dimarts, 18 de novembre del 2008

87 -- ELS JOCS DE ZAP I L'AMIC ZAR...

Haikú del dia

25.- Tinc feina extrema.
Molt per aprendre
de la ignorància.



CONVERSES INFORMALS.

-Veus, home, ja t'ho deia j0, que l'ho dels Pirineus no ens separa, som com

aquestes cirerones, com germanes de llet...- diu ZAP

-Això de la cadira ens ha unit... Si no t'hagués ajudat, les hauries pasat magres - S'esplica el Zar.

- I la jugarrina que et vaig fer de les boles - diu ZAP

- M'encanta jugar a boles.... quan guanyo - .

- Doncs, et proposo jugar a un joc de por,...

- De la Play Station, o d'amagar-se davall del llit que fem amb aquella noia.

- Es més senzill, un pacte ante el terror, contra la por...

- M'agraden els perills ... que son de broma i no pots perdre res...

- Ja t'ho dic, jugar...!!! com amb les boles....

- Com xalarem ....!!!


-----------------------


A93.- Lo de l’atur no li tirava, però si li tirava ser gandul. Coses ! Una professió que veia estesa per on anava. Braços plegats, inútils. Persones plantades escoltant a altri, Cerveseta i got davant i assegut cama damunt l’altra, i un llarg etc... Una professió antiga que volia per al seu futur. Potser mirés qui li pagaria... la seva ganduleria.

A94 .- Quan ningú esperi de ningú hi haurà Pau? Ho dubto. Voldran del altre per acabar amb el contrari i aleshores ja no s‘enfrontaran al NINGÜ . Serà bonic de veure. S’hauran d’enfrontar a si mateixos per consumir les armes que produeixen... Ja, ja.