divendres, 19 de setembre del 2014

MARGARIDETES... aquarel·la


28 – 4 – 11.- TERRA
En mig de la porca seguint sa via
les margaridetes fan el seu camí.
Com ous estrellats, petits, de mare guatlla
omplen la taula terra d’inesperat desig.
Les veig com mainada corrent cursa
quan de l’escola mestres els fan fugir
i la gatzara de blanc i groc barreja
amb altres transeünts que esquiven perill.
Qui no pensaria en estrellades estrelles...
Refulgent blanc, groc intens com encès llumí.
Alguna cadernera en farà bona festa
quan el SI i NO caiguin secs fets polsim.
L’arbriu que fa barrera d’eixes guspires
s’alegra que cantin, riguin i corrin fins per les nits,
Sa companyia volen. Vindrà un gnom un dia
i collirà les més preuades...:-Afanyeu-vos, fills... !!!
I les brindarà per que juguin sa estimança
als collidors de fruit... :-T’estimaré sempre, SI,,,!!
Tots els cors seran plens de benaurança
Per sempre, per sempre aquells sers revindran units.
DE ARREPLEGANT TRENETS III.- ANTON.- T.E.