Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris FINANÇAMENT ESTATUT. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris FINANÇAMENT ESTATUT. Mostrar tots els missatges

dilluns, 11 d’agost del 2008

FINANÇAMENT O BOLETS...

Abans de que ens enviin a buscar bolets....

130 A- Qui pot entrar en el cor d’una pedra? S’ha de rompre... En la vida en trobem de rocs que s’han de xafar per saber el que ens reserven. La pedra del Estatut deu ser el Finançament. Ja ho deia aquell, la pela és la pela, en el temps de la denigrada pesseta, que moltíssims enyorem. Ara amb això del EURO que ens faria rics fins als més pobres no sé quina cantarella hi trobaran. La música, que hi posin la mateixa, ens estalviem el compositor i el aprendre-la els qui no saben solfa i collint-la d’oïda ens podem equivocar.

146.A- Les paraules es perden en l’hàlit del vent, poden retornar al l’eco, però allí moren expandides. L’escrit es pot guardar i fins estripar..., aleshores son paper al vent com papallones que revolen florilegi de pètals i que cauran al terra per ensonyar-se en deixalles esperant la pluja que els esborri les lletres. Ja sabem que ni paraules ni escrits serveixen per res. Es parla per acontentar orelles predisposades a sentir cantúries que sonin bé, i el que les pronuncia, en l’acte queda com un senyor, després, al no fer-se realitat les promeses semblen escopinades a la cara... En quan al document escrit, em de col·legir que les interpretacions son a favor o en contra segons els interessos que el promouen. Es com escriure a l’arena del mar que la primera ona esborra i tots a buscar el que hi havia escrit.

150.A- No saber-ne més, no saber el que fer, en política, pot ser el perdre l’escó i si l’escó és a vora la llar de foc, com es calenteja un? No veu el tupí bullir, ni pot atiar les brases per coure la carn a la brasa. No perdeu o perdem l’escó, el polític i el de vora el foc, tots dos son crucials en la vida. Es com si una turmenta ens destrueix l’habitatge... a davall del pont hi ha sopluig i circula l’aire pel forat...

dissabte, 9 d’agost del 2008

OLIMPISME I FINANÇAMENT COINCIDENTS.

AU FISHER, MOU FITXA, I SI POT SER FEU TAULES.
AL MENYS QUE NO HI PERDEM DEL TOT
PENSA EN LES MEDALLES, QUE AIXÒ IMPORTA
TANT COM ELS DINERONS.

NOTA.- He escorregut els papers hi s'ha quedat com a brosa sense suc per anar-se'n a la cloaca
unes quantes frases en que el doble sentit pot ser evident. S'ha fet coincidir Olimpisme amb Finançament d'Estatut ? No, casualitats... Pels cinc forats oberts en les rodanxes significatives o logotip dels jocs s'hi poden escapar tantes coses que son bones o que no ho son tant que em fa misèria posar-me a escriure. /I en aquest dia que varen triar per confirmar unes concesions crec que ara se'n arrepenteixen i ho troben com a NOU que els passi. Les promeses se les endú l'aire, son aire - diu la cançò - i els escrits... s'interpreten - cosa d'abogats, procuradors i jutges - i les lleis doncs com fan els cangurs o les llebres quan se les sorpren, saltant o corrent cametes ajudeume./ I si fessin un drecret de nova planta? Resultaria beneficiós? Per qui... Els sùbdits a perdre.------------------ Això he trobat. Qui sap si el que recollim ens fa bon profit.
Demà hi continuarem recordant escorrialletes.
--------------------------------------
1A.- Quan a un el subvencionen,etc, és que el consideren pobre i, a demés, esclau de les decisions dels de la piràmide?

8.A- Quimera obtenir la independència. Un somni en resulta assolir un estat federal... Encara tenim l’autonomia !!! Ai, consola’t amic si volies posar-te la cullera a la boca amb el pastís... Crec que les hores passen i els auguris son de calma en eix sentit. Més aviat ens tiben el ramal que pas ens el tiren al coll per que ben ferrats de potes, com els equins, bruelem sense que ens escoltin. Al caminar amb dos peus varem deixar el gust de tirar coces...

30. A - Els castellans poden pronunciar i entendre bé això de NO NACIÖ, nosaltres en diem si traduïm, NO NAT que deu ser el infantó de la NATA. Un miracle!! – A nosaltres ens queda bé això de PÀTRIA, sí, sí, ...PA - TRIA, i uns exigeixen independència, altres esperen federalisme i d’altres és conformen amb el PA, l’autonomisme, i és que encara que hi ha bones fleques que n’ofereixen, no es TRIA.

44 A.- El compromís, abans, abans, abans era cosa sagrada quan la paraula segellava un pacte. Conseqüentment una encaixada fixava el compromís. Ara també es toquen les mans efusivament, però davant els dubtes de compliment per part d’alguns fou necessari instituir el compromís escrit, desprès davant notari i ara ja estem en el compromís amb enigma. Qui compleix el compromís? Per que si jo he volgut dir que compro – miss, és cosa de passarel·la, no de persones que signen – amb sang – un compromís.