diuen que als pobles mai passa res, que la vida és tranqui-la. Que bé si està. Tot és silenci.--------------------


E S C O R R I A L L E S
A117.- Botella d’aigua plena o mig buida guardes el reservori per calmar la meva set. Ets com el llibre que espera la mirada per obrir paraules de consol per al neguitós lector que s’assadolla del contingut i deurà agrair-te el favor. Oh, botella menuda, immensa en el teu conhort. Oh, llibre, que il·lustres a qui et té voluntat.

A118.- El préssec anhela la ma que acariciant el culli, que l’apropi a llavis i es besin les dues carns, que es confonguin i es rebin gaudint els dos d’ofrena i comunió.
---------------------