Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris relats conjunts. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris relats conjunts. Mostrar tots els missatges

dissabte, 22 de maig del 2010

TRES BARQUES .......... proposta de Relats Conjunts


...................
Tres barques,
Tres vides,
Tres veles,
Tres closques de nou
Retornen a casa,
Retornen a port.

En la cobertas
Tapat amb llençol
L’avi, que ens ha dit adéu,
Jau prop del peix
Que li ha dat la mort.
.......................
Caminen tres mocadors
Que guarden les tristeses
De peu descalç
I ànima feta escata...
Caminen platja enllà
De retorn a casa
Saben que avui...
- els diu el llençol –
Porten peix de sobres
I un tripulant mort.
..............
Serà l’avi ?
Serà el marit?
Serà el germà ?
El  llençol no vol avançar
La cruel notícia
Certificant.
..................
El menut guaita la tristesa
Que porten tots a port...

Un dia serà ell
Qui portin a port?
..............
23 – 5 - 10

diumenge, 17 de gener del 2010

225 .- PINTORA !!! -....proposta de relats conjunts.





Aficionat a la pintura, de tant en tant feia visites a les galeries d’exposició. Hi trobava gust en veure
les realitzacions.. Comprava poc, per no dir gens,
En un angle de la sala hi va trobar el quadre que us ensenyo...
No podia ser, representava el seu cotxe blau .Darrere d’ell  el de groc,un  taxista no en sabia res. Però, per més inri, ell diria que la dona del paraigua... la coneixia.
Buscà l’encarregat de la galeria. Preguntà el preu. La procedència ja la sabia en quant a pintor... Una noia desconeguda, però, renoi, s’exaltava al comprovar moltes casualitats.
Recordava el moment en que un dia plujós es trobà amb la seva dona al sortir del treball ...
Comprà el quadre i embolicat se l’endugué cap a casa. Sol que era, buscà un lloc. Tragué l’andròmina que hi havia penjada i hi condicionà el que portava.
Al sentir la porta del pis que s’obria , fou a rebre a la mestressa.
- Noia, tinc una sorpresa per a tu.
- No serà aquell regal tant esperat...
- Sembla ser que no. Entra. Mira, Tu coneixes aquest quadre ?
-I tant, l’he pintat jo... Però com ha arribat aquí?
- Teu, tu ets pintora ? No en sabia res... Per que m’ho amagaves ?
La sorpresa ha estat superlativa i la conversa ha aclarit molts conceptes sobre les dos identitats.
-  Jo, estic d’esquena, per resguardar la meva persona... que ningú em conegués i ens donem la cara.
Volia significar que per els altres no soc res, sols per tu... No crec que el teu cotxe em vulgui atropellar... Sé que m’estimes. Ho demostres al comprar el quadre que et pensaves pintat per un altre.
Ho vares reconèixer tot...
-  Em costava d’explicar com havia nascut aquest quadre, quin cap l’havia maquinat... Érem els dos i era per nosaltres,,, Creia que sabia quelcom d’aquest art... Veig que he caigut a la teva ratera... Pintora !!!

diumenge, 18 d’octubre del 2009

211 -MONS PARAL·LELS de RELATS CONJUNTS


RELATS CONJUNTS.- MONS PARAL·LELS

Escrit d’Antoni Fortuño Sas – 17 – 10 – 09

Proposta de Relats Conjunts sobre un quadre de Daniel Estebe.

.........................................

Quan li varen encarregar els seus amics per escriure una novel·la estrambòtica en que tot fos fals fins els plantejament ...,va pensar en titular-la MONS PARAL·LELS... una fantasia quasi inescrutable per ell sol.

Hauria de demanar ajut d’algun personatge extravagant per anar comprovant les seves reaccions i sobre un conglomerat de coses adjudicar els resultats i el que ells actors sentien..

Diríem que podria ser veure com actuen dos bessons en llocs, situacions programades, actuacions reals físiques i mentals...iguals.

Els seus pensaments derivaren quan li vingué la idea dels bessons. Ell sol en dos estats d’ànim distints podrien fer-li arribar el que sentirien les dos persones nascudes en un mateix part..

Sabia també que en temps dels seus estudis universitaris s’explicava que alguns o molts dedicats a escriure, pintar, buscaven situacions límit per després plasmar-les amb la ploma o pinzell.

- Tu ets abstemi de tot – li deia la seva parella – no tastes ni alcohol ni drogues, i si no et poses en perill, com pots canviar els teus criteris vers quelcom si no et situes en dimensions diverses, diferents,.per estudiar-les?

Aquestes paraules li feren veure com havia d’actuar.

En el saló d’estar de casa seva s’assegué plàcidament mirant tot l’entorn. Com el veuria després d’una borratxera fenomenal, o unes quantes pastilles d’èxtasis...

Allí tenia la clau del seu èxit, ho provaria.

Sabia de memòria l’entorn que el rodejava, ell l’havia decorat...

Quan les pastilles meravelloses treballaven de valent fou capaç de veure el canvi...

Ara, dins del seu mon real hi tenia els MONS PARAL·LELS. No es trobarien mai.... La novel·la la escriuria, però les pastilles d’èxtasis les deixaria per altres.... ja havia vist prou amb el canvi de la seva sala d’estar i sols era el començament... No estava per tornar-se boig.