200 -- JOC LITERARI nº 126.- proposta J.M.Tibau

Polinario de Fabara. Dibujo de Manuel Monterde Hernández (n. Zaragoza, 1943), Académico de la Real Academia de Nobles y Bellas Artes de San Luis de Zaragoza. http://www.manuelmonterde.com/

JOC LITERARI

mes de setembre nº 126 de J.M. Tibau.
Escrit d'Anton Fortuño Sas – 16 – 9 -09

Escriure lletra d’una Jota.
..............
Pel voral de l’Ebre baixo
buscant per entre els canyars
per si trobo un trapezista
llibre que ha escrit el Tibau.
I A la barana dels dits
és el llibre que he trobat.

162 -- LLENCES GUERXADA. ..fotos propies

Haikú del dia

83 .- Llences guerxada.
L’amor espia en teus ulls.
Dones el camí.

E S C O R R I A L L E S

foto propia de ginesta florida

B93.- De menuts anem de quatre grapes, d'adults solament dos en calen i a la tercra joventud, amb la crossa fem tres cames.

B94.- Els buscaven i no els trobaven. Un poli estordit i castellà per més senyes i que casualment portava un mapa i fent-se l’interessant l’estengué damunt del capot del cotxe i davant del seus superiors que no creien que un simple poli els pogués donar una lliçó, va senyalar un lloc i digué . Paki – están. Tots van mirar atropellant al poli que havia tingut una visió tant brillant. El poli es sobreeixia content com un gínjol. Amb tota il·lusió, com si fos una cosa excepcional deia :- Paki - estan, Paki – estan. – Han passat dies i encara els busquen i no els han trobat No devien estar a Pakistan. Seria una casualitat que un poli encara que ben intencionat els localitzes solament obrint un mapa.

160 -- SORTIRÀ AVUI EL SOL -- foto un pom de cireres

Un pom de cireres collit ja madur. Segurament que pesava considerablement..

M'havia quedat amagat sense pensar-hi d'exposar-lo

.......................

Haikú del dia

81 – Sortirà avui el sol
que calentegi els ànims,
que a tots fa falta.

Es curiós que coincidís amb tovalles amb alegoria a les cireres.

E S C O R R I A L L E S

B90.- Real, real. La meva família és una família real, però la tele em diu que la família real és la del Rei. Quin fracàs! Ara resulta que la meva família deu ser una família irreal, però existeix que és el que interessa i a demés paga impostos per que pugui viure la real família real.

B91.- Ser ignorant és no conèixer, no saber, en canvi, ser innocent és no tenir experiència de quelcom. Clar que en el sentit innocent no em refereixo en el sentit de culpa o no culpa

110 -- PERFUM SERIA

Haikú del dia

51.- Perfum seria
Son olor compraria
l’airet de tarda.

E S C O R R I A L L E S

A149.- Quan a un li reblen el clau sense un raonament que essencialment deixi sens dubte que és pel seu bé, pot no fer-ne cas i tornar-se escèptic.

A150.- No saber-ne més, no saber el que fer, en política, pot ser el perdre l’escó i si l’escó és a vora la llar de foc, com es calenteja un? No veu el tupí bullir, ni pot atiar les brases per coure la carn a la brasa. No perdeu o perdem l’escó, el polític i el de vora el foc, tots dos son crucials en la vida.

( ACABA AQUÍ EL SEGON GRUP D'ESCORRIALLES EN AQUEST BLOC., EN PORTEM TRESCENTES, CONTINUAREM UN ALTRE GRUP DE 150 ).

105 -- LLIBRE TANCAT.

Haikú del dia

46.- Llibre tancat.
El vent arraconava
fulles seques.

E S C O R R I A L L E S

A138.- Som fràgils quan somniem. Al despertar si es quelcom dolcet el somni sofert, en la boca, notem l’ensucrat que empallega, veritat?

A139.- Mirar, veure. Tocar, sentir. Agrair l’olor, percebre.

94 --M'HA TOCAT EN LA RIFA UN PIANO DE CUA 1ª part

Haikú

35.- Estrena llapis
Esmolat ganivet
talla la carn
--------------

5 --- 8 – 12 – 08 – VULGARITATS .-- Sabia el menut que això de les llumetes senyala festa. Que el tió ja en parla tothom, que li haurà de donar menjar per que el dia faci la feina, que no té por del rei negre ni del blanc, ni del ros, que els troba molt macos, que fins li donen caramels i el que els ha demanat....
La joia del menut ( de menuts i grans) es posa tendra i la lluminària l’ha sorprès , com va sorprendre la Rosita el dia que va telefonar a la seva amiga Glòria.

La Rosita, no ho sembla, però sa greixosa anatomia té propietats especials, la disposa per gastar alguna broma, a ella la satisfà i no s’ho pensa gaire, sempre té en ment alguna jugadeta per posar-la en marxa en algú que no pensa que li posaran la traveta i caurà en el joc de la Rosita.

Aquest dia amb un drap davant de la boca per que la veu arribés distorsionada, la bromista va marcar els dígits del telefono de casa de la Glòria , fa més patxoca, deia, quan ho contava, fer-ho al telefono de casa....de la seva inseparable amiga.
- Qui demana ?- preguntava la Glòria després de despenjar, innocent del que li venia amb aquella veu pastosa de la línea.
- Som de ..... i el seu telefono.........Vostè és Glòria Cruanyes?
- I tant, tot el poble em coneix per la Glòria...
- Doncs, miri, està de glòria, li ha tocat en la rifa...
- M’ha tocat? si ni el meu home em toca, esteu de broma.
- Sra. Glòria, segons el notari.... ( i era conegut) que va presenciar el sorteig, a vostè li ha tocat en sort un piano de cua...
- Que em diu, un piano de cua?
- Un piano que ha acompanyat al Carreres, Pavarotti...
- Però si és mort aquest, Pava...
- Ell cantava quan era viu, és normal i l’acompanyava aquest piano de cua ... que té un valor de.... que dit amb pessetes son...
- I no podrien vendre’l vostès i enviar-me els diners a la caixa...- el diner, ella el diner...
- Ui, senyora Glòria, no és pot vendre, hi ha una clàusula....
- Es que jo no sé on posar-lo. Fos un cotxe, el pots deixar al carrer...
- Vostè prepara el lloc, i nosaltres passat demà li portarem. És de vostè que el notari ho diu, no podem fer trampa, no ho compren, senyora Glòria. Vol perdre una ocasió com aquesta que se li ha presentat de tenir un piano de cua que serà l’enveja de tota la població, que no hi ha ningú que el pugui tenir, qui se’l compraria un piano de cua, digui’m, ningú, ningú, ningú. Demà a les nou del matí, miri, ara m’ho diuen, farà cap a casa seva el piano de cua, vindran dos operaris de la nostra factoria i li posaran on vostè digui, que nosaltres estem per servir, a demés posis ben mudada que vindrà un equip de la tele... i filmarà i es donarà en el telediari com a notícia, que en un poble petit......... una senyora, la senyora Glòria Cruanyes ha set afortunada amb un piano de cua. Preparis, demà a les nou. Preparis, senyora Glòria... Fins demà...
- Que vindrà vostè? Que vindrà...?
De moment la amiga s’ho ha cregut
No sé si s’acabat la broma.... Ja ho veurem demà
..........................................
Desprès diuen que als pobles mai passa res, que la vida és tranqui-la. Que bé si està. Tot és silenci.

----------------------------

ESCORRIALLES

A112.- L’anunci era en una botiga i fet en castellà : - En cuero se cose la piel. --Ara que diuen que es fa fer i que es mana que tot es rotuli en català... Quin coratge !!!

113.- Es pensava que era RIC. Solament era el RIC. . KI

89 - PER UNA BOSSA UNA PLORADA.

Naturalment que hi haurà sidral, cadascú tindrá el seu. Per que l'ha comprat o perque li han venut, i ell a falta de res més bó ha acceptat el que fa sobreeixir el got. Tot sigui per bé.

Avui a baix al carrer m'he trobat una dona que pels anys que m'ha dit que soporta sobre les costelles i veure-la tant pinxa, no ho diria. Ronda els 90 anys que encara que les noticies diuen que ha mort la dona més vella del mon de 115 anys, tenir la edat de la interfecta no son figues per despreciar, per que encara que sense dents, remenant per la boca i genives, el gra i pell de figa es va desfent per empassar-lo. No és defecte el no tenir dents, hi ha la batidora o una forquilla per xafar la trumfa i el arròs un remena per la boca i se'l empassa i no passa res. Però la vista... Ara, el que em deia la senyora, es que li varen operar un ull de catarates i no li ha quedat prou bé, i té l'altre mig a la funerala i li diuen que si no vol acabar de perdre la vista que li faran el que li han fet a un dels ulls i que esperen que els resultats siguin millors.Aquest ploriqueix li ve de lluny i m'explica....La dona al arribar a quí enyorava la vista que tenia en ulls i enteniment quan era més tendra, així era que va descobrir que el seu marit, ja en la patria del cel sia, quines coses, tenia la vista i les mans posades en altres que no eren ella, i això costa calers, i ella no estava per empobrir-se que tenia un fill per pujar...

No sabia com feia fonedisses, les monedes i els papers verds que aleshores circulaven. Però l'astùcia de la mestressa que mira a terra i invoca els sants del cel, va veure en una lleixa somorta, on ella mai hi traficava, una bossa. Jo no l'hi he posat. Quan va entrar la ma en contacte no era sols una bossa si no una bossa i el frau. Ara l'havia enganxat. I sí. Dins de la bossa un paper de diari que hauria portat amagat del cafè,per que ells no compraven diaris d'aquests.

Desembolicà aquell envoltori i la seva sorpresa, que ella era molt viva, ja ho pensava, era el sibader que el matxo prenia quan anava de compres a la capital per satisfer els seus instints de mascle... Tot era bitllets d'aquells que valen un potosí,... Que son quarteres d'olives i d'ametlles i portadores de verema ben plenes... Quan arribà l'home l'espectacle fou de festa major.

Per que t'ho amagues, tu sabs el que en faras quan vagis... Ja m'ho pensava... Que no m'estimes. Lo contentes que es possaran... Això serà la ruina nostra... Tu rai... Però, naltres, el fiiillet i jooo....( i mil frases que ni el Guimerà escriuria millor )

L'home primer seré acollia el fraseig estoicament.

Arribá un punt que un renec... I ella missera de tota sa vida, un renec contra Déu, esclatà en plor....

Ell, més seré que mai digué : No volies un tracor pel noi ? Doncs, aqui guardo el milió de peles que val i que demà anirè a comprar a la ciutat. Que et pensaves?

Des d'aleshores la dona sempre se la veu amb cistell o senatxo per anar a comprar. No sé si en vista d'aixo el govern, que s'entera de tot, ha dit, una forma de que no vegem bosses com les de Julian Muñoz, aquest que el tenen a pa i ganivet allà a Alarín, esperant la Panotxa i son gent que saben de bosses per anar a comprar tractors, a viatges a la lluna,... editarem un decret que totes les bosses es paguin, son experts,però no saben que les bosses anaven incloses en el producte....

Bé, ho farem així i el que no vulgui bossa que no la pagui, encara que ja l'haurà pagat encara no li donaran,... Un galimaties. Ja m'ho deia la dels 90 anys.

-La plorada no me la va treure ningú,....tot per una bossa...plena. Si m'ho hagués dit.... Potser ara no caldria... ( i vaig tenir feina en consolar-la. Que sensible és una dona...)

-------------------------

A102 .- Ser ignorant i saber-ho és la més gran saviesa que pot tenir un ignorant.

A103.-- El Montilla hauria de saber - que potser ho sap – que podria comprar – més amb el compro – mís de comprar – Más, per que si a Madrid no compra (el) mus, el deixarà sense poder comprar el mos.

88 -- ARA DONEN SIDRAL PER QUE TOT BULLI.

Haikú del dia.
28.- Sento un crit.
Em bufa a l’orella
un cop de porta.

Ara diu que els de Brusel·les, que son també una colla que pensen, i ara pensen el que no han pensat quan devien pensar en fer i fer que devien fer, diuen que ara, donaran, jo diria posaran en circulació 200.000 milions de euros, que és com anar de la terra a la lluna en un dia de festa quan els bars i cines i espectacles estan oberts. Aquesta gent, diu que no hi ha diner, però han vist que hi havia un reconet per allà en una masia d'aquelles terres i davall les rajoles, les han aixecat, i Visca, que som rics i ala, xaleu tots fills meus. Hem trobat OR... El repartim entre tots els que ens hi falta i ja està, qui son els que ens hi falta? Ja s'ha dit prou, els promotors de crèdits, hipoteques, i els seus col·legues, aquells que si tu en un trimestre has guanyat deu cèntims, ells han gaunyat cent mil vegades més, i més,i mes, i més......sembla que es fan la competència, l'ùltim és el que ha guanyat el percentatge més alt,propaganda per que volen que hi posem els calerets nostres quan en tinguem, per que quan reparteixin dividendos, ala, que ens toca la rifa. A ells...!!!!!

He anat a la cuina i no rajava l'aixeta de l'aigua. Un got descuidat era fent acte de presència mig ple o mig buit, tenia set i l'hauria omplert si l'aixeta hagués pogut dar el seu treball, però no.No podia complir en les espectatives i per que la acaricieces deia que no en tenia ganes, i...

M'he recordat de quan fa seixanta anys o més hi havia un producte granulos, blanc, que li deiem sidral i que per els estius quan arrivaves assedegat a casa, mig gotet d'aigua una cullerada de sidral i bueno, allò era una delìcia de les delìcies, que pobrets erem,...!!!

He pensat que ara posen el sidral, però no al nostre got com feiem abans, no, ara el posen al dels que ja tenien ganàncies i dividendos, i no sé que més... !!!

Han passat anys d'aleshores i veig amb tristessa que hem perdut el SIDRAL.

Ara, un moixonet em diu que pot haver-hi SIDRAL, que és una altra cosa.

----------------------------------
Prepararem la torreta per plantar-hi el catus que ens ragalaran.

I amb moltes punxes

---------------------------------

A100.- No sols els capellans confessen als feligresos, n’hi ha que no ho son i sense preguntar-los-hi revelen els pecats dels que foren amics i companys.

A101 .- No sabien com debatreu. Un babau els trobà la solució. Cridà a un cuiner, aquest amb un plat forquilla i un parell d’ous, posà les clares en el plat i amb la forquilla es posà a batre les clares..., El babau digué : - Sols hi falta la D per De – batre...

88 - L'ANXANETA POLITIC

Haikú del dia.

26.- Quan la vanitat
t’enorgulleixi,
canti el gall de les dotze.

Si senyor, ser el primer, com sigui....

Això és el que pasa en la política, tots volen ser els primers. D'humilitat, que va, ja se'n guarden

no fos cas que els prenguessin el lloc i al fi del cos o de la carrera son els ùltims.

Jo els veig com l'anxaneta que aixeca la ma a dalt de tot.

Si no fossin des de la folre amunt, ni se'n parlaria. Ara, cuidado posem-li un estrenya caps

que no perdi les idees o en una caiguda al buit que no es destroci la matèria gris

i pobrets de nosaltres. ni han ,però fins de valents que sent a dalt de tot volen

ocupar el lloc d'altra formació. Sembla que si no baixen i es col·loquen

en lloc adient, ... I l'anxaneta de ... Que ho veig magre.

per que si baixa del lloc seu i no pot pujar a l'altre, qui diu que no hi ha un vivales - per que és viu - i ja ho troba ocupat si fracassa.
--------------------

A95 .- Perds quota de mercat, especialitzat. – Ets l’últim de la cua.? girat al revés i seràs el primer encara que ningú ho reconegui. – Pelat a rapa si tots van amb cabell, o deixat el cabell si tots van pelats.—Si tots et son antipàtics, mira de ser el més simpàtic, o al inrevés.- Si ningú pren pastilles, tu gallardeja de que en prens una cada hora o a l’inrevés...—És a dir, ser el primer en qualsevol cosa, el millor!!,... ser L'ÙNIC !!!!!!!!!!!

A96 ..- - Que porta sucre eixa canya, és canya de sucre, millor que la remolatxa – li digueren, i ell s’ho creia. Quan li donaren el cop amb ella, no li deixà cap dolçor a l’esquena.

87 -- ELS JOCS DE ZAP I L'AMIC ZAR...

Haikú del dia

25.- Tinc feina extrema.
Molt per aprendre
de la ignorància.

CONVERSES INFORMALS.

-Veus, home, ja t'ho deia j0, que l'ho dels Pirineus no ens separa, som com

aquestes cirerones, com germanes de llet...- diu ZAP

-Això de la cadira ens ha unit... Si no t'hagués ajudat, les hauries pasat magres - S'esplica el Zar.

- I la jugarrina que et vaig fer de les boles - diu ZAP

- M'encanta jugar a boles.... quan guanyo - .

- Doncs, et proposo jugar a un joc de por,...

- De la Play Station, o d'amagar-se davall del llit que fem amb aquella noia.

- Es més senzill, un pacte ante el terror, contra la por...

- M'agraden els perills ... que son de broma i no pots perdre res...

- Ja t'ho dic, jugar...!!! com amb les boles....

- Com xalarem ....!!!

-----------------------

A93.- Lo de l’atur no li tirava, però si li tirava ser gandul. Coses ! Una professió que veia estesa per on anava. Braços plegats, inútils. Persones plantades escoltant a altri, Cerveseta i got davant i assegut cama damunt l’altra, i un llarg etc... Una professió antiga que volia per al seu futur. Potser mirés qui li pagaria... la seva ganduleria.

A94 .- Quan ningú esperi de ningú hi haurà Pau? Ho dubto. Voldran del altre per acabar amb el contrari i aleshores ja no s‘enfrontaran al NINGÜ . Serà bonic de veure. S’hauran d’enfrontar a si mateixos per consumir les armes que produeixen... Ja, ja.

86 -- ZAP.... I ZAR.... JUGUEN A BOLES.

Haikú del dia

24.- Baixa aigua de profit.
Sense mercuris de temps
Ni peuades de camí.

Després del aquest sopar ,que diu que ahir varen fer per allà als Estats Bullits, una colla

de jovent que s'han repatriat per un ratet, després del ball i de tota la festeta

de paraules que se les emporta l'aire i tot això, diuen fonts que ragen notìcies

que ZAP.... li ha regalat al ZAR... aquesta torre, la torre dels INFIDELS,

ell l'ha trovat petita , dient-li que la tenia repetida.

El ZAP s'ha possat la ma a la butxaca esquerra - QUIN DETALL - hi s'ha tret unes boles

( NO UNES MENTIDES ) i ha dit :

Podriem jugar a boles, que et sembla?

Sembla que s'han posat a jugar per el pasillo que condueix als respectius dormitoris.

Qui ho ha vist que ho certifiqui o que calli per sempre.

- Si, noi, son molt amics -. diu que ha dit el cambrer que li queia la baba.
No s'ha dit si quan varen anar a dormir, que aquests també dormen,

es varen fer una abraçada, si la torre del INFIDELS va anar a la ma del ZAR,

i les boles retornaren a la butxaca ESQUeRRA del ZAP.

Això de les BOLES poden fer falta quan tornin a casa....
Mira, com que els dos son entremaliats....
---------------------

--------------

A90 .- Narrar, descriure, tothom ho sap fer. Proposar idees útils és el que cal.

A91 .- Ho havia entès malament. No era la firma del cens, si no la firma del vot de censura.

A92 .- Li taparen els ulls, per que endevinés - No pot veure res? Però si és mag. Falta que ens endevini la Loto, Loteria, el trio, la travessa, ...no us sembla?

85 -- SI US FALTA UNA CADIRA, I DEU, SI VOLEU...

Haikú del dia.

23.- Obrir-se a altres penses.
Clepses de cultura
fins l’ignorància.

Han marxat tots i han quedat les cadires. Res de nou. Ja sabeu que s'han fet un tip de buscar-ne

una, mireu aquí. Clar que com la festa que s'ha fet aquí, crec jo, que algú l'ha de pagar,

la festa i la cadira. per que si et donen el tal objecte, no deu ser de franc, dic jo.

Uns quans bombons fet per les dones de casa per la Bruni, o unes sabatones, ja que tractem de sabaters, o si volem uns quans papers per embolicar les botines que també es porten.

Que ser agrait, no costa res, amics i qualsevol dia pot tornar-se a necessitar.

De consells i consellers prou n'he hi ha a les comunitats .

Au feu bon paper, i pagueu...

Em sembla que recordo que per un favor fa molts anys ara hi ha dos Catalunyes.

Ja ningú se'n recorda. Això de la MEMÔRIA com més GRAN més es perd.

I si no ve aquella malaltia que comença amb Al......
----------------------------------

A88 .- D’ actes que condueixen a la mort n’hi ha de classes i calibres diferents. Per exemple: quan un es queda sense oxigen és difícil que el retornin, també, si el cor i les seves carreteres i carrers s’entorpeixen és possible que no caminis més,... Però hi ha morts com quan a un li roben la llibertat, l’amor, la pau..., si és prou valent i les forces no li fallen, és probable que les torni a recuperar o aconseguir-les – si és que han existit mai les que un vol...-.

A89 .- Clar que donar l’almoina de l’aigua ens perjudica, per que donar és acabar de gaudir d’aquell bé, és entregar sense retorn la cantimplora d’aigua que teníem i ja s’ha desnonat de tu. Però hem pensat que si el recipient se’ns buida per accident haurem de tornar-.la a omplir i fins llavors no en podrem disposar altre cop. Si en ves de l’accident que ens deixa mermats, fem una bona acció no seria més satisfactori i potser agraït? No tanquem la nevera a clau i forrellat..., qui sap si quan no ho esperem serà l’altre que també la tancarà imitant-nos i qui dirà ...Uiiiii...!!!

84 - EL BALL DEL FANALET,.... DE LA CADIRA,...

QUE COMENCI LA FESTA.

QUAN REFILA EL CORNETI

ES REMOU

TOT L'ENVELAT, DONCS, JA SE SAP QUE VOL DIR...

Quan erem jovenots ens alegrava que arribés l'últim dia de la festa major, ja que en els balls es presentaven diverses formes de divertiment, ja sigui coses tradidionals o coses noves propiciades per l'oquestra que amenitzava els balls com altres persones que havien vist en altres llocs la forma de diversió nova.El ball del fanalet, el del ram, el del pensament, el de la patata o taronja, el de l'escombra, el ball robat, el de la cadira... Ja dic un sens fi de formes d'engrescar a tots els assistents i possar el divertiment i gresca. Fer un fi de festa alegre i de records bons, amb riotes i ocasions puntualment còmiques que es succeien una rera l'altra.

TU, ( zapa...) NO FACIS EL DISTRET.

Avui sembla que els polítics que no saben com passar el dia últim de la festa major, han aprés de generacions divertides el alegrar-se ells i procuren possar en l'escena o pista de ball alguna de les atraccions provades en els medis ciutadans.

( home, zapa... que és cap a la dreta ) COM ACOSTUMA A FER ALGÚN

Jo els he vist amb el ball del fanalet quan no saben el que fer i algun
de viu s'apropa a l'altre i li apaga la llumeta i a retiro falta gent. El del ram i pensament que anaven units també el practiquen tallant cintes i quedant-se el trocet de tela, que potser faran amb l'arroplec un vestit de coloranyes per la seva companya, mestressa, senyora... El de la patata o taronja, que de vegades en algun lloc he vist traduit amb el de l'ou o també ou dur, que sembla més quan en els mitins és posen furiosos contra els que els ha posat les castaanyes al foc i peten als morros com al gat , és a dir, que fan xibarri, soroll, que els posa en entredit i algun marrameu agredols deixa escoltar, encara que després se'n van a fer el vermut junts i a riure el que han fet riure.



El de l'escombra on algun d'eixos agradosos personatges es salta les normes i vota en contra del que han qudat fent la pota fluixa i engegant a dida les directrius. El ball robat, on les astùcies i desvergonyiment d'alguns o de molts es salten els pactes per ells mateixos fimants i dels acords presos sols en queda la fulleraca escrita i no complerta, sols amb l'acord del desacord de perdre, que no s'hi exposen, el lloc o poltrona que tenen pegada a la cularsa....


Ara sembla que visitant festes i més festes en dies de treball i en jornades festives ha descobert el de la cadira. És molt joiós, suposo que el sabeu com s'hi juga. Per què és tot un joc. Per no fer-ho llarg, possarem que son quatre els concursants. L'orquestra comença i en algun moment que no se sap pararà. Per quatre balladors hi ha tres cadires, van fent la roda i quan para la mùsica els culs que han trobat cadira continuen, Retiren una cadira ja que sols son tres els concursants i aixì fins que la cosa queda en una cadira i dos personatges i el moment crucial de possar el cul.

( que,si, homes, que si...) JOIÓS EM GASTO EL DURET

Ja veieu el que passa amb el nostre ZAPATERO, a veure si de veritat posarà el cul. Diuen que el COSÏ del ZAR. el NICOLAS ZAR COSI farà la pota coixa i ensopegarà i deixarà que el nostre posi la bota, vull dir el BOTIN , perdoneu, he de dir el CUL a la cadira. I la orquestra que toca totes les flautes i flabiols... Per que en les orquestres n'hi han molts d'instruments i tots pararan quan vegin que l'Autobush està en condicions. El director que té BO A MA, donarà per acabat amb èxit la tocada i proclamarà la cadira pel nostre ZAPA.... I Olé,
I COMPRARÉ EL RAM PER A TU. XIM POM


FINS ELS POLITICS ES DIVERTEIXEN BALLANT, QUE VOS PENSAVEU.
A

RA

BALL

DE

LA

CADIRA....

A veure qui va mès ligero que prepari el cul

QUI ÉS A MA...

AQUEST NOIET TRENCAT DE COLOR.

A, SI ... L' O B A M A

--------------------------
----------------------
--------------
----------

---

83 -- OBAMA -- AMA BO -- A MA BO . QUIN DELS TRESS

El triomf de Barack Obama no crec que estranyi a massa gent. El nom OBAMA si el llegim al inrevés ens diu gràficament AMA BO , també A MA BO.Si estima el bo, ja tenim quelcom. I si mirem l'altra també s'inclina a favor amb la seva ma, sembla. Igual com en formigues, abelles, i d'altres, nosaltres també ens agrupem a pesar del nostre sentit individualista.

Molts anys d'un mandat que ens ha portat a un desastre, amb dos actes significatius, la guerra iraquiana i el problema financer han fet que molts que ja patien l'angoixa d'un superb assentament en el poder d'uns, diria, irresponsables, hagin provocat un aparent canvi.

Per que aquest noi elegit serà com el cabaler d'una casa de pagés en que l'amo i administrador de patrimonis i herències s'ha fet vell i el relleu en ves de donar-lo al hereu,s'ha dignat pasar-se el dit pel front i pensar que havia de succeir-lo...

ja que l'hereu ha fet prou bajanades i el deshereda.

Clar que els amics de l'hereu que xupaven sang, encara son allí i no renunciaran a res. pensem en prerrogatives establertes, lleis votades com sigui per tirar endavant el carro del primogenit que han de fer de pal a la roda, penyasegats amagats que surgeigen com bolets d'octubre en any plujós, i conciencies venudes al imperi que es desploma, sous que paguen la inutilitat, i el desenfré de la prepoténcia dels cabdals dirigits pels asentats en molts trons ,i, perdre el lloc que configura un estat del seu benestar... Amics meus,...

Un cop de ploma firman decrets no treuran en una revolada tot el llastre de la barcassa i les lleis establertes costen molt anul·lar.Ja dic, serà el cabaler de casa que trontolla que haurà de fer mans i mànegues per establir el seu concert. Pot trobar totes les bases buides i sense la font per omplir-les. I la neu gelada.I la gent que demanarà quant ha promés. I ara, ipso facto...

Conten d'un xicot - mosso de la casa, que és va casar amb la filla del amo.La casa era a pique. Deutes i deutes. Ara, terres i més terres.Amb les seves traces i manyes va fer venir un camió d'abonos i el va escampar .Tothom, està boig, com pagarà. Als dos anys de treballs els camps eren un imperi de fruit i la collita bona i preparant la próxima. Va fer caler, va pagar - el que li varen fer pagar - i va començar a tenir la bassa plena i a surar.

Crec que ho té difícil, no imposible. Molts s'el miren esperant el canvi,però al llarg de la història els canvis no es fan avui per demà.Caldrà una voluntat de ferro i un tacte selecte.

Que tots tinguem sort.

------------------

A86 .- Si a eixes urbanitzacions que les qualifiquem d’arnes, no sé, no sé, buscant-li la bresca, en totes les celdetes hi trobaríem mel? Potser no. Per que la mel la fan abegots i abelles, no les vespes...

A87 . - Els moments culminants de les festes després de totes les cerimònies acostumen a ser l’àpat i el ball. Procura no tenir mal de queixal per gaudir de les viandes i en el ball treu el peu abans que l’altre et xafi l’ull de poll.

82 -- QUE BONA LA CIRERETA DE PASTOR.

RECORD AL PARE DE LA Z E L

( a El politiquet n'hi he posat un altre)

Hi han ferides

que es sanen amb gases.

Altres es curen

amb abraçades i petons.

Però hi ha les mes dures

que mai s'esborren

i sols les calmen

temps i record.

La cirereta de pastor, al bosc, per mí és la reina. Preciosa es balanceja. Quan és madura,

així , despulladeta , és una agradable sorpresa pel paladar.

Granullosa, però amb gust exquisit. S'ens presenta el fruit de l'arboç

amb aquest color tant delicat que incita besar-la...

Despulladeta ensenyant tot l'encat.

Així ha volgut quedar eixa persona que en un llibre ha volgut ensenyar-nos

el que pensa, els que sap, i si en fem cas el que podem imitar i seguir-la

Ha quedat per mi ben despullada sense caler.

A no ser que vulgui un protagonisme que ha apartat durant molts anys

i ara... Li ha vingut la rauxa. Teniu, au, feu-ne el que volgueu.

Com a persona pot donar tot el que té dins,

i llençar-ho a la cara del qui vulgui...

Amb el càrrec que la vida l'hi ha donat, si ha callat sempre,

no calia que fés amics ni enemics.

Qui sap si ha tingut que fer-ho per possar en circulació un nou tema

i que la gent es distregui...

Donar carnassa a l'opinió pùblica.

Jo, no ho trobo bé, m'ha fallat ...

--------------------

A84 .- Quan anem despullats és probable que passin per allí els ulls que no volem que ens vegin.
-----------------------------------------
A85 .- Tallen eixes tisores ?- .- segurament que arranarien ungles d’aquells que tot, al tocar-ho se’ls apega com mel als dits, ja que no se’n desfan.
------------------------

81 -- NEUTRALITAT ON ÉS ?

Haikú del dia

22.- Aquí aprenc
de riure
i la pena del singlot..

El nenùfar i les formigues estan en guerra? A la preciosa flor la desmantellaran.

Elles menudes però efectives van a les seves, al seu profit.

Com opinions i converses i comentaris que poden estar en lluita.

I cada moment pot ser mortal per l'altre, sí és indefens com el nenùfar.

Es diluciden greuges que restaven quietes i s'esbambolen

per que la opinío s'intencioni els califiqui i es clasifiqui.

Hi ha mercat lliure i tothom pot vendre i pot comprar.

Però el poder de la opinió si s'uneix a la prepotència i al diner

salda a seu favor i s'imposa prevalent.

Quina raó té la raó...

Que xiuli l'àrbrit neutral.

Però creiem en l'àrbrit neutral, seré en les decisions?

Ens ho diuen clarament.

Escriuen llibres i escampem arreu el que hauria de ser ben guardat.

I rebaixen la seva calitat neutra.

Desprès sorgiran les converses i els comentaris

Uns a cada ma.

I qui sosté la balança de l'equilibre?
--------------------

----------------------------------------------------

A82 .- Per que no pensem que les guerres son una eina per sobreviure? Liquidant a l’altre.
---------------

Aquests dies que plou, si desprès s'arrasseix és possible que ens descuidem el paraigua.

L'he trobat, si a algú li fa falta, ja sap. Li pot servir de consol. Oh, me'l he descuidat !

--------------------------
A83 .- El paraigua, per sé, no es un sopluig, no para l’aigua si la ma no l’ha obert i s’ha resguardat davall el cap i tot el cos, així és útil... quan plou i se’n té cura d’ell.

80 .- ARA QUE NO CALIA... ARA, PLOU.

Haikú del dia

20.- Era occit, mort.
Acompanyat de sa bonesa
no suava.

Avui plou. Fa uns messos era un miracle.- Begueu's la saliva. Renteue's les mans

amb pixum, i si ho proveu podeu entrar-la

amb l'ajuda d'un got al gargamell al intern vostre i us beneficiarà

en ...la...la...la...

Ara. tot aixó està en un pou mort. Ja ningú es recorda de les batusses dels partidaris

del segres del Segre, o del canvi de ruta d'una tuberia petitona conectada al Ebre

com per donar a mamar als vidells de les granges apartades

de la sèquia principal.

Riem tots, fills meus.

Lo previst és l'imprevist que pot preveure que no em previst

el que ens sembla imprevist i sabem que és previst que hi hagin imprevistos

-Això diu que diuen que ho ha dit un d'aquestos que dirigeixen els grans

i nobles destins... No sé qui ha sigut aquest il·luminat.

---------------------

A80 .- Abans era el pagès de secà el que patia en la carn si no plovia, ara, fins el govern es desinfla i les passa magres per solucionar el problema i encara queda malament...

Que es barallessin les forces de dos bandols per la carn..., però per l'os.

Desprès de rosegar-lo i esmolar-se les dents, i cruspir-ne una racioneta necessaria de cals, els gossos els abandonen. Ningú l'arroplega.

Ara, sembla que el problema s'ha fet gros. No és un os, sino el munt d'ossos que es poden

escampar pel territori i si un se'l troba quan busca bolets, eh, quin fàstic!!!

I els esquís poden relliscar i fer caure al conductor, i caure damunt d'un os....

I si ressuscita l'os i et planta cara.

Res, perdoneu, diu que parlen d'un animal que es diu OS, fins batejat i tot.

Si està batejat, es que perteneix al lloc, i si l'ampara una religió,

ni ell ni els altres poden : MATAR.

Que els sants homes o dones deliberin.

A81 A.-Els polítics han llençat tants cops el crit, han esclafit la veu com si tots fóssim sords que una activitat que es tenia per noble l’han feta plena de vulgaritat.

78 -- NO CONÈIXEN EL DINER.

Haikú del dia.

19.- Ets a la terra.
Baixa la llum que

enlluerna el rostoll

El seu valor sembla ser la seva aparent felicitat. No coneixen el diner. El que necessiten

s'alcancen. Son rics aquests marins. I si nosaltres els collim i els entrem

en el nostre cercle els evaluem amb escreix.

No sé si per allí a prop, una baluerna que és va esfonsar, resta amb

l'esquelet a norris però amb les peladilles d'or.

Què els importa?

I nosaltres amb aquest deliri que ens corrou les entranyes pensant

i movent-nosvers el diner.

Fins la salut i l'amor em de perdre per tenir la salut i l'amor del diner.

Fatalitats que ens fan desgraciats.

-----------

A76. - Volem que ens quedin més de 25 cèntims quan paguem una factura i de felicitat també en volem més. Sabent conservar els 25 cèntims som rics, - per que els diners diu que crien -, sabent conservar una engruna de felicitat també som rics...si no els llancem per que creiem que son pocs. No us ho sembla?

Sembla que es parlen càmara i gegant caigut : -No pateixis, obriré i tancaré l'ull

i quedaràs immortalItzat. Recorreràs el mon. Seràs famós.

Bé, jo potser em faré ric. - El gegant caigut contesta:

- Jo ja estava bé. Com els meus companys.Plantat, sent amo de mi.

La càmara replica.- Jo et faré venir a venerar...

- Les formigues i la humitat em faran desaparèixer.

- Abans ja hauré fet els calers.

Quins miracles, fins una càmara de fotos, pensa en el déu del DINER

------------------

A77. - Si no vols que et mirin mana que tanquin els ulls. I si et creuen... Els poderosos si que poden manar i imposar que tanquem els ulls a el que fan en profit seu i en contra nostre.

65 -- LES IL·LUSIONS...

Haikú del dia

10.- Suau, suau el toc de la ma,
reny a la galta groga.
Pervindre de justícia

La il·lusió, la fantasia d'una nit ja ha desaparegut. La llum del dia és presenta

amb sa crua realitat. Tots els estris parats,

falta el moure, el neguit, els sentiments, la mùsica,

el soroll, el crit, la companyia, el got a la ma i la carìcia a la galta...

Ha desaparegut el viure el moment, el remoure emocions ,

el sentir el contacte i l'alè, la paraula amable,

el trepitg de talons de sabates de noia adolescent, el frec de la roba,...

Ara tot ja dorm, fins que torni a despertar a les passions

a les excuses del contacte... A la VIDA.

--------------

A45.- No és la vellesa o edat major la que fa perdre les il·lusions, si no la deixadesa d’esperit, la ineptitud per superar-se.

A46.- Les il·lusions no son congènites, les hem de buscar,sentir, provar, caure en el seu caliu i cremar-nos, que dels ulls surtin espurnes i dels llavis sospirs.

EL GUSTAV PREPARA AL MATRIMONI...

Per allà en aquelles terres llunyanes que ho eren quan les va descobrir en Cristòfol, de tant en tant per donar feina a tot el mon que hi habita, lloguen un huracà, una cosa que diu que fa vent com un ventilador gran. Han cridat sal GUSTAF i ell diligent, venga, que voleu que us faci còrrer a tots, doncs a bufar i si voleu una dutxa també estic disposat.

No cal que pagueu els meus serveis, ja ho pagareu car

Se la ha triat guapetona. Sarah Palin. Es viu aquest del davall seu.

S'acabat neveres i res de gel. Les butxaques plenes al trineo i res,

de glaçons a manta. Demaneu si voleu un bitter. No se si us posaran l'oliveta,

potser el pinyol,... Però de gel... per quedar gelats.

Que després de BUSH, ens diguin que ens manarà CAIN... Buf.

Mira. Poden arribar a ser el matrimoni estel i estrella dels Estats Bullits.

Per fer bullir l'olla amb tanta fredor, caldrà una bona foguera.

Que cremin petroli a veure si l'acaben d'una

Veus, el Cain a la Casa Blanca, doncs cau bé

Si els falta pintura ella que baixi

les butxaques plenes de neu que si no la trepitxes

acostuma a tenir color blanc...

Son tant IMPOL·LUTS els dos.

Son tant innocents ...!!!
------------------------

102.- Els matrimonis son estaments fabricats per l’home per donar concert a la successió de l’espècie.

103.- Per dir quina compassió que ens fas, no se’ns acut dir més que : - POBRET . I si resulta que és un magnat del petroli, de Pobret, res de res.

104.- Se’n anava adormir i es produïa l’eclipsi al tancar suaument les parpelles.

105.- Si estàs gros no enyoris al que està prim i si ets fembrilet no procuris ser com el boterut. Qui sap si tu sent gros o sent prim ets relativament feliç. Coneixes com respira l’altre en son estat?

106.- Parlar,parlar,parlar i no saber ni l’hora que és... Porta figura d’un imbècil que no l’importa ni temps ni parla, si no el que l’escoltin – si és que ho fan – per que ell, ni això compren.