diumenge, 31 d’agost del 2008

LLIBRE ÉS SINÒNOM DE LLIBERTAT?

Diuen que els llibres sempre tenen el seu valor.
Aquest ja està en un racò apilat i sols els estudiosos acostumen a fer-ne us.
Una cosa que va ser ùtil, ara ha deixat de ser-ho?
Unes persones que lluitaren per fer-lo, posar-lo en pràctica...?
Tot en un recó, potser de biblioteca, junt amb altres que sofriren la mateixa sort
i esperant companyia d'altres que valuosos, els faran inservibles.
Jo sols el tinc aquí en la foto
Ell em recorda sense dirho, com si em parlés en somnis:
-Molts no es dignaren ni de mirar-me les tapes
tot sent una llei que els impossava compliment.
No t'estranyi, fill meu, que ara passi el mateix amb el LLIBRE.
Tu mateix preguntaves, LLIBRE és sinònim de LLIBERTAT ?
Oi que ningú ta contestat?
Ni ho esperis, fa por...!!! -.

96.- Veig un estol de llibres apilats, fora de la capsa que els guardava de ser-ne empolsats. Podrien ser a la prestatgeria de biblioteca de bibliòfil famós, però no en tenen pinta de guardar coneixements superiors. Jo n’agafo el que trio de tant en tant, ell em dona sa cultura que allí busco. Sap que a la biblioteca seria guardat, sense que pogués obrir boca i parlar..

97.- La paraula amable salva distàncies.

98.- El egoisme és un desig en camí del mateix. A veure si arriba o torna.

divendres, 29 d’agost del 2008

RECORDA'M BOTELLA...


Amb bon tap i que res escapi. Molta botella per allotjar, que sé jo, aire?
Deu ser molt preuat,
potser és el baf d'algun personatge del qual no es pot deixar escapar res.
Ho preguntarem a l'atzar, sap ELL el que guarda?
Si el volem tastar, obrim, el servim a les copes
- l'aire a males, pot desplaçar el que ara hi ha -
i després tenir el gust de respirar-lo com el més preuat valor.
Qui sap si ens canvia el viure a millor !!!
Per veure's tant ufana la rosa, deu xuclar algun elixir adient per la formosura.
No sé si ens contestarà.
A les Roses que ho celebren o celebrat per eixos dies,
potser seria bo felicitar-les i quedem com a gegants.
Vagi per elles.
Que jo tinc compromís per unes quantes, amics...
----------------------------
93.- Si un es dona culpable, segurament que esmorteix l’acusació, la culpa i potser el càstig.

94,. Recorda’m botella que sempre estàs plena, sigui d’aire quan et diuen buida o de líquid quan et sobreïxes. Podries inflar-te com els humans que solten gasos o deixalles per buidar-se i tornar a començar el cicle omplint d’aire o de líquids i sòlids per transformar. Tu sols ets un recipient passiu que et mouen a voluntat de qui gosa aquell moment de la teva pertinença, encara que t’hagin adquirit amb diner, trobat i t’assoleixen com a pròpia o robat – que també hi ha botelles que tenen expectatives de que els passi quelcom que polis, magistrats... tinguin que actuar per retornar-les al lloc d’inici.

95.- Parlo amb el BOL-I . El retolador em diu : - Vol (la) I. – I tu que vols la ròtula del meu genoll?
------------------

dijous, 28 d’agost del 2008

AU, QUE JA NO HI HA VEDA...


Ara ja no hi ha veda. La temporada de caça es declarada
Au, fillets, escopeta i cartutxos i gossos
i tot el que faci falta. No us descuideu.
A veure si Obama AMA - bo o el BO - ama ó teniu BO a ma.
que amb els enigmes de vegades, de vegades... s'encerta.
A predir sa dit que pot ser vostre gloriós futur.
---------------------------------
9.- Volem que tot ens vagi bé.
I és normal.
Volem predir el pas següent,
endevinar...
Volem saber el futur, què, en el temps
esdevindrà.
I el camí sols el farem
caminant.
El resultat el sabrem
a cada pas.
No podrem parar l’incert
que ens ve al davant.
Així, de seguir, seguirem
sense retornar.
---------------
NOTA.- Aquells ocellets que devegades pasen volant prop nostre m'han gastat una broma
resulta que el post que tenia que soscriure a Rebaixes, l'he posat a Escorrialles. Ara hauré de situar el Escorrialles a Rebaixes. Les imperfeccions que tenim les persones que creient fer-ho bé o fas equivocat. Perdoneu per la molèstia.

dimecres, 27 d’agost del 2008

QUAN TENIM BONA MAR...

Quan tenim bona mar, controlem sentiments, emocions, passions....
Però no sempre és aixì.
La barca nostra la dirigim com cal quan s'esveren eixos gnoms?
No hem estat educats per tenir-los lligats curts.
Som imperfectes en tantes coses....!!!
-----------------------------------
87.- Qui és el valent d’ educar-se en sentiments, emocions, passions...

88.- En la bossa de cuir o en la faldriguera s’hi portaven els diners, aquells que a terra rebotaven fent clinc, clenc. Ara aquell típica bossa ha desaparegut del mapa, circula per altres conceptes la de plàstic fi, ni de tela ni de cuir. Ella resisteix poca embranzida i sols és objecte de servei. Aquella bossa, orgullosa estava de sa condició. Era receptacle volgut. Com cervell d’idees sovint era reconegut com d’amo ric, poderós. Ensenyar la bossa...!!! Ara ensenyem la bossa que portem per les deixalles, fem com els politiquets que tots volen la bossa i s’han de quedar amb la bosseta que els donen als pressupostos... i gràcies.

89.- Avui, els núvols tapen el sol, però no tant com per deixar-nos a fosques. No en tenen prou amb la nit ?

dimarts, 26 d’agost del 2008

VOLEM COPA DE SANG ROJA...

A la copa hi allotgen la sang roja que podria ser rosada o incolora.
És la botella del contigut la que té la culpa de l'allotjament?
O és la ma amagada que mana conduir el líquit colorat
o no al recipient de les nostres vides?
Ens fan Veure i Beure la copa que volen.
Qui és el valent que selecciona el que ens convé?
Sang roja de la potencia, valentia, S E R...!!!...?
sang rosada de la comoditat ?
Sang incolora que s'adapta a tot ?
Hem posat sang roja de valentia de SER.
Que provin de canviar-la...
------------------------
83.- Ni han que sofreixen d’enveja quan veuen a altre ben mudat. Saben el que li ha costat fer-ho. Sobretot si les sabates calcen poc.

84.- El personatge en lloc de portar sang roja a les venes, anava ple d’ira i enveja, que també posen el cutis vermell.

85.- La persona si no veu d’aprofitar els fracassos propis i estranys, pot quedar-se en la cuneta de la carretera.

86.- No cal que corris pronunciant paraules, pensa que abans no diràs totes les que porta el diccionari... en tens per un bon ratet i necessitaràs respirar de tant en tant i beure aigua...

dilluns, 25 d’agost del 2008

POLITICS D'ALTURA...

A on anem tu i jo? - els dos primers sembla que es DIGUIN.
El segon mira les seves posesions ?
La tercera : De què el barret si TÉ corona...
li explica i recalca el partenaire.
I després ja ens perdem en la insipides i lo insuls...
Però... en
cadascun la seva imatge vol prevalèixer sobre la de l'altre.
Segurament que un sol vot de més els ha posat en l'estrat.
En veig que la seva genètica preval.
- vaja ruina -
Jo diria que els eixidius seus també han d'evacuar i defecar
deixalles...
Qui sap si quan son sols de la seva boca hi surten improperis
contra els que, ara, els acompanyen.
Però MANEN... Aceptaria que ens dirigissin.
Allí hi veuria noblesa, ara em passa per la barretina que no em respecten per la prepotència que em demostren- SON ELLS i les seves imposicions.
Militarisme camuflat. Alto,ARRR....!!!
---------------------------
78.- Pensem que en política l’ajut pot venir d’un airet suau que empeny o d’aquella sorra que davall dels peus presta altura al interfecte o d’aquell pedruscall on ens hem col·locat per guanyar altura, son reminiscències que porten els resultats de les urnes, de vegades amb sol vot més som els preferits... de l’un a l’altre una bufadeta d’aire, repetim...

79.- Si s’aprofiten les vivències de cada fracàs son graons que superem en la experiència de la vida.

80.- Del fracàs podem aprendre, de la alabança, enorgullir-nos.

81.- La mestressa li ha portat un gelat al marit. Ell, content li diu : - Com em cuides...-. Ella, ràpida li esboterna :- Així tindran més xixa els cucs i amb el gel conservada.

82.- La suficiència en l’individu porta l’orgull davall del braç.
----------------------------
NOTA.- Ahir va ser enterrat a Falset - lloc seu de residencia -
l'Agustí Escoda Rocamora, germà de la meva esposa.
---------------------

dissabte, 23 d’agost del 2008

CLOURE EL BITLLET DE LA VIDA...

Escriurem l'esborrany del nostre destí serenament...?
Volem que succeixi el que dins el sobre cloem ?
Desitjar per tots la Pau que no tenim ?
Sacrificar l'Amor encara que ens traeixi ?
Buscar la Llibertat de la paloma feta carta
per que no trobi tempestes ni entrebancs ?
Podríem ser un doll de felicitat.
Tant costa renuncia a foteses
com el Diner,
el Poder,
les prepotències,
els egoïsmes,
les imposicions,
les prerrogatives ?
---------------------
75.- Si mires i remires fotos de fa deu anys, per exemple, de la teva figura, procura que els miralls siguin lluny, no sigui que comencis a pensar que tens un bon tros de camí fet i el poc cabell que portes per la calba ja és un manyoc de llana que el llegiu del temps ha esblanqueït.

76.- Ara suposem que poguéssim escriure’ns cadascun l’esborrany de les nostre vides. Quin poder, algun, com aquests politicastres que ens manen estarien capacitats per acceptar els seus canvis, si ara ja no saben mai on son, l’esborrany els serviria de quelcom? Potser per això no ho han decretat, veuen que seria pitjor, sembla.

77.- Ens agrada escoltar, llegir paraules en contra del contrincant. De vegades fins li faríem un petonet al atrevit per la gosadia de posar verd a qui no estan conformes i no assolin els seus plantejaments. Això no és bo. És enorgullir-se.

divendres, 22 d’agost del 2008

SE LI REGALIMAVEN ELS ULLS...

Li semblava que disposava de les mil meravelles.
Cel,muntanya, aigua, arbriu...
Es sentia transportat a la felicitat.
Quin lloc havia triat per pensar !!
----------------------------
felicitat71 – 2-. Li receptaren veure tele, Ell s’ho prengué am serio, s’aposentà en els JJ:PP: OO: - Jocs Professionals Olímpics – i com si fos una taula plena de viandes, collí forquilla i ganivet i s’ho menjà a delectant goig. Es posava el ventre morat i eructava per que els xinos estesin contents i satisfets, ell, renoi, com gaudia...!!

72.- Qui veu sols el color del diner, no pensa que de tant mirar-lo ja ni el vegi per l’enlluernament i després pot tornar-se cec. I com camina si no hi veu? Deixem-li la crossa.

73.- No us han acomiadat amb les paraules . – Fins sempre!!-. Sembla com si l’infinit fos a nostre abast.

74.- Això de amb tu per sempre, és que et compren per vendre’t a ells?

dijous, 21 d’agost del 2008

SIGUEM LA MA QUE CUIDA...

Si toquem i toquem la sindria pot anar-se'n al terra i obrir-se esbadocant-se.
------------------------------------------
68.- Una manera de perdre el temps és no perdonar sigui com sigui. Així les hores passen i tot continua igual... Per això la maldat s’engreixa?

69.- Quans n’hi ha que posen oli a la paraula, mentre altres amb el porronet de vinagre a la ma ho agreixen. Per què?

70.- L’acariciaren tant i ho tomava, li agradava, fins que li escaldaren les galtes, aleshores, ja no li semblaven tant dolces les fineses de la ma acariciant..

71.- Envelleix el qui vol o és cosa impossible de eludir? Molts fins es miren al mirall últim que han comprat amb els vots per comprovar-ho i els sap greu que passin les hores des de l’arrencada del contatge per que el temps que els han assignat a les urnes corre més que un conill perseguit pels gossos. I un ha d’estar atent a fer-ho bé als ulls del pròxim que li ha dat la confiança. Tots voldrien aturar el sol i que el dia s’allargués i s’allargués... En canvi els pobrets esclaus de les hores de treball voldrien que tot passés rapit, aquells moments imposats per que un pugui cobrar per més que estem en crisis.

dimecres, 20 d’agost del 2008

LES AMANTS...,ELS AMANTS...

Si ja en tens una flor, per que vos canviarla,per el punxò, per les fulles,per...
Si comences pot no acabar-se aquí, per que mig amagades
en sorgeixen d'altres que faran competència.
Tanca els ulls
i reflexiona si et convé
tenir problemes.
-----------------------------
65.- Les amants, els amants deuen ser els personatges que s’adjudiquen una feina de coixí i llençol per alleugerar a un dels conjugues, parella o com vulguem dir-li. Ara, que això, com tot treball ho facin o no esmerçant els costos dineraris, sentimentals, etc. ja son figues d’altre paner.


Per que quan ja s'interessa el diner... pot haver-hi un cataclisme.

66.- Volem que ens atenguin, que estiguin per nosaltres, però després, en fem cas del que ens en ha fet cas, quasi diria que abandonem la trinxera i que ens deixin lliures, que no ens molestin. Això del pèndul de, ara per a mi, ara per a tu, no ho hem comprés encara... i potser no ho comprendre’m ja mai.

67.- Que ens molestin, no!! Tractem a l’altre d’ignorant quan solament és desconeixedor i per això pregunta. No contestem. Podem fer-ho? L’altre que ignora, però que no és ignorant s’espavila i si troba bon jaç ens abandona. Per que si ens consulten i no responem..., és com l’aigua al trobar l’azud o l’enclusa s’embassa i al fi es sobreïx i marxa a altre destí.

dimarts, 19 d’agost del 2008

El mar i el cel volen guanyar a tots. Però l'impuls interior
de la terra fa que subsisteixi ella entre les altres dos matèries.
Vol ser el gran complement. Que farien cel i mar solets?
Ara és la bellesa entre els tres.
Qui guanya?
Si un faltés existirien els altres?
Una trinitat en un tot.
----------------


62.- Uns prefereixen anar a guanyar, jo anar a ser. El primer gavella pertinences que poden ser d’altres, en canvi la distribució ens hauria de fer iguals. Anar a ser, crec que és collir el que ens pertany i que amb esforç ho hem d’assolir.

63,- Que la veritat és la de cadascú i tothom vol la seva de veritat, és consubstancial. En la reflexió ens concedeixen solament les sobres i renuncien a la nostra veritat? És possible. Quan dos enfrontats cadascun accepta sols la seva veritat es promou un conflicte, que pot arribar a conseqüències insospitades, per que les veritats com les persones volen ser-hi, han de ser-hi i més si han de demostrar que la seva veritat, és única, vertadera, incombustible..., i quantes coses més.

64.- Tots fem política, la nostra, encara que ho neguem. Som nosaltres que ens plantem a l’escenari i allí actuem. Uns volen fer d’actors, altres imitar, altres es queden en l’intent. Crec que si tots esmercéssim el nostre JO a la comunitat sense perruques postisses, ni nassos de pallasso, la gent ens creuria, ens veuria autèntics.

dilluns, 18 d’agost del 2008

UN MATAPARENT, PERÒ FREGIDET...QUE BO !!!

Ell sap
que ha vingut a la vida per ser útil.
Què més útil que fer-se comestible per a
formigues, moixons i fins humans?
Fins pot fer de sopluig
d'un escarabató
senzill... I pot ser
una caseta
de fantasia
per un gnom...
En ell, l'humilitat, s'adapta a la necessitat del qui el precisa.
----------------------------------
59.- Tenir la feblesa de que et sàpiga bo el que fan els altres i felicitar-te de l’encontre del plat de les viandes que menjaran els altres, és una renuncia a l’orgull que molt sovint no es demostra en els ser humans.

60.- La sort s’ha de desitjar, però també esgarrapar al temps per trobar-la. Com la pluja,si vols mullar-te no obris el paraigua.

61.- Asseguem-nos a parlar, explicar, confrontar fins a discutir i criticar, no alcem el braç i llencem el peu contra l’altre sense escoltar.

diumenge, 17 d’agost del 2008

SER FAMÓS...

A la seva manera, que de vegades s'asembla amb la nostra, també son famosos.
Qui sap si s'estimen més que nosaltres... Ah!! I no pensen en vestuaris, bisureria, diner...
En tenen prou amb la Natura.
No us canviaríeu ?
-----------------
56.- Quan et diuen podríem fer, no és que volen que facis, que ho tiris endavant i si surt bé et diguin que ells han set els promotors?

57.- Cosa que agraeixo és el no ser famós o mediàtic per que no em cal anar engavanyat amb el vestit d’etiqueta, corbata, rellotges, polseres, etc.. Els no famosos som més lliures en vestuari ? encara que en compte corrent fem aigües i necessitem travessa o Loto o... per entrar en la fantasia dels famosos. ( Diner, fills meus, diner.) Ens podríem fer famosos per seguir altra moda, en la que com pobrets fem el que volem si ens deixen... que ja és molt.

58.- Les paraules son les ames de les persones. Han entrat a sac dins seu. Que faríem sense elles, gesticulacions, ganyotes per fer-nos entendre, per demanar ... qui sap si clemència.

dissabte, 16 d’agost del 2008

IGNORÀNCIA...!!!

Ignorar és com locomotora que no du vagons.
Ignorar pot ser una barrera que privant -nos de veure
la realitat, pot dur-nos la felicitat.
----------------------------------



50.- Ser ignorant i saber-ho reconeixent-ho, és la més gran saviesa que pot demostrar un ignorant.



51.- Que la voluntarietat de hom no poden negar-la? Tampoc d’intel·ligència, però el que vol ser ignorant no li parlem de saviesa.

52.- Els imperis de la ment també s’enderroquen amb la ignorància.

53.- A la envidia ( castellà, enveja cat.) o endívia ( semblant a l’ensiam) hi prospera en les dos el color verd.

54.- Quan un treballa poc se li endarrereix i demora la feina.

55.- No és un luxe l’idioma és una necessitat definitiva de cap,cor i ventre.

divendres, 15 d’agost del 2008

La sort com el gerro o com els gots de vidre,
pot, el seu contingut, ser aire - volàtil -,
o flors, per exemple -líquits, sólids - ...
L'aire és transparent, no el veiem,
però hi és...
Les flors, les veiem,les gaudim, les tenim,
les olorem
La sort... El gran dubte.
Aire..., flors...
Una flor de la vida : LA SORT
----------------
47.- La sort, com la constància i la voluntat i d’altres no pots deixar-la que vagi sola. S’ha de lligar curta, prémer el màxim, posar dentoles estretes i buscar, rascar, no parar de fer-la actuar. ..I, sobre tot si vols el premi de la Loto o d’altres, comprar bitllets per que si no et passarà per davant i a Diós muy buenas que deia aquell sant.

48.- Ser ignorant i saber-ho és la més gran saviesa que pot demostrar un ignorant.

49.- A la persona, sigui qui sigui, se l’hauria de jutjar per el que ha FET. Voler ser per el que JO FARÉ, sembla estar en un desconcert més que en la realitat. Vivim de FETS, no de suposicions que es poden assolir o no. Però donats a lo fàcil llencem la veu per que ens vegin, no per que sàpiguen que quant veuen i tenen davant, ben fet o mal fet ens correspon..

dijous, 14 d’agost del 2008

PLORAR? PER QUÈ?



Plorar...? De què ? Ja saps que la vida és dura.
I se t'embrutarà la cara, filla meva. No perdis la bellesa.
Encara que la sort de la fea ... la desitja la...
Sigues TU, no donguis facilitats.
--------------------------
43.- Si un pot explicar les penes i alegries i tribulacions que ha passat és provable que militi, ara, en l’exèrcit de les alegries. Més confortables i no canviant el pas amb l’art de la tranquil·litat actual.

44.- Pensem que si volem pesar l’amor em de reconèixer que si se’ns escapa de les mans i ens cau als peus pot fer-nos anar coixos. Casualitats per ser imprudents. No vulguem pesar l’amor . En tot cas posem a la bàscula a l’home o a la dona, però a l’amor?

45.- -Liquidem a domicili -. Què li deien ? Pensant en que era un bar, per allò que significava el líquid, jo, es trobà que entrava en l’agència d’Hisenda. Ni un sospir el deixà fora del local i a passar revista. Amb les butxaques netes i ensenyant el melic semblava aquell recluta que li han passat revista i tot li ha trobat en falta i ara presentar-se al cap de guàrdia – en aquest cas, la seva muller – que el posaria a to. – Liquidem a domicili...-. Se’n recordarà tota la pobra vida.

46.- Pensar en veu alta pot conduir a impròpies conseqüències. Qui el sent pot no estar conforme en el que jutja sobre quelcom, i ell que pensa dir-s’ho per ell sol, l’altre pot respostejar i començar la discussió, la desentesa ... i fins una guerra si son dels que tenen el poder , diner i prepotència. I com que acostumen a morir els altres, doncs, mira... qui sap si els resulta negoci... d’armes. Que ens ho creiem tot, tot, tot !!!

dimecres, 13 d’agost del 2008

SI PER DA VIDA AL SER TALLEM EL CORDÓ...

Va ser verda la fulla, seca ha caigut del arbre, on anirà ara? com continua... ?

Retornarà al cicle per tornar a viure? Quins dilemes ?
-------------------------------------
39.- Si per dar vida pròpia al SER tallem el cordó umbilical, per desconnectar la vida de la vida, i connectar-la a la MORT de nou tallem el cordó, què fàcil!! I el SER passa a l’altre ministeri. És el cordó el lligam que corda la vida i la mort ? I després, en la cadena... ens tallaran el cordó de la MORT per anar a on?

40.- No exigim a les cames que caminem a pas que no correspon, qui sap si volem que fins corrin. Traslladem les nostres preses a la calma, a la reflexió i siguem pacients. Aquell deia : - Davant també hi plou...-.

41.- Quan un avança atacant és que l’altre retrocedeix? Coses d’esgrima?

42.- L’amistat és en molts casos l’amor sense llençols.

dimarts, 12 d’agost del 2008

Que el moixonet fagi neteja mentre tu dorms. Creu-t'ho.
Cadascu va per ell que viure és difìcil...

35.- Voluntàriament ho has deixat fer erm. La ma no ha treballat. La closca s’ha adormit. Els llençols pesen apegats a tu i és de dia, per que has ballat tota la nit i ara... Ha set nit de jarana. Aigua negra al gargamell pel broc de dalt. I disbauxa del baix ventre enfollit. Ara tens el terra erm.

36.- Tots caminem cap a la utopia? Si ho sabéssim potser valdria la pena parar-se i deixar-la passar, que corri, que s’allunyi... Que en faràs de la irrealitat, de la fantasia, del somni ?

37.- Li digueren que als e-mails pensés de posar-li la roba – així ho entenia – Ell pensava que era cosa de... que és vestia amb lletres, no amb roba. Vés, una carta electrònica amb roba... Quins disbarats !!! Potser sí que al anar per l’aire sentirà fred.

38.- A veure, el protagonisme qui se’l deixa arrencar ?

dilluns, 11 d’agost del 2008

FINANÇAMENT O BOLETS...

Abans de que ens enviin a buscar bolets....

130 A- Qui pot entrar en el cor d’una pedra? S’ha de rompre... En la vida en trobem de rocs que s’han de xafar per saber el que ens reserven. La pedra del Estatut deu ser el Finançament. Ja ho deia aquell, la pela és la pela, en el temps de la denigrada pesseta, que moltíssims enyorem. Ara amb això del EURO que ens faria rics fins als més pobres no sé quina cantarella hi trobaran. La música, que hi posin la mateixa, ens estalviem el compositor i el aprendre-la els qui no saben solfa i collint-la d’oïda ens podem equivocar.

146.A- Les paraules es perden en l’hàlit del vent, poden retornar al l’eco, però allí moren expandides. L’escrit es pot guardar i fins estripar..., aleshores son paper al vent com papallones que revolen florilegi de pètals i que cauran al terra per ensonyar-se en deixalles esperant la pluja que els esborri les lletres. Ja sabem que ni paraules ni escrits serveixen per res. Es parla per acontentar orelles predisposades a sentir cantúries que sonin bé, i el que les pronuncia, en l’acte queda com un senyor, després, al no fer-se realitat les promeses semblen escopinades a la cara... En quan al document escrit, em de col·legir que les interpretacions son a favor o en contra segons els interessos que el promouen. Es com escriure a l’arena del mar que la primera ona esborra i tots a buscar el que hi havia escrit.

150.A- No saber-ne més, no saber el que fer, en política, pot ser el perdre l’escó i si l’escó és a vora la llar de foc, com es calenteja un? No veu el tupí bullir, ni pot atiar les brases per coure la carn a la brasa. No perdeu o perdem l’escó, el polític i el de vora el foc, tots dos son crucials en la vida. Es com si una turmenta ens destrueix l’habitatge... a davall del pont hi ha sopluig i circula l’aire pel forat...

diumenge, 10 d’agost del 2008

TENIR DINER PEL CAFÈ...

FINANÇAMENT.- Si no ens donen ni pel cafè, no cal sortir de casa i votar Estatuts.............

56A.- Tenir diner pel cafè, pel tren, per la gasolina del cotxe, pel dinar o..., per que del diner ens hem de preocupar del primer diner, el més menut que ens té vius per respirar. A la butxaca, al monederet hem de portar-hi el dineró per passar el dia... Demà, demà ja ho veurem. Qui l’ha vist el demà ? I és que ja volem ser a demà? quanta pressa. Clar, allò de que demà pot ser un gran dia, fins si és el dia de la Loteria de Nadal, en tot cas mirem si hem comprat el bitllet que ha de sortir, per que si no, no entenc la pressa.

58A.- No sé que passarà quan falti l’aire, per que ja hem arribat a la primera lletra de l’abecedari, la A amb això de l’AIGUA, però fa un moment estava’m en la B, sí, el BENESTAR.

76. A - Volem que ens quedin més de 25 cèntims quan paguem una factura i de felicitat també en volem més. Sabent conservar els 25 cèntims som rics, - per que els diners diu que crien -, sabent conservar una engruna de felicitat també som rics...si no els llancem per que ens semblen pocs. No us ho sembla?

103A.-- El Montilla hauria de saber - que potser ho sap – que podria comprar – més amb el compro – mís de comprar – Más, per que si a Madrid no compra (el) mus, el deixarà sense poder comprar el mos.

dissabte, 9 d’agost del 2008

OLIMPISME I FINANÇAMENT COINCIDENTS.

AU FISHER, MOU FITXA, I SI POT SER FEU TAULES.
AL MENYS QUE NO HI PERDEM DEL TOT
PENSA EN LES MEDALLES, QUE AIXÒ IMPORTA
TANT COM ELS DINERONS.

NOTA.- He escorregut els papers hi s'ha quedat com a brosa sense suc per anar-se'n a la cloaca
unes quantes frases en que el doble sentit pot ser evident. S'ha fet coincidir Olimpisme amb Finançament d'Estatut ? No, casualitats... Pels cinc forats oberts en les rodanxes significatives o logotip dels jocs s'hi poden escapar tantes coses que son bones o que no ho son tant que em fa misèria posar-me a escriure. /I en aquest dia que varen triar per confirmar unes concesions crec que ara se'n arrepenteixen i ho troben com a NOU que els passi. Les promeses se les endú l'aire, son aire - diu la cançò - i els escrits... s'interpreten - cosa d'abogats, procuradors i jutges - i les lleis doncs com fan els cangurs o les llebres quan se les sorpren, saltant o corrent cametes ajudeume./ I si fessin un drecret de nova planta? Resultaria beneficiós? Per qui... Els sùbdits a perdre.------------------ Això he trobat. Qui sap si el que recollim ens fa bon profit.
Demà hi continuarem recordant escorrialletes.
--------------------------------------
1A.- Quan a un el subvencionen,etc, és que el consideren pobre i, a demés, esclau de les decisions dels de la piràmide?

8.A- Quimera obtenir la independència. Un somni en resulta assolir un estat federal... Encara tenim l’autonomia !!! Ai, consola’t amic si volies posar-te la cullera a la boca amb el pastís... Crec que les hores passen i els auguris son de calma en eix sentit. Més aviat ens tiben el ramal que pas ens el tiren al coll per que ben ferrats de potes, com els equins, bruelem sense que ens escoltin. Al caminar amb dos peus varem deixar el gust de tirar coces...

30. A - Els castellans poden pronunciar i entendre bé això de NO NACIÖ, nosaltres en diem si traduïm, NO NAT que deu ser el infantó de la NATA. Un miracle!! – A nosaltres ens queda bé això de PÀTRIA, sí, sí, ...PA - TRIA, i uns exigeixen independència, altres esperen federalisme i d’altres és conformen amb el PA, l’autonomisme, i és que encara que hi ha bones fleques que n’ofereixen, no es TRIA.

44 A.- El compromís, abans, abans, abans era cosa sagrada quan la paraula segellava un pacte. Conseqüentment una encaixada fixava el compromís. Ara també es toquen les mans efusivament, però davant els dubtes de compliment per part d’alguns fou necessari instituir el compromís escrit, desprès davant notari i ara ja estem en el compromís amb enigma. Qui compleix el compromís? Per que si jo he volgut dir que compro – miss, és cosa de passarel·la, no de persones que signen – amb sang – un compromís.

divendres, 8 d’agost del 2008

PENSAR, PAGAR..



32.- Pensar bé de quelcom i errar és pensar equivocadament. Per no veure o predir el defecte o l’error et culparà el desencert. Ara, pensa, sigui bé o erròniament. És com respirar o no respirar, que et sembla?

33.- Pagar per pagar preferí pagar el mínim i s’assegurà no pagar els plats trencats. Per això comprar per el banquet plats de plàstic d’un sol us i que no es trenquen. D’eixa manera acabava de pagar al comprar i pagar. I pressupost tancat.

34.-Posat el pinzell a la mollera i pintat el quadre de la situació amb antelació a que set presenti. Si vas avançat en eix aspecte pots guanyar la partida al rei contrari. Tot en la vida pot relacionar-se amb el joc d’escacs i perdre el rei és el fracàs per a tu de la partida. Prepara el quadre interiorment per ajudar-te a combinar amb antelació l’estratègia per sortir guanyador.

dijous, 7 d’agost del 2008

DE PREMIS... O DE PÀRVULS...


29.- Li digueren, si no et decideixes, per que no ho consultes amb el coixí? Quan es trobà a la cambra ,prop del llit, arramblant vànova i llençol per entrar en la colga, i veure que dormia sempre sense tombar el cap en cap coixí... No hi havia pensat mai. Si ell dorm sense!!, quin dilema se li presentava, com diria a l’endemà que el coixí li havia dit que... Per que ens escoltem als veïns per solucionar els nostres problemes? Ells ens poden donar el seu criteri, però, saben nostra conducta per ajudar-nos o entorpir-nos verament.

30.- De premis concedits ja.. Si l’any 2006 era el premi per Neus Català, en el 2007 deuria ser per el Rou Català o similar – femení, masculí. La balança -.. Per al 2008, MARAGALL, je, je...- I, m’agrada l’home, però... - És reconèixer la jubilació anticipada i destruir el seguit d’un premi, que com molts premis és reconèixer l’antítesi del guardonar... Interessos de qualsevol espècie... i no de la que es posa a l’arròs per donar-hi color. No us agrada l’arròs blanc? És massa innocentment blanc? Mentre tant que ens tractin de pàrvuls innocents que ignorent tot fins que existeixen premis. A ells, pobres aubats no ens hi ha tocat mai cap i van per camí de... nanis.

31.- Pensar mal de quelcom i encertar és pensar bé. El més important és pensar.

dimecres, 6 d’agost del 2008


25.- No n’hi ha prou en tenir disposició de fer, si no que ens hem d’esmerçar en com, quan, per què, doncs, els resultats ens apropin al èxit.

26.- Seria sempre dependent? Calia ser-ne independent? La seva dèria en el temps era ser-ne ja d’una vegada per totes i per sempre ELL. Ja era majoret per anar a ròssec i a rosegons mig encorbat, mirant el terra, la seva terra que així sols era pols i li faltava el seu cel i seu sol i el seu ventet al rostre.

27.- En l’alimentari la taula, en el beure el pitxell, en el camí l’espardenya,............. en la comunicació la paraula.

28.- Per parlar amb altri, s’ha de consultar si l’altre vol escoltar.

dimarts, 5 d’agost del 2008

lL'AMISTAT QUAN HI HA LLENÇOLS...


22.- L' amistat quan hi ha llençols és torna amor carnal, quan maneja diners, amor negoci. Transformacions que es donen en la existència i ens costa de comprendre. No tot és amor pur i sense màcula. A on és que el podriem entronitzar./ Es com el got de vidre que pot fer-se servir per tantes coses...!!! Al fi, sols és un receptacle que utilitcem com l'amistat, per beure aigua, posar-hi una flor amb aspirina per que no es marceixi, per xafar-lo tirant-lo a terra o contra... coses que tenim i que utilitzem, materials les unes, volàtils d'altres, etc.


23.- Una mirada pot endur-se’n a la clepsa infinitat d’altres mirades. Una càmera de fotos pot a demés plasmar-les en un tros de paper per delectar-nos. La humana l’estaciona en el record per quan convingui. L’altra ja ho sabem per fer el record en un llibre i recorre a ell i la seva perfecció en el moment adequat.

24.- En front tenim la platja, el mar. Som rics d’aigua... salada. I som cecs i estem secs. Interessos creats fan que els polítics es tornin com bèsties boges barallant-se per les solucions que no paguen ells, i els ciutadans no poden protestar pagant ells que les solucions arribin ?

diumenge, 3 d’agost del 2008

LA SEQUERA MÉS COMPLICADA....


25A.- La sequera més complicada deu ser la que afecta a la pensa. Si els caps de brot tenen sequera, que faran les pobretes fulles. Esgarrifem-nos.

26.- Seria sempre dependent? Calia ser-ne independent? La seva dèria en el temps era ser-ne ja d’una vegada per totes i per sempre ELL. Ja era majoret per anar a ròssec i a rosegons mig encorbat, mirant el terra, la seva terra que així sols era pols i li faltava el seu cel i seu sol i el seu ventet al rostre.

27.- En l’alimentari la taula, en el beure el pitxell, en el camí l’espardenya,............. en la comunicació la paraula.

28.- Per parlar amb altri, s’ha de consultar si l’altre vol escoltar.

29.- Li digueren, si no et decideixes, per que no ho consultes amb el coixí?Quan es trobà a la cambra ,prop del llit, arramblant vànova i llençol per entrar en la colga, i veure que dormia sempre sense tombar el cap en cap coixí... No hi havia pensat mai. Si ell dorm sense!!, quin dilema se li presentava, com diria a l’endemà que el coixí li havia dit que... Per que ens escoltem als veïns per solucionar els nostres problemes? Ells ens poden donar el seu criteri, però, saben nostra conducta per ajudar-nos o entorpir-nos verament.