95 -- PERÒ LES OLIVES PER A MI.

Haikú del dia

37.-Ulls ja dormint...

L'escletxa suau es tanca
en nit de pau

Si veu eixa foto l'interessat, ja podré córrer.Es el vertader carter del poble, el Josep, i quan vaig tirar-li eixa foto, feia tot el possible per que jo no li disparés, això que és un home de teatre i no té vergonya de sortir davant del públic a fer riure o plorar.

---------------

7ª -. 18 – 12 – 08 -----VULGARITATS.- Quin encert, ahir varem parlar, encara que sigui poquet del carter, clar que era un personatge important per el desenvolupament del assumpte del piano de cua que li havia tocat en sort en la rifa a la Glòria.
I, mira per on,quan avui al sortir al carrer per allà les nou del matí se m’ha plantificat el cotxe seu a la vora, ha parat i oberta la ventanilla hem creuat una sèrie de paraules. Com que anava amb la mestressa, ella sempre l’inquireix en qüestions fotogràfiques, ell té bona ma i quan hi ha un aconteixement mira d’aprofitar i vendre unes quantes fotos als que les necessiten per un record perdurable. El que la mestressa volia era de la festa del Mossèn, no sap si la podrà complaure i així quedava la cosa, però com que les converses de sobte es poden allargar si un vol i l’altre consent ,he de dir que sempre ens gastem alguna broma, i li agrada .
- Ja acabes de collir les olives ? – li he preguntat – Prefereixes fer bona migdiada... Que et conec ( Sols pot anar-hi per les tardes, i les tardes se les menja el llop, que diem per aquí.)
- Si, ja et fotran migdiada, que ja ha començat el repartiment de tots els extres i no paro de arreglar cartes... Mira quin munt que en porto. Amb les festes em torno boig.
- Doncs, al manicomi et fotran, si no pares compte.
- Em sembla que es quedaran a l’arbre... Jo no puc tot sol. ( Es solter i ell sol s’arregla)
- Ja et vindrem a ajudar... Que naltres ja hem acabat.
- Però les olives per a mi. ( La garreperia sempre surt a flot. Això del diner i la propietat...)
He callat i he pensat posa marxa i tira avant. Ja ho sabíem que les olives eren per a ell..., sols parlàvem d’ajudar-lo i entre amics... En tot cas un dinar... i llestos. I és que tota la conversa era per passar un ratet i en tot cas fer-nos una rialla si així es dava, però no. Ha sortit.... les olives per a mi.

.................................
- Desprès diuen que als pobles mai passa res, que la vida és tranqui-la. Que bé si està. Tot és silenci.--------------------

E S C O R R I A L L E S

A117.- Botella d’aigua plena o mig buida guardes el reservori per calmar la meva set. Ets com el llibre que espera la mirada per obrir paraules de consol per al neguitós lector que s’assadolla del contingut i deurà agrair-te el favor. Oh, botella menuda, immensa en el teu conhort. Oh, llibre, que il·lustres a qui et té voluntat.

A118.- El préssec anhela la ma que acariciant el culli, que l’apropi a llavis i es besin les dues carns, que es confonguin i es rebin gaudint els dos d’ofrena i comunió.
---------------------