Cadascu va per ell que viure és difìcil...
35.- Voluntàriament ho has deixat fer erm. La ma no ha treballat. La closca s’ha adormit. Els llençols pesen apegats a tu i és de dia, per que has ballat tota la nit i ara... Ha set nit de jarana. Aigua negra al gargamell pel broc de dalt. I disbauxa del baix ventre enfollit. Ara tens el terra erm.
36.- Tots caminem cap a la utopia? Si ho sabéssim potser valdria la pena parar-se i deixar-la passar, que corri, que s’allunyi... Que en faràs de la irrealitat, de la fantasia, del somni ?
37.- Li digueren que als e-mails pensés de posar-li la roba – així ho entenia – Ell pensava que era cosa de... que és vestia amb lletres, no amb roba. Vés, una carta electrònica amb roba... Quins disbarats !!! Potser sí que al anar per l’aire sentirà fred.
38.- A veure, el protagonisme qui se’l deixa arrencar ?
36.- Tots caminem cap a la utopia? Si ho sabéssim potser valdria la pena parar-se i deixar-la passar, que corri, que s’allunyi... Que en faràs de la irrealitat, de la fantasia, del somni ?
37.- Li digueren que als e-mails pensés de posar-li la roba – així ho entenia – Ell pensava que era cosa de... que és vestia amb lletres, no amb roba. Vés, una carta electrònica amb roba... Quins disbarats !!! Potser sí que al anar per l’aire sentirà fred.
38.- A veure, el protagonisme qui se’l deixa arrencar ?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada