Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris aquarel3la. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris aquarel3la. Mostrar tots els missatges

divendres, 20 de maig del 2016

TEATRE... aquarel·la


He anat al teatre, soc al teatre,
no em crec el teatre, no me’l crec,
ronda insistent la mentida volent demostrar veritats !!!
Veig que el teatre és també dins la política...
i en la vida de pràcticament tothom s’usa,,,clar, no sempre, però...
Es diu la veritat assumida i prefabricada per uns quants,
que lluiten per sobrepassar les realitats existents .
És diu mentida neta com si fos realitat inqüestionable.
Podem descobrir la hipocresia que camina segura amb tuf
de vestuari net, galtes empolsades,bigotis postissos,
barbes pentinades, tupés i perruques impecables...
La disfressa de corder i els queixals de llop, deien abans,
i,avui,les tenim davant nassos esclatant que el que ens venen
és el verisme i sols aquell deu ser la religió de tots...
He anat al teatre, soc al teatre...
A veure si el director o qui mana em dóna paper
per representar també totes les meves teories
sobre la GRAN VERITAT DEL VOT... Seré hipòcrita consensuat?
Em creuran les meves botifarres a punt de posar a l’olla ?
Aplaudiran i seguiran els meus consells del flamant teatret ?
Qui sap si fins pagaran per comprar-me idees...
Pretendre no és obtenir, ara ,... Qui no té la paradeta
de titelles, monòlegs ostentosos,lloros ensenyats ?
Fins s’escriuen llibres per culturar... Passeu per la guixeta...
En el TEATRE no hi ha res de franc... tot es paga...
Com viuria la presidència, sense calers ?...
Ai, menejar la perdiu... Cuidem l’escopeta sense balins...
Si matem aquest teatre en vindrà un altre...

DE REBAIXES 16.-ANTON.- T.E.- 17-2-16.

dijous, 21 de maig del 2015

EN EL RIEROL... aquarel·la


En el rierol de les paraules
Baixava prop de tamarits i canyes
Que li alegraven el seu misteri.
Pensava en ser ocell i sotmetre’s al cant...
Reflexionava en el refuig de l’aigua quieta
I somreia en el mirall bellugadís.
Com si pronunciés la bellesa del so.
Immers en ses penses resava frasejats.
Tot el despertava en conclusions ufanes
Amb el lleure que li repetia melodies.
S’escoltava a si mateix com si el magí
Anés desgranant el tiberi fet paraula...
Un pensa que és quan es realitza.
DE REBAIXES 15.- ANTON.-T.E.- 21-5-15
..........SILENCIS
72.- i va rajar el vi del trull, sabia en aquells temps,
que els peus havien ballat per que es produís el miracle...


diumenge, 8 de març del 2015

UNA VEU, AHIR... aquarel·la


Ahir a capvespre em visitava una veu sedosa que m'omplia de goig.
Escoltant i contestant paraula i somriure de la joia que portava per comunicar
em vaig recordar d'un fet que aquesta veu la té en l'intern del record... 
Tot és complementari en la vida, i les relacions poden unir-se quan el contacte esboterna amb força el pantà de la quietud.... Anton.


A UNA TROMPETA
Damunt el drap impol•lut,
quiet,no gemega l’instrument...
I en l’escriny del pensament
la tapa oberta i el forrellat adust
avui, regalima el so de la trompeta.
La llàgrima rellisca del record
i la solfa balla per l’entorn
en el repic de la menudeta...
.........................................
S’ha fet gran tot lo petit
i dins del cor s’hi empara el crit
melodiós de la tristesa.
Mai es farà vell aquell instant
sempre en cor i cap ell va covant
el de la trompeta que resa.
DE REBAIXES 15.- ANTON.- T.E.- 8-3-15.
....... SILENCIS.
42.- Era un agraciat, en ves de viure amb vista, oïda, 
olfacte, gust i tacte... ell ho feia amb sentit com—u..

dimarts, 23 de desembre del 2014

SOM PETITS COM EL CABELL... aquarel·la


Som petits com el cabell menut... Qui ho dubta? Som poquet, som res davant l'immensitat i tenim, ens han deixat, ens han implantat el pèndul de l'existir... Aquell cabell perdut en el terra havia existit i d'un estar junt a d'altres com ell, l'havien separat... Però collí embranzida i entrà en la cullera de la sopa, i esgarrifà la boca, i els dits el miraren... ert, sols demanava Pau i Amor... ell era lliure... que no l'anorreessin... Havia marxat del grup de companys per saber si l'estimaven... i era sols un cabell groguet, curt, sense importància... I vingueren uns llavis i li regalaren el seu obsequi millor... i ells estava content i clamava a les culleres de la taula,.. M'HAN REGALAT UN PETÓ...
Que res ens molesti… sapiguem canviar els mals signes…
Siguem feliços fins dins dels moments poc propicis… que el nostre somriure aculli el cabell que ens molesta.ANTON.- T.E. 23-12-14

dijous, 11 de desembre del 2014

ARBRES TARDOR... aquarel·la


Com tot en la vida,
ells segueixen el cicle.
Esperen la ventada
que els despulli...
De jorn vindrà altre temps,
aleshores es compraran vestit nou...
Ara, la forquillada de ramatge
a prendre l’aire...
Ells saben desintoxicar-se.
DE ARREPLEGANT TRENETS III
ANTON.- T.E. – 11-12-14


dilluns, 3 de novembre del 2014

HIVERN...aquarel·la


Hivern, mirall de fred, l’aigua...
Calla la natura el frec de mans
Que marxaren volant sent fulles seques.
L’aigua reflectint el cel moradeja...
Queda la teranyina, arbre nu, despullat.
Mut el sol el caliu no bull perola
I l’ovella no obre bel dins corralina.
El monstre de la terra, valent, lluita
Com ase que no vol seguir ramalada...
Vindrà la lluna i la nit i es platejarà el terral
I jugaran a cartes les fulles  que volen amb el vent
Arraconant-se en les ribes o barquejant a l’aigua.
Hivern, mirall del fred, l’aigua mansa.
DE ARREPLEGANT TRENETS III
ANTON.- T.E. -3-11-14.


divendres, 19 de setembre del 2014

MARGARIDETES... aquarel·la


28 – 4 – 11.- TERRA
En mig de la porca seguint sa via
les margaridetes fan el seu camí.
Com ous estrellats, petits, de mare guatlla
omplen la taula terra d’inesperat desig.
Les veig com mainada corrent cursa
quan de l’escola mestres els fan fugir
i la gatzara de blanc i groc barreja
amb altres transeünts que esquiven perill.
Qui no pensaria en estrellades estrelles...
Refulgent blanc, groc intens com encès llumí.
Alguna cadernera en farà bona festa
quan el SI i NO caiguin secs fets polsim.
L’arbriu que fa barrera d’eixes guspires
s’alegra que cantin, riguin i corrin fins per les nits,
Sa companyia volen. Vindrà un gnom un dia
i collirà les més preuades...:-Afanyeu-vos, fills... !!!
I les brindarà per que juguin sa estimança
als collidors de fruit... :-T’estimaré sempre, SI,,,!!
Tots els cors seran plens de benaurança
Per sempre, per sempre aquells sers revindran units.
DE ARREPLEGANT TRENETS III.- ANTON.- T.E.

diumenge, 14 de setembre del 2014

HAVIA VENUT... aquarel·la


22.- 18 – 2 – 11
Havia venut sa paraula
I ara era mut.
Havia venut la vista
I ara era cec.
Havia venut la oïda
I ara era sord.
Havia venut el tacte
I era insensible a tot...
Però es quedà amb l’olfacte
I ara el matava la corrupció.
DE ARREPLEGANT TRENETS III .- ANTON.-T.E.

dissabte, 9 d’agost del 2014

QUÈ HI HA NINGÚ ?... aquarel·la


Què hi ha ningú ?

He trucat a la porta del meu temps
On dorm l’arbrada i el corriol,
El marge de fenàs i el caminet
que segueix la costa amb sots,
on els peus ressolaven inquiets...
Avui, tot és calma, 
com si ja no existís
ni present ni futur...
El mirall ple de record em parla
conduint-me al seti de sobri assossec.
Tinc tantes coses per dir-li... !!
El vinclejar de l’arbram....
El cant compassat impertèrrit de la fonteta...
El ventijol com am que acarona...
La pedra on ma baluerna reposà...
El piule de tords i merles a l’abeurada,
o el pit roig, el capsot tranquil,
la pastorella movedissa i inquieta...
El bramul de l’ase que neguiteja
amb la corda de la pastura
contra les mosques i tavans que el sagnen...
Tot melodies que foren del meu gust
I ara resten tancades en el record...
Obriré l’escriny i que el temps reculi.
DE REBAIXES 14.- ANTON.-T.E. 9-8-14

dissabte, 26 d’octubre del 2013

L'ALABANÇA... aquarel·la


Es va creure l’Alabança
que li esbandien
i s’inflà com un bot,
no tocava de peus a terra
El primer pas que donà
un sot o pedruscall
se li embolicà pels peus
i el cop de nas a terra
fou la seva circumstància...
Per aixecar-se de nou
que hauria d’escometre ?
Es rescabalaria dins seu
i acolliria com un gran perill
per la seva integritat
el creure’s l’Alabança?
Seria bo per seguir camí
Apartar petons que fessin a sa galta
I pensar que no sols caldria
Eixugar-se la saliva
Deixada per l’Alabança.

DE REBAIXES 13.- 26-10-13.- ANTON.

divendres, 20 de setembre del 2013

PAS AVANT...aquarel·la


Crec que hi ha persones
que es queden enrere
si jo avanço el pas...
El meu trepig no clama
el xafar els drets dels altres
desconeguts, ignorats, amagats...
Desconeguts per no proclamats,
ignorats per desconeixement impropi,
amagats en la desfeta de la derrota
amb la por per reeixir al aire nou...
REEIXIR de les engrunes que permeten
els que escriviren la història
desprès de la victòria...
Com pollancs que reneixen
de soca viva, per molt somorta,
ha de esclatar de les ombres
i donar el pas avant...

DE REBAIXES 13.- 20-9-13