dilluns, 31 de març del 2014

OBRINT EL FINESTRAL...aquarel·la


Obrint el finestral a la claror
instigava al ventijol suau
que bellugués el cortinatge.
Prou li plauria a ell
i amb seus dits invisibles
remoure el plecs sedosos, transparents,
Es complauria el desig,
trepitjat pel acaronament
al incentivar-se en culivar
el pas del xampurreig ínclit 
que com ma que porta la besada
a cabell i galta, a pit i mugró
a columnes sedoses que sostenen
la complaença del contacte
que recorre tots els senders i fonts
de delitosa agudesa sensible...
Així hauria caigut en el parany,
vesc verdós de pensa que mossega la presa,
ratera d’il·lusions d’excelsa placidesa.
DE REBAIXES 14.- ANTON- T.E.- 28- 3- 14

diumenge, 30 de març del 2014

DESTÍ... CIRCUMSTÀNCIA... ?... aquarel·la


Els destí va estirafollar:
- No hi vagis .-
I el precepte es complia.
Fora plors o alegries.
L’insulsesa es produiria
Preguntant per quès...
I els per quès poden ser tants !!
És el destí qui ens mana ?
O les circumstàncies com deia
Aquell ensenyorit filòsof...?
O el perill de no ser aplaudit
Ens retreu i ens retira la prèdica?
O el recosament de qui no et vol allí ? 
Destí o circumstàncies 
Ens porten i sostenen
Davant rostre el ram de flors...
El collim o el deixem ?
Segur que manem de nosaltres ?
Qui parla, innocentment de llibertat total ?
DE REBAIXES 14.- ANTON.- T.E.- 30-3-14

divendres, 28 de març del 2014

PENSO EN TU... aquarel·la


Penso en tu...
Baixo al portal de casa.
Corre xivalada esbojarrada
rere pilota i primer petó....
Cercles de marmanyeres
amb tassa de cafè amb llet,
Sucres i mel de conversa
i dards verinosos a veu baixa,
Senatxo ple de noves
que consoliden credos i salves.
Caps grossos d’orella i morro de porc,
Advocats i notaris d’espona i cap de marge,
Tots em cansen amb seu discurs
i... penso en tu.
On ets ?
Passa un núvol i el segueixo
I es tapa el sol...
Penso en tu travessant
l’ incordi del bromall.
Et trobaré... ?
DE REBAIXES 14.- ANTON –T.E.- 28-3-14


dijous, 27 de març del 2014

ELS SEUS PITS... aquarel·la


ELS SEUS PITS
 El tresor l’acompanyava amagat
en el brodat que acaronava la pitrera.
Treball fet amb cura immensa
acollia com dos mans esteses
agabellant l’excelsa magnificència.
Visible es demostrava en bescambra
davall del coll de la fembra
el barranc sense sotracs
que unia les dos excelsituds.
Davall vestuari vivien sens mostrar-se
sa nua plenitud a mirada fal·laç i sàtir.
Conformats com noble bessonada
ocupaven lloc protegits d’esgratiny.
En un esforç, vestit tibant lliurà la tanca
i a borboll ensenyaren sa bellesa.
Els brodats apartaren cames
I ells es mostraren nus, arrodonits
amb els mujols (rovell d’ou) a primer terme,
cercles on mirar disparava a tot indefens
que sorprès gaudia de l’espectacle.
Dos dunes reals, arrodonides, excelses,
ara mostraven la visió d’un miracle
atabuixant un escenari incommensurable.
DE REBAIXES 11.- ANTON.- T.E. -10-5-11

dimecres, 26 de març del 2014

NO TINGUEM POR...aquarel·la


Potser estem més en la lluita
per necessitat que per convicció.
Els extremismes de les pors ens arremeten
i ens subjuguen sempre impacientes
i  busquen resultats i mesures de pressió
per desllorigar la madeixa on vivim.
Tenim la culpa que és com l’ànima
i sense ser nostra exclusiva la trobem
dins nostre com si ens volgués pair...
I lluitem per vèncer les pors atàviques
que ja portem des de que ens pariren.
Ens diuen signes optimistes: - ...tot passa...-.
i ens trobem en la cruïlla de on anem ?
Triar el camí per on l’humanitat circula
sense raciocinar...Ai, si som en el camí cert
i que la última por al girar cantonada
ja no la tindrem que aguaita, que ens vigila...?
Quants xarlatans – completament vividors -
ens donen pa i sal i vi i aigua amb sa veritat ?
I es que la POR de l’altre potser un negoci...
En eix mon d’incerteses ronden santons
que viuen cultivant nostres pors...
No tinguem POR,... Sempre quan ens lliurem d’una
ja n’apareix altra en l’horitzó per fustigar-nos
No ens castiguem miserablement...
DE QUÈ HE DE TENIR POR, SI NO TINC POR ?
DE REBAIXES 14.- ANTON.- T.E. – 26-3-14



dimarts, 25 de març del 2014

TORNEM A ESMALTAR ELS CARRERS... fotos MONTS MASIP


Com que faig requisa dins dels escrit que al llarg del temps han embrutat
lloc net posant-hi pensaments, realitats que vivim, ha fet cap davant meu
aquest que n'és com un clam del esmalt del carrer que ara alcen per posar-n'hi un altre.
Quan va tenir lloc el que ara es canvia el senyor batlle en reunió al poble ens va fer saber
en aquell temps tant llunyà que ... ENS ESMALTARIA ELS CARRERS...el canvi del fang argilós va portar neteja a tot l'entorn...
Encara que un veu la bona intencionalitat del fet que tenim ara a molestar-nos amb sorolls de màquines, i privació de lliure anar per l'ESMALT, hi han imperiositats que no es poden negar 
i em de deixar les molèsties apart i veure la necessitat del fet. Aquest trenet que avui poso ja té dies, però em sembla adequat per ressaltar l'actualitat. Sempre he pensat que l'humor és com la sal o sucre, vi o aigua, pa o coca que sempre l'hem de tenir present per solucionar greuges que de vegades ens molesten, i és que res, podem comprovar que és etern en nostre viure.
ANTON.- T.E.  22-3-14 .- FOTOS MONTSE MASIP.
Anys enllà revestiren el carrer.
Sotanes i faldetes cobriren la terra
-mantell assegurat de per segles-
I la bellesa de l’empedrat clamava
amb  esgarip de joia al cel fustigant-lo
-Ja pots ploure ara i llençar reble
contra mi... Et destruiràs. Jo guardaré
el caliu del panal que segur em suporta -.
El cel tenia temps. Podien passar núvols...
-esgarrifança de rufagades cruels
o solanades de foc de juliol orgullós
res li faria sospirar cap neguit -.
I va seguir pensant en infiniteses.
Fins carros i mules, rodes i ferradures
deixaven seu ferro, tribut de pas.
Es cansaven les lloses de oir converses,
olorar pixum de gat i gos i tifes de ruc.
L’enllosat cuidava de la canalla...- No rellisquis -
Entrava davall faldilles: - Bona cuixa tens -.
Absort en sa ventura ningú li fregà nassos.
Fins que un jorn la vara de l’alcalde digué:
-Moltes lloses xafades son cau d’epidèmia
i convé renovar el llosam  que s’ha fet vell -.
Així l’orgull s’aplana. El diner camina
i si no circula tot se’n va al carall.
Destruïm per construir... Què estimem?
Tot es fa vell quan el diner sura...
Quan escasseja.... quan en falta...

Per què desenllosàrem el carrer ?
DE REBAIXES  11.- ANTON.-T.E.  27 – 10 – 11

divendres, 21 de març del 2014

HEM DIT MAI T'ESTIMO ? ... boli ràpit


Des de menut l’havien besuquejat
I galtes i cabells i llavis els duia plens
i a demés el so harmoniós del T’ESTIMO
era font a seva vora donant aigua...
No es preocupà gaire, mai...
Ni el contestava, el deixava en sa melodia
que a orella rebotava i es perdia...
Per què contestar mai, mai, si sempre
el sobrepassaven amb apassionament?

Un dia el sol no va obrir escletxes de llum,
La pluja quedà en la nuvolada...
Els calzes de les flors plens de rou...
El t’estimo de l’abellam no xuclava pol·len...
Les lluernes i grills per la nit
no feien llum ni sincopaven ric, ric en l’oïda...
Reflexionà, es donà compte, es preguntà...
he contestat  mai a l’orquestra del T’ESTIMO ?
Considerant el greuge...
un crit fort sorgí alhora de cap i cor seu
i el sol espetegà d’entre negra nuvolada
i contempla de nou l’estima
en les fulles caigudes del seu arbre
mentre el ventijol li remenava el cabell
amb dits bellugadissos que mai, mai,
però mai abans havia percebut...
Hem dit mai a l’altre T’ESTIMO ?

DE REBAIXES   14.- ANTON.-T.E..- 21-3-14

dijous, 20 de març del 2014

ÉS LA NIT.... BOLI RÀPIT


5 – 9 – 7 – 12
És la nit. Un fanal fueteja clarorada.
Dins del cor les papallones surten
a batre ales i cos nu en el cristall.
Xineses formes cauen en carreu del carrer
i la quietud no les deslloriga.
S’extenuen les falenes i cos i ales nus
reboten mortes en el peu del fanal encès.
Altar de misteris, un grill romp crit
i la nit pren cura d’estorat silenci
que l’insecte ha desballestat com roda
xirriona que vol arribar a la claror.
En el finestral una enamorada clama a la llum
per que desperti a Selene que dorm

en els coixins d’uns núvols negres.
DE REBAIXES 12.- ANTON.- T.E.-9-7-12

dimecres, 19 de març del 2014

A TOTS ELS JOSPS... boli ràpit





A TOTS ELS JOSEPS...

EN ESPECIAL A LA MEVA MARE I AL NOSTRE FILL
QUE JA VAREN FER CAMÍ DEL INFINIT...
Ta presència em recorda ta paraula
plena de llum, de goig intens,
quan teva boca emmelava taula...
Llavis de petons de sentiments plens.

Teus ulls brillaven com dos ciris
amb flam que entrava en l’esperit.
Avui, el desig és que em miris
i em penetris i diguis ton infinit.

Si ens teníem a cos i mans besades,
aquell AHIR se’n va anar per no tornar...
Voldria retrobar-lo un instant en abraçades
i sentir QUÈ sents com dia ja llunyà...!!!!

Retorneu i en serem feliços... TOTS !!!
Què més podem desitjar !!!
DE REBAIXES 14 .- ANTON I T...E...- 19-3-14

dimarts, 18 de març del 2014

PER PODER TRENCAR EL SILENCI.... boli ràpit


9 .- Per poder trencar el silenci
privava estar emmudit
i el mutisme
no tothom el suportava.
Fins n’hi havia que
feien parlar a l’altre
sense que aquest
en tingues ganes,
Així, li contaven, contaven
fins obrir l’aixeta
de l’altre, obrir les ganes,
i, aleshores, la font
trencava el silenci
i el provocador 
omplia gots i botelles...
fins que sabia tots els secrets.
Li havia trencat 
la virginitat del silenci,


DE REBAIXES 10.- ANTON-T.E. 9-10-10

dilluns, 17 de març del 2014

L'INTENSITAT DEL MOMENT... aquarel·la


L’ intensitat dels moments
viscuts a pleret...
Unint-los amb el cordell
de la cordialitat,
pot entrar en nosaltres
com sers vius que sempre
ens faran aliances
de beneplàcit.
Diguem  si no on veus
el goig, la joia, la felicitat
si no enquadernes
els teus moments dilectes ? 


DE REBAIXES  10.- ANTON.- T.E..- 3-9-10.

divendres, 14 de març del 2014

NO SABIA SI ERA PITJOR... AQUAREL·LA



No sabia si era pitjor
Tenir fred o estar cansat
Fred de fred i cansat
Quan els braços cauen
I les cames no et sostenen.
Què carai, és va dir la joventut !!
Va voler provar-ho
I se’n anà ben abrigada a la festa.
Una corrua pels carrers.
Botar i salar com llagosta...
Quina calor ! ...i es va traure l’abric.
Am el seu ventre plenet
de líquid golós i bombons ,
no resistia el sacseig..
Poc es dava compte que s’allunyava
De la tenda on deixava el tendal.
Suada, mig morta, cansada...
Com un flam tremolava
Al aquietar aquell tràngol
I sentir l’airet fresc, fresc...
Aleshores... i l’abric, on és ?
I ara tindràs el rei fred que t’estima,
I t’abraça, i et besuqueja tot el cos...
I aquell màgic cansament
A qui  sempre dominaves
Ha llençat totes les cartes
I ara a l’escapsa et trobes vençuda...
Qui tingués abric i llit... !!
DE REBAIXES 14.- ANTON.- T.E.- 12-3-14



dimecres, 12 de març del 2014

CALLA. PALADEJA... boli ràpit


Calla. Paladeja.

La veu no esclata.

Els ulls callen de grat.


Miren. Veuen. Perceben.

I no gosen comunicar.

Les lletres ensalivades
entranyen un gust dolcet.
Avui el sol és groc.
El cel callat de blau.
L'herba brota verd.
Un clavell brilla roig.
Se m'emporta el vent,
a on ?

DE REBAIXES 11.- ANTON.- T.E. 5-5-11

dimarts, 11 de març del 2014

NEIX... boli ràpit pintat



Neix en el primer engoixament,

els ulls obrint com per primer cop
escrutant... sabent que ETS
Sabràs on has estat reclòs
callat, inservible,inútil
i ara vius el moment precís
despertant al nou VIURE.
Calla... El batec del cor
confon les paraules d'ahir.

DE REBAIXES  11.-ANTON.-T.E. -3-5-11

dilluns, 10 de març del 2014

PER PODER AGABELLAR EL TEMPS... boli ràpit


Poder agabellar el temps
qui no ho voldria
si és que el temps existeix?
Qui creu en l'infinit
en parla hi dona lliçons,
Si és que el temps 
és una falsia
és que vertaderament
som infinit ?
Però en nostre dèbil pensar
record o passat,
esdevenidor o futur
ens captiven i enganyen 
en nostre curt present...
Fins el pensament corre
més, molt més que el temps
i pot estar en diferents estadis
al mateix temps...
Qui el governa el pensar ?
Qui el governa el temps ?

DE REBAIXES  11.- ANTON.-T.E.-3-3-11

dissabte, 8 de març del 2014

EN EL TEU DIA, PERSONA-DONA... aquarel·la

EN EL TEU DIA, PERSONA-DONA, EL QUE HAS SET PER MI.
GRÀCIES PEL QUE M'HAS DONAT COM A ÀVIA, MARE, 
GERMANA,ESPOSA,FILLA,NETA...-- ANTON.

28 – 7 – 10
Teva mirada em diu que calli.
Ara, els teus ulls m’anuncien que parli.
Ells,bestrets, es tanquen per dormir
i quan desperten de la vagància
son presidents abanderats que dirigeixen,
son cardenals a meva taula senzilla ,
son mestres per esperonar i alliçonar,
son destres advocats de ploma i llibre,
son inquisidors per anorrear-me,
son impertinents fins cansament,
son preguntons i ells ja ho saben...,
son incontinents de parla i soroll,
son barrera de pestanya fil reixada,
son abella o vespa per xuclar o picar,
son impertinents, volen esclavitzar-me,
son .....
son....

Però quan el mar blau els inunda,
quan treuen bromall i besen el cel,
quan a terra miren  i s’hi aturen.
Quanta dolçor amorosa respiren
Melodia i fantasia dispensen arreu
i amorosos encanten els seus vicis
i a mi em tenen en son precipici
com en vergella de vesc.
Allí, eternament collit i enganxat.
mes ales no es mouen, no belluguen
i en l’aigua verda cauen  esmerçats
la placidesa engoleix meu cos i ànima

i en teus ulls resto hipnotitzat 

divendres, 7 de març del 2014

FILETS FINS...aquarel·la

Ahir, per la nit desfullarem  pensament  enlletrats en conversa amiga.
Gràcies, persona que implantes l'amistat com a bandera del teu fer.
Desfullem les paraules i fem-ne lletres cordials
que com a cordial beure'm a glopet de diàleg.
Entrenem-nos per el dia de la PERSONA-DONA
que siguin reconegudes en el més íntim dels cors humans. T...i Anton.
........................
8 – 11 – 12
Filets fins
que busco en tes pestanyes,
Pals majors de tes barquetes
que en teu mar d’ulls vibren
navegant esperançat viatge.
Filets fins...
Percaço el preu impagable
de tenir-los prop com ancoratge
on beu clarors entusiasmades
ma mirada ofegant-s’hi
amb silent entusiasme.
...........
.Què espero?
Navegarem l’immensitat
no triguis. 
Mans i llavis calents
seran nostre embolcall.
No triguis.
tindrem el zèfir bressolant que empara
i canti el vers que em cal.
No triguis...!!
...............................
Ahir dos cossos junts...
Avui, esperits caminant,
No triguis.........

dijous, 6 de març del 2014

LLAMP I TRO... aquarel·la


Un dia va caure un llamp davant meu,
era quan jo naixia i naixia meva llum...
No en sabia de llamps i trons.
Què us penseu que ja sabia de tot ?
El llamp m’ensenyà la llum,
el tro la musica que portava davall braç.
Ja ho tenia tot per viure.
La llum podia ser la pensa,
el tro, el treball.
Els vaig unir lligadets
que no s’escapessin.
La llum davant sempre
obrint camí... És difícil obrir camí.
Darrere el tro... moure, moure, moure
Terrabastall sense repòs...
.....................
Ara ja em toca seure,
però encara viu la llum que em guia.
La llum també treballa
i es mou i camina i fins corre...
Caram, caram...!!!
De vegades m’he d’aixecar
per parar-la que no s’esbarri.
Em diu que vol donar llum
encara que l’anorreïn...
Ella segueix il·luminant...!!
És tossuda la llum
i ja no crec que canviï...
Vosaltres també teniu llum i tro ?
Ja us planyo, costa dominar-los.

DE REBAIXES 14.- 5-3-14.- ANTON.-T.E.