dissabte, 30 de maig del 2015

ON ÉS EL PASTÍS... acrílic



2009 – entrat 19 – 8 - 10
On és el pastis?
Jo veig el pilar o paret com dreta
quan des de fora, els qui ens miren,
veuen la mateixa com esquerra.
Qui té raó?
Com podem pensar igual ?
Potser llàstima del buit
que hi ha entre dreta i esquerra.
Qüestió de possicionament...
.... Així podem veure tot el fora,
però els que veuen des de fora
veuen el dins...?
Hi som nosaltres, dins
o sols és una il·lusió visual...?
On ets tu, dins veient la teva dreta
o fora veient... l’esquerra?
La situació pot demostrar-nos
que els dos tenim la veritat.
Ens discutirem amb els que miren
des de fora?
Ells no saben, potser
que dins tenim un pastis
que no es veu... nostra intel·ligència.


Clar, que de vegades, 

ens donen a tastar el seu pastis
....la seva intel·ligència.
O volem reconèixer?
ANTON.- T.E.- 30-5-15


divendres, 29 de maig del 2015

QUÈ CREUS ?...RECORDANT EL 2009... aquarel·la



17 – 12 – 09
Creus? Què CREUS?
Creu el que internament,
dins et mortifica creure.
Si creus el que t’endossen
relliscaràs probablement.
I no creuràs , després,
 en res.
Vigila que circulen
creences...
Sobretot
orgulls i enveges...,
Si t'abandones
 no creuràs, després,

ni en TU
ANTON.- T.E.- 29-5-15

dimecres, 27 de maig del 2015

RECORDANT EL 2009... aquarel·la


RECORDANT EL 2009.
3 – 8 – 09
A UN ESCARABAT FEMAIRE...
En el seu mar de fulles verdes, grogues
es sent l’amo d’un espai que necessita.
Cap competència l’indisposa en cap i potes,
és com amo de castell que son terreny camina.
Ha marxat del fangar de la femada
on viu amb l’importància de fer feina.
Aquí respira lluny recons de pudorada
i camina content, ningú li posa pega..
ANTON.-T.E.- 27-5-15

dissabte, 23 de maig del 2015

DALT DEL TERRAT... aquarel·la


Dalt del terrat descobert a l’horitzó
admiro el cel blau amb poc núvol...
Dalt del terrat miro la serralada,
xurrac que separa el roc aspre
del suau color de la closca del cel...
Dalt del terrat somnio en ser ocell
i cantar l’himne de la plenitud...
Dalt del terrat vull submergir-me
en el paradís de les flors emparrades,
i fer-me dits que retoquin pètals,
que es sensibilitzin en el contacte
endolcit, suau de la seva pell,
Dalt del terrat vull somniar inconscient
en viatge endinsat en l’imaginari del so
de la paraula que acarona els sentits
i enerva i sobrepassa el llindar de la realitat,
que em colpeix i em situa en la disbauxa
de les sensacions que tremolen
obrint cabdell de fil de vida nova...
DE REBAIXES  15.- ANTON.- T.E.- 23-5-15
..........SILENCIS
74.- El miracle del so m’acarona... Aguts i baixos es petonegen...
I l’esclat és comunió que em consola

divendres, 22 de maig del 2015

CIRERES... aquarel·la


CIRERES
Obert al finestró del dia
Se m’ha afuat el ventijol
Que al besar-me amb ma destra
He aclucat ulls davant l’immensitat
d’un pervindre de contacte  roig.
El somni en contrast m’ha ofert
La fruita rodona, llavis perfumats,
I he quedat extasiat de la màgia.
Pot una cirera rodona fer fruir sobrepassant
Els límits imposant el nou miracle ?
Obrim al camp plagat de roig i verd
El desig de petonejat pell suau i neta
Que esclati contingut dolç d’ambrosia.
DE REBAIXES 15.- ANTON.- T.E.-22-5-15
..........SILENCIS

73.- Obre la boca quan mosquits i mosques no ronden...

dijous, 21 de maig del 2015

EN EL RIEROL... aquarel·la


En el rierol de les paraules
Baixava prop de tamarits i canyes
Que li alegraven el seu misteri.
Pensava en ser ocell i sotmetre’s al cant...
Reflexionava en el refuig de l’aigua quieta
I somreia en el mirall bellugadís.
Com si pronunciés la bellesa del so.
Immers en ses penses resava frasejats.
Tot el despertava en conclusions ufanes
Amb el lleure que li repetia melodies.
S’escoltava a si mateix com si el magí
Anés desgranant el tiberi fet paraula...
Un pensa que és quan es realitza.
DE REBAIXES 15.- ANTON.-T.E.- 21-5-15
..........SILENCIS
72.- i va rajar el vi del trull, sabia en aquells temps,
que els peus havien ballat per que es produís el miracle...


dimarts, 12 de maig del 2015

CONVERSA AMB JO MATEIX... aquarel·la



CONVERSA AMB JO MATEIX...
Obre els ulls i mira, contempla,
no t’esveris del que veus.
Quan erets amb ulls closos
ja hi era el que ara veus...
Treu- te ja les lleganyes
i amb la cara neta
el ventijol purifica.
No pensis sols en demà,
val més entrar en l’endemà
on van implicats salut, diner i amor
i altres secret de dins teu.
Naturalment, calla tots els secrets...
Quan ja no ho son
ningú s’interessa, ningú els compra,
però sabran com tens el melic.
No posis el peu al toll,
ja que l’espardenya mullada
pot relliscar i el cul, oh, el cul,
no te la culpa de que
hagis caigut de peus a la galleda.
Vola amb la clepsa neta,
les ales teves no tenen plomes,
mes conserva els braços actius
no sigui que les mans
hagin d’emparar-te
per guardar-te de xafar el nas
si intentes el fracassat vol.
Marxar no és fugir...
Si calles tens el teu silenci no més.
Si tots calléssim
com  resoldríem els problemes
que ens donen les idees
quan les posem en pràctica...?
Vivim el nostre pobret viure,
no vulguem ser l’altre.
Si sabéssim que és que li falta
recularíem com esperitats.
Si et sobren vint i cinc cèntims
sempre que pagues una factura
ets immensament ric dins teu
i a criteri dels altres.
Si et fan un petó i abraçada,
no et torquis, displicent, la cara,
ni t’espolsis l’ampul·lós abric,
Qui sap si és l’amor pur i net
que et visita i et vol fer súbdit
i si mig li esborres el seu gust
potser que no torni ja mai més.
Viu i deixa viure
i obre sempre els ulls
sense lleganyes que et privin...
La vida la fem curta amb la pressa
correm per ser-hi, per comprendre,
anem amb l’esverament a talons
i passen els instants com si no existissin
sense parar-nos, delitar-nos plenament...
No comprenem que cada instant
és vida que s’ha de viure, pena o alegria,
i som nosaltres, és nostre INSTANT,
nostre instant de vida.
DE REBAIXES 15.- ANTON.- T.E.- 10-5-15
..........SILENCI
70.- L’instant present mai es barallà amb el que era passat

I amb el futur i tant junts i mai es trobaran... 

dilluns, 11 de maig del 2015

LA LLUNA ES MOU... acrílic



La lluna es mou
com el vent bufa els arbres..
Les ombres caminen
a pas de llum platejada.
La nit calla, dorm quieta.
Els ulls no miren son clucs,
les veus son aigua calma
Ni un xorrit d’ocell i d’escarabat.
Ni lluerna ni grill fan fresa,
però en la fosca fullosa
la vida és constant abraçada...
Reviu l’història eterna
del contacte suprem...
La platja viu les peuades
i l’ona besa i la sorra emmelada calla.
DE REBAIXES 15.- ANTON.- T.E.-11-5-15
..........SILENCIS
71.- Baixar del núvol abans de que ens

en treguin o que caiguem en el buit...

diumenge, 10 de maig del 2015

AJUDA'M...aquarel·la


Ajuda’m a no caure
en el pou, en el toll...
Teves mans siguin ajuda
factible en la relliscada
i en el retorn a la estabilitat.
Somniem que el camí és plàcid...
Sempre hi ha vents contraris
que poden destruir-nos fatalment.
Però si la mosca sapient vola
i se’n en surt del parany i ma que mata
un instant abans tant sols
que el raciocini ens avisi a temps...
Ai, quantes pedres rodones pels camins...
DE REBAIXES 15.- ANTON.-T.E.- 9-5-15
...........SILENCIS
69.- .... .i la llum deixà el groc en la cassanella

 per que en la nit la lluna poses plata al or...

divendres, 8 de maig del 2015

NO MARXIS... aquarel·la



No marxis, quedat en la pell
com el pèl que la tapa i cobreix.
Arrambla la cabellera, cortina al vent,
que el front em miri sencer
sense entrebancs...
El sol que arrambli l’ombra
i el ventijol parpellegi inquiet...
Que els llavis mosseguin paraules eternes
i com rosella, fina seda, obrin pètals...
El cel mira les resultes clares
d’un pervindre nou junt a les pedres.
DE REBAIXES 15.- ANTON.- T.E.- 8-5-15
...........SILENCIS
68.- Deixar al ras rovell sense clara

és com castell humà de deu sense folra i manilles.