Haikú del dia
25.- Tinc feina extrema.
Molt per aprendre
de la ignorància.
Molt per aprendre
de la ignorància.
CONVERSES INFORMALS.
-Veus, home, ja t'ho deia j0, que l'ho dels Pirineus no ens separa, som com
aquestes cirerones, com germanes de llet...- diu ZAP
-Això de la cadira ens ha unit... Si no t'hagués ajudat, les hauries pasat magres - S'esplica el Zar.
- I la jugarrina que et vaig fer de les boles - diu ZAP
- M'encanta jugar a boles.... quan guanyo - .
- Doncs, et proposo jugar a un joc de por,...
- De la Play Station, o d'amagar-se davall del llit que fem amb aquella noia.
- Es més senzill, un pacte ante el terror, contra la por...
- M'agraden els perills ... que son de broma i no pots perdre res...
- Ja t'ho dic, jugar...!!! com amb les boles....
- Com xalarem ....!!!
-----------------------
A93.- Lo de l’atur no li tirava, però si li tirava ser gandul. Coses ! Una professió que veia estesa per on anava. Braços plegats, inútils. Persones plantades escoltant a altri, Cerveseta i got davant i assegut cama damunt l’altra, i un llarg etc... Una professió antiga que volia per al seu futur. Potser mirés qui li pagaria... la seva ganduleria.
A94 .- Quan ningú esperi de ningú hi haurà Pau? Ho dubto. Voldran del altre per acabar amb el contrari i aleshores ja no s‘enfrontaran al NINGÜ . Serà bonic de veure. S’hauran d’enfrontar a si mateixos per consumir les armes que produeixen... Ja, ja.