NO MARXIS... aquarel·la

No marxis, quedat en la pell

com el pèl que la tapa i cobreix.

Arrambla la cabellera, cortina al vent,

que el front em miri sencer

sense entrebancs...

El sol que arrambli l’ombra

i el ventijol parpellegi inquiet...

Que els llavis mosseguin paraules eternes

i com rosella, fina seda, obrin pètals...

El cel mira les resultes clares

d’un pervindre nou junt a les pedres.

DE REBAIXES 15.- ANTON.- T.E.- 8-5-15

...........SILENCIS

68.- Deixar al ras rovell sense clara

és com castell humà de deu sense folra i manilles.