VEIG LA LLUÏSSOR DELS TEUS ULLS.... aquarel·la

19 – 5 – 11

Veig la lluïssor del ulls teus que em consolen,

saben ser caliu de ma dilecta acaronant,

Son com jardí de perfum de planta cuidada

pomell de pètals que petons esbandiran.

Son barquetes que en encrestades ones

balancegen llustroses reflectint del cel mirall

Son camí a seguir en hores de tempesta

fars que a port seré camí senyalaran.

Veig la lluïssor dels ulls teus que em consolen

Obrint finestrals a l’estima i al conhort

Segur sender per començar viatge,

Tendror de vida, alè esperançat d’amor
ANTON.-T.E.-31-1-16

LLIGARIA EL NUVOLET... aquarel·la xinesa

Lligaria el nuvolet amb un cordell

i així el manaria. Cap aquí, cap allà...

Dins hi tindria seves armes: defectes i virtuts

sense deixar-les veure, no fos que el copiessin ...

No es creia massa el dels altres nuvolets que circulaven,

tots tenien també ses dictadures i democràcies

segons els convenia manifestar. Ell ho sabia.

Molts de farts se’n aprofitaven i engrandien núvol

i fins obrien aixetes i espetegaven als altres,

volien per a ells tot el terreny per fer-hi seves cabrioles.

Manant, instigant, afusellant amb paraules

els nuvolets temorosos, que s’amagaven.

Pobrets, per que si no aplaudien...venia la tempesta.

DE REBAIXES 16.- ANTON.- T.E.- 21-2-16.