Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris callar. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris callar. Mostrar tots els missatges

dissabte, 20 de febrer del 2016

QUAN CALLES... aquarel·la

foto de Antonio Fortuño Sas.
29 – 12 – 09
Quan calles i te’n vas
com vent fet silenci
i els llavis tancats,
eixuts adormint-se...
Vull seguir el clam
que no reverbera,
que no es pot fer llum
per que ton sol calla.
Quan camines
fent el camí allargassat,
on el reble s’aquieta
i no rodola...
Vull seguir el teu pas
impregnat de sorra,
cisell que marca
el viure d’una vida.
ANTON.-T.E.-22-1-16.

dissabte, 28 de febrer del 2015

CALLAR... aquarel·la


Callava com si no percebés l’insult
ofert contra sa persona.
Era continuada la mala parla
com si depengués la felicitat d’altres
el esbravar-se amb potent veu...
Passà temps
i vingueren les ronqueres
i amb el dolor conseqüent el so
va anar emmudint fins al silenci
Ell continuava callat,
sabia que l’odiós tracte existia igualment
residint en el pou de l’odi
que podia retornar amb gran virulència...
La seva raó no era de crits desaforats,
el seu callar era de ma estesa
per acomiadar-se per sempre.
REBAIXES 15.- ANTON.-T.E.- 28-2-15
.........SILENCIS
37.-  Què és el record, potser la nostra eternitat  en vida ?

dijous, 19 de febrer del 2015

ALLA I CALLAR... aquarel·la


D’antuvi, de sempre sempre se l’havia vist
amb la boca cerrada, llavis prets,
mai ensenyant dentoles, mai lleu somriure,
espessa cara circumstancial, esblanqueïda,
seria, com figura encerada que no mostra
cap alè d’obrir conversa amb els contertulis...
Fora del seu mirall particular, en el mirall social,
son fer era callar i callar i callar com violi en compàs mut.
Per molt que se’l burxés amb preguntes
la seva orquestra de veu no tenia buf ni partitures
i sols el silenci gutural el desinflava en un xiulet...
Ningú sabé mai la sonoritat i to de seva veu
i vivia sense obeir la proclama de la intel·ligent conversa...
Un aprenent d’enquestes li preguntà... –Per què no parles ? 
En un paper qualsevol  hi inserí el seu criteri...
- No soc lloro per repetir el que manen que digui...
Si empresono les paraules és per què no vull embrutar-les...
Si empresono les paraules és per que no siguin esclaves vostres.
Que us entri per l’orella i surti per la boca el concert,
feu-ho...Això és cosa en que mai no cauré en tanta baixesa.
I se’n hi burlaven per que no obria la boca a la paraula
que incessantment i per tots els medis li volien embotir.
DE REBAIXES 15.- ANTON.-T.E.- 18- 2-15.
.........SILENCIS
29.- La ploma pot firmar fins suïcidis amb la tinta de la gent...


dimarts, 3 de febrer del 2015

ES CALLA... aquarel·la


Es calla i en troben poc encara...!!
I es confon el callar imposat
amb assentiment que no té bava.
Un dia pot ressorgir la neta paraula
que empeny el crit
i de quietud de vent sense alè
entrem en tempesta que no para
i les lletres es malmetin
i es destrossin amb la segura bufada
i el pont somrient del conviure
l’arrasi amb la riuada.
DE REBAIXES 15.- ANTON.- T.E.- 1-2-15.
....... SILENCIS 
21.- El primer crit o l’últim crit... L’esclat o la decadència...
El triomf o el fracàs...



dimarts, 23 de setembre del 2014

SI CALLES PENSARAN... aquarel·la


2 – 12 – 10
Si calles pensaran que escoltes...
Quants de silencis n’hi ha que parlen
interiorment.
No cal escenificar la veu,
reclamant espai i controvèrsia.
Els sons es perden
seguidament de ser expressats
quan les orelles tanquen.
DE ARREPLEGANT TRENETS III.-ANTON.-T.E.