Haikú del dia
36.- Maneja lupa,
veuràs dòcil la mosca
que t’enverina.
veuràs dòcil la mosca
que t’enverina.
6 º – 15 – 12 -08 .—VULGARITATS.- La Rosita ja ha envescat a la Glòria. La bromista ha penjat abans que l’altra recuperi massa l’alè, que li quedi en ment la parrafada ultima i a veure venir. La col·lega sap de que va amb això de les badomeries, és experta, i té clar el moment en que ha de deixar amb el dubte al màrtir Li sembla que ho ha aconseguit, sa torcat els llavis amb el mocador blanc i net, això sí, net,... a la botiga no hi vagis amb tonteries, tota polida com sortida de la capsa, ni grenyes, ni mascares, tot polit per polir a les clientes que al veure relluir els articles com si l’enllustrador habités per allí... s’enganxen com moixonets al vesc.
Com que durant eixa estona no tenia cap clienta per endossar-li la seva xerrameca i el cistell a tope, que sap aprofitar els moments per fer les seves disbauxes, ha tirat camí a l’interior de la casa, damunt de la taula una carta que ha collit, l’ha posat al sobre, l’ha sellat amb segell i amb saliva com si fos un tresor. Quan passi el carter el comminarà a que faci córrer la carta demà a les nou del matí a la ma de la Glòria. Ja sap que els favors se paguen i al bossot hi tirarà el premi, no el piano de cua.
La Glòria ha penjat i ha quedat uns segons muda, indecisa... Li ha arribat una llumeta que ve al obrir el finestró. – Vaig a veure la Rosita... li haig de dir... no puc aguantar, ella em dirà on el poso... No es pot menysprear, jo !!, jo he sigut triada,... afortunada crec que ha dit i és veritat.
Quan ha arribat a la botiga, varies clientes esperaven torn. Com un coet ha entrat,...
- Rosita,... saps què ? – Totes s’han interessat per la gràcia o desgràcia... - ... Que et passa?
- Que demà em porten un piano de cua...
- I què n’has de fer d’un piano.... – Li han dit a cor totes les clientes de la Rosita.
- M’ha sortit a cal notari, Ai! Que dic, que un senyor de veu gruixuda i molt ben parlat m’ha dat la nova.... però on el poso, una cosa tant... i m’ha dit que val...
Com que durant eixa estona no tenia cap clienta per endossar-li la seva xerrameca i el cistell a tope, que sap aprofitar els moments per fer les seves disbauxes, ha tirat camí a l’interior de la casa, damunt de la taula una carta que ha collit, l’ha posat al sobre, l’ha sellat amb segell i amb saliva com si fos un tresor. Quan passi el carter el comminarà a que faci córrer la carta demà a les nou del matí a la ma de la Glòria. Ja sap que els favors se paguen i al bossot hi tirarà el premi, no el piano de cua.
La Glòria ha penjat i ha quedat uns segons muda, indecisa... Li ha arribat una llumeta que ve al obrir el finestró. – Vaig a veure la Rosita... li haig de dir... no puc aguantar, ella em dirà on el poso... No es pot menysprear, jo !!, jo he sigut triada,... afortunada crec que ha dit i és veritat.
Quan ha arribat a la botiga, varies clientes esperaven torn. Com un coet ha entrat,...
- Rosita,... saps què ? – Totes s’han interessat per la gràcia o desgràcia... - ... Que et passa?
- Que demà em porten un piano de cua...
- I què n’has de fer d’un piano.... – Li han dit a cor totes les clientes de la Rosita.
- M’ha sortit a cal notari, Ai! Que dic, que un senyor de veu gruixuda i molt ben parlat m’ha dat la nova.... però on el poso, una cosa tant... i m’ha dit que val...
La Rosita que té el do de despatxar i de parlar del que sigui, pesar el que sigui , apuntar per fer els càlculs de tot el que compra la clienta, ...sempre atenta a tot i no s’equivoca mai a favor del comprador, ella diu que si té un error ja li fan avinent, ara si és al contrari ja ha begut oli, per que tothom fa el distret...Li ha dit...
- Això és un dineral. Si me’l rebaixes me’l quedo jo... Que no t’agrada tocar el piano? I tocar la cua del piano – la Glòria no ha entès la indirecta i hi ha caigut de potes.
- No, no m’agrada tocar el piano,... que no en sé.
- Bé, si m’ho poses bé de preu me’l quedo.... – diu la Rosita.
- Saps que, noia. Si el tinc a casa potser n’aprendrem el Josep i jo de tocar... Ja us convidaré...
- Això és un dineral. Si me’l rebaixes me’l quedo jo... Que no t’agrada tocar el piano? I tocar la cua del piano – la Glòria no ha entès la indirecta i hi ha caigut de potes.
- No, no m’agrada tocar el piano,... que no en sé.
- Bé, si m’ho poses bé de preu me’l quedo.... – diu la Rosita.
- Saps que, noia. Si el tinc a casa potser n’aprendrem el Josep i jo de tocar... Ja us convidaré...
Ha tancat la porta i a esperar.
La Rosita quan ha passat el carter la comminat a que entrés a dins del menjador per firmar el certificat que li portava.
- Entra, Juan, i prepara els papers, que ja vinc. Acabo de cobrar a la Mercè i vinc.
Ningú ha pescat la maniobra. El carter que ja sap d’aquestes noves, ha completat l’experiment, dient en veu ben alta, no et cal córrer que no em persegueix ningú.
La jugada estava preparada.
La Glòria i les dones que han sabut la nova han estès el pallús sense fer vent i tot el poble s’ha assabentat de la festassa.
A les vuit del matí les més lleials a les badomeries ja tenien el lloc davant la porta de la Glòria.
A les nou tothom ansiós esperant el furgó o camió que no arribava, els xibals de camí de l’escola volien veure l’espectacle. Semblava un formiguer. Tot en moviment.
A les nou el carter ha fet cap amb la cartera penjada al coll... Ha tret un sobre blanc. L’ha llegit.
A cridat la Glòria. Li ha entregat a ma la carta. La Glòria ha obert... Ha extret. Ha llegit... De les mans li ha caigut un segon full de paper... Una foto d’un piano de cua i...negre.
La Gloria ha estripat la carta. L’ha llençat contra terra. Després ha arrencat a córrer cap a casa.
En arribar al brancal, a la vista de tothom ha esclatat en un plor ... La Rosita que arribava al lloc
- Que et passa Glòria,... que et passa?...
.............................................................................
Desprès diuen que als pobles mai passa res, que la vida és tranqui-la. Que bé si està. Tot és silenci.
-----------------------------
E S C O R R I A L L E S
La Rosita quan ha passat el carter la comminat a que entrés a dins del menjador per firmar el certificat que li portava.
- Entra, Juan, i prepara els papers, que ja vinc. Acabo de cobrar a la Mercè i vinc.
Ningú ha pescat la maniobra. El carter que ja sap d’aquestes noves, ha completat l’experiment, dient en veu ben alta, no et cal córrer que no em persegueix ningú.
La jugada estava preparada.
La Glòria i les dones que han sabut la nova han estès el pallús sense fer vent i tot el poble s’ha assabentat de la festassa.
A les vuit del matí les més lleials a les badomeries ja tenien el lloc davant la porta de la Glòria.
A les nou tothom ansiós esperant el furgó o camió que no arribava, els xibals de camí de l’escola volien veure l’espectacle. Semblava un formiguer. Tot en moviment.
A les nou el carter ha fet cap amb la cartera penjada al coll... Ha tret un sobre blanc. L’ha llegit.
A cridat la Glòria. Li ha entregat a ma la carta. La Glòria ha obert... Ha extret. Ha llegit... De les mans li ha caigut un segon full de paper... Una foto d’un piano de cua i...negre.
La Gloria ha estripat la carta. L’ha llençat contra terra. Després ha arrencat a córrer cap a casa.
En arribar al brancal, a la vista de tothom ha esclatat en un plor ... La Rosita que arribava al lloc
- Que et passa Glòria,... que et passa?...
.............................................................................
Desprès diuen que als pobles mai passa res, que la vida és tranqui-la. Que bé si està. Tot és silenci.
-----------------------------
E S C O R R I A L L E S
A115.- Fes-te llaços segurs amb les vetes de les espardenyes que semblin ales de paloma per que en frueixin els peus del vol planer i tranquil.
A116.- En els dits tenim les pinces que podem collir la concòrdia i fer-la evident i compartir-la amb els altres.
A116.- En els dits tenim les pinces que podem collir la concòrdia i fer-la evident i compartir-la amb els altres.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada