Esmolat ganivet
talla la carn
--------------
5 --- 8 – 12 – 08 – VULGARITATS .-- Sabia el menut que això de les llumetes senyala festa. Que el tió ja en parla tothom, que li haurà de donar menjar per que el dia faci la feina, que no té por del rei negre ni del blanc, ni del ros, que els troba molt macos, que fins li donen caramels i el que els ha demanat....
La joia del menut ( de menuts i grans) es posa tendra i la lluminària l’ha sorprès , com va sorprendre la Rosita el dia que va telefonar a la seva amiga Glòria.
La Rosita, no ho sembla, però sa greixosa anatomia té propietats especials, la disposa per gastar alguna broma, a ella la satisfà i no s’ho pensa gaire, sempre té en ment alguna jugadeta per posar-la en marxa en algú que no pensa que li posaran la traveta i caurà en el joc de la Rosita.
Aquest dia amb un drap davant de la boca per que la veu arribés distorsionada, la bromista va marcar els dígits del telefono de casa de la Glòria , fa més patxoca, deia, quan ho contava, fer-ho al telefono de casa....de la seva inseparable amiga.
- Qui demana ?- preguntava la Glòria després de despenjar, innocent del que li venia amb aquella veu pastosa de la línea.
- Som de ..... i el seu telefono.........Vostè és Glòria Cruanyes?
- I tant, tot el poble em coneix per la Glòria...
- Doncs, miri, està de glòria, li ha tocat en la rifa...
- M’ha tocat? si ni el meu home em toca, esteu de broma.
- Sra. Glòria, segons el notari.... ( i era conegut) que va presenciar el sorteig, a vostè li ha tocat en sort un piano de cua...
- Que em diu, un piano de cua?
- Un piano que ha acompanyat al Carreres, Pavarotti...
- Però si és mort aquest, Pava...
- Ell cantava quan era viu, és normal i l’acompanyava aquest piano de cua ... que té un valor de.... que dit amb pessetes son...
- I no podrien vendre’l vostès i enviar-me els diners a la caixa...- el diner, ella el diner...
- Ui, senyora Glòria, no és pot vendre, hi ha una clàusula....
- Es que jo no sé on posar-lo. Fos un cotxe, el pots deixar al carrer...
- Vostè prepara el lloc, i nosaltres passat demà li portarem. És de vostè que el notari ho diu, no podem fer trampa, no ho compren, senyora Glòria. Vol perdre una ocasió com aquesta que se li ha presentat de tenir un piano de cua que serà l’enveja de tota la població, que no hi ha ningú que el pugui tenir, qui se’l compraria un piano de cua, digui’m, ningú, ningú, ningú. Demà a les nou del matí, miri, ara m’ho diuen, farà cap a casa seva el piano de cua, vindran dos operaris de la nostra factoria i li posaran on vostè digui, que nosaltres estem per servir, a demés posis ben mudada que vindrà un equip de la tele... i filmarà i es donarà en el telediari com a notícia, que en un poble petit......... una senyora, la senyora Glòria Cruanyes ha set afortunada amb un piano de cua. Preparis, demà a les nou. Preparis, senyora Glòria... Fins demà...
- Que vindrà vostè? Que vindrà...?
De moment la amiga s’ho ha cregut
No sé si s’acabat la broma.... Ja ho veurem demà
..........................................
Desprès diuen que als pobles mai passa res, que la vida és tranqui-la. Que bé si està. Tot és silenci.
113.- Es pensava que era RIC. Solament era el RIC. . KI
2 comentaris:
Jajajaa!Això és veritat?Que bo! M'ha fet molt de riure!
Això és veritat. He canviat el noms, la continuació bastant...
A aquesta li ve del seu pare que era dels bons.Anton.
Publica un comentari a l'entrada