Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris pedra. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris pedra. Mostrar tots els missatges

dijous, 15 de desembre del 2016

LA PEDRA... aquarel·la


La pedra la varen treure a la llum
i la feren parlar desorbitadament...
Qui podia creure que aquell roc ingent
representaria sense sospita una jove cos nu,
Ple de formes, poques rectes, moltes corbes.
I així hi treballà el cisell melós sense descans.
Fou un esclat d’ull que no es cansa de mirar.
Li buscaren un lloc per ser admirada...
Qui va veure una incitació eròtica en la nuesa
que portava impregnada aquella pedra
que podria excitar a tot l’arbriu  que zelós
la contemplava ? Ama ja del lloc oferia
l’espectacle de la seva propietat incommensurable.
Qui no reflexionava que una trista pedra
pogués fer variar el seu aspecte i virtuts
i il·lusionar miracles en martell i cisell ?
La ment humana representant-se adquiria
una propietat a la que ara tothom s’hi agenollava
- No et despullo més ...-digué l’artista
i quedà com un bell roc tirat per fona 
que vol entrar en altres consciències...
El roc cisellat va tirar un petó al aire
i al caure al terra, aquest s’omplí de flors.
DE REBAIXES 16.- ANTON.- T.E.- 13-12-16

dimecres, 30 de desembre del 2015

CALIDOSCOPI.- CRÒNICA D'UNA PEDRA...


Aquest escrit sem va embarrancar i tot hi buscar-lo amb fe perdia l'esperança de trobar-lo tot hi haver-lo fet amb amor... Avui, m'ha trucat a la porta... Ben embolicat m'ha dit, aquí estava, amagadet...Dóna una alegria a la joia de porcellana... Li he fet un petó suau i una abraçada i us el presento... // No us passa a vosaltres que de vegades perdeu el que teniu davant dels nassos ? A mi també. 
CALIDOSCOPI.- CRÒNICA D’UNA PEDRA
Fa uns dies se’m va lliurar per correu un llibre de la amiga Pilar Valero ( poemes) i Mª Rosa Ferré ( fotografia)...per mi un enviament i una rebuda que em va impressionar, per el gust suprem de la edició. Un regal que en grau superlatiu, m’ha extasiat en la bellesa i en la conjunció assenyada d’escrits i fotos...
Com deia, junt a unes fotografies que semblen pintures de la natura s’hi declaren en germania uns escrits que meravellen, selectes en la paraula, deixant entreveure la passió i amor per la concepció de les frases... Semblen intuïdes en el gravat que al costat esmerça l’alegria i transport d’un moment idíl•lic de la natura captat per una persona dúctil en eixa faceta... Una copa on la barreja separada impressiona ja que en l’aiguabarreig es complementen amb tal efectivitat que pugen de grau mirada i lectura... La libèl•lula de la ploma ha sabut congeniar estretament amb l’espectacle curós i de detall de la instantània fotogràfica.
El fullejar i conseqüent extasiar-se en el llibre obert posa en la boca l’exaltació del Oh, quina destresa en cada pàgina...!!! Mirar i remirar i descobrir tot el que porta i ens aporta de sensibilitat en un suau murmuri d’exaltació d’un monogràfic passeig per el cultiu del cep deixa petjada de l’estima que hi tenen i veneren les autores.
Rabassó, brocades, sarments,raïm, grans... Cel, muntanyes, plans, arbriu, plantades... Una munió de sers que es demostren i fan la seva juguesca complementant-se i exhibint la bona ploma i excel•lent foto ...
M’han fet reviure records d’adolescent quan a la Vilella Alta ( Priorat )la gent aquella venerava el cep i en contava els mil agraïments...Poda, llaura, espampar i treure el cavallet i... vells i joves en la feina amb cants i xefles... i desprès la verema... La sublimitat del raïm tallat i al cistell, a la portadora... el posar el 120 kg o més a llom dels animals i el transport per camins de cabres i desprès el suc, la bullida al trull... la transformació del sucre en alcohol, que dic, en vi... Fer el vi generós assecant el raïm... o el ranci que tirar-ne un raig al foc era una llengua vermella cremant... en fi...
Gràcies amiga per les sensacions que has fet renéixer. Us felicito a les dos de cor.
ANTON.- T.E.-9-5-15

divendres, 21 de novembre del 2014

PEDRA O ROC... aquarel·la


En el caminal discutien
dos caminants : Pedra o Roc
Ara, la Pedra s’enfrontava al Roc.
Si l’home rellisca i al ensopec cau
- cul o nassos ajupits de dolor –
i veu la guerra en la Pedra o en el Roc...
Prompte un carro circula, la roda batussa
i la Pedra o Roc surt disparada
i mata l’ocell que pregona la Pau.

Ha set la Pedra o el Roc que ha matat ?
I ara els tribunals desxifren, acusen,
discuteixen, s’avaloten i no conclouen
de raciocinar qui ha causat la Guerra
que ha sorgit d’on era la Pedra o el Roc
La rosella viva, pleneta de sang,
Com enarborant bandera
Dels qui no saben cedir ...
- Es igual Pedra que Roc, caram, fem les paus...
Avui és tenyirà de vermell
l’espiga groga de blat ?
DE ARREPLEGANT TRENETS III
ANTON.- T.E. – 21-11-14


dilluns, 11 d’agost del 2008

FINANÇAMENT O BOLETS...

Abans de que ens enviin a buscar bolets....

130 A- Qui pot entrar en el cor d’una pedra? S’ha de rompre... En la vida en trobem de rocs que s’han de xafar per saber el que ens reserven. La pedra del Estatut deu ser el Finançament. Ja ho deia aquell, la pela és la pela, en el temps de la denigrada pesseta, que moltíssims enyorem. Ara amb això del EURO que ens faria rics fins als més pobres no sé quina cantarella hi trobaran. La música, que hi posin la mateixa, ens estalviem el compositor i el aprendre-la els qui no saben solfa i collint-la d’oïda ens podem equivocar.

146.A- Les paraules es perden en l’hàlit del vent, poden retornar al l’eco, però allí moren expandides. L’escrit es pot guardar i fins estripar..., aleshores son paper al vent com papallones que revolen florilegi de pètals i que cauran al terra per ensonyar-se en deixalles esperant la pluja que els esborri les lletres. Ja sabem que ni paraules ni escrits serveixen per res. Es parla per acontentar orelles predisposades a sentir cantúries que sonin bé, i el que les pronuncia, en l’acte queda com un senyor, després, al no fer-se realitat les promeses semblen escopinades a la cara... En quan al document escrit, em de col·legir que les interpretacions son a favor o en contra segons els interessos que el promouen. Es com escriure a l’arena del mar que la primera ona esborra i tots a buscar el que hi havia escrit.

150.A- No saber-ne més, no saber el que fer, en política, pot ser el perdre l’escó i si l’escó és a vora la llar de foc, com es calenteja un? No veu el tupí bullir, ni pot atiar les brases per coure la carn a la brasa. No perdeu o perdem l’escó, el polític i el de vora el foc, tots dos son crucials en la vida. Es com si una turmenta ens destrueix l’habitatge... a davall del pont hi ha sopluig i circula l’aire pel forat...