Bufa suau el ventijol
I acarona teves galtes.
Les fulles dels arbres es mouen
Com faldilles de jove verge.
Els pètals blancs de la prunera
Volen buscant la pell de la terra.
La carícia viu plena de goig
Amb el finet zèfir que no calla
I el núvol no sap si llençar son gotim
Com petonets exquisits dedicats
A terra i l’arbram esperançat.
DE REBAIXES 15.- ANTON.- T.E.- 10-10-15
...........SILWNCIS
63.- El riu quiet sembla mirall del cel inquiet...
