Potser estem més en la lluita
per necessitat que per convicció.
Els extremismes de les pors ens arremeten
i ens subjuguen sempre impacientes
i busquen resultats i mesures de pressió
per desllorigar la madeixa on vivim.
Tenim la culpa que és com l’ànima
i sense ser nostra exclusiva la trobem
dins nostre com si ens volgués pair...
I lluitem per vèncer les pors atàviques
que ja portem des de que ens pariren.
Ens diuen signes optimistes: - ...tot passa...-.
i ens trobem en la cruïlla de on anem ?
Triar el camí per on l’humanitat circula
sense raciocinar...Ai, si som en el camí cert
i que la última por al girar cantonada
ja no la tindrem que aguaita, que ens vigila...?
Quants xarlatans – completament vividors -
ens donen pa i sal i vi i aigua amb sa veritat ?
I es que la POR de l’altre potser un negoci...
En eix mon d’incerteses ronden santons
que viuen cultivant nostres pors...
No tinguem POR,... Sempre quan ens lliurem d’una
ja n’apareix altra en l’horitzó per fustigar-nos
No ens castiguem miserablement...
DE QUÈ HE DE TENIR POR, SI NO TINC POR ?
DE REBAIXES 14.- ANTON.- T.E. – 26-3-14
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada