dissabte, 31 de gener del 2015

ROSA PRIMERENCA... aquarel·la


La gallardia de la rosa que s'imposa a les dificultats...
Un crit al cel... mentre fabrica el perfum per un dia millor.. Anton
(comentari a aquesta foto de Montse Masip Miró.
Aquarel·la extreta de la foto de M.M.M. i trenet que l’acompanya
Dedicat a l’autora de la foto, font que m’ha inspirat. Gràcies, Montse.)
............
Primerenca nasqué en mig de la quietud de l’arbriu.
Valenta, sense temença de gel i borrufada
pujà en vers el cel donant exemple a covards.
Ressecs els arbres sense saba que circuli
no feien cas de la neòfita núbil que s’exposava
a sacrifici de cerç que tanca pastor i be a cabana.
Un bri de ventijol suau com els seus pètals
mogué l’insigne esclat i com asperges
llençà el seu perfum dolç, intrèpid,per la vallada...
Olorà la mil·lenària Bruixeta i un flam de complaença
brillà en la pedra badada, llibre d’antics records
i fins el sílex, menudalla que va escriure història
contemplava salvatge la sang vermella que la fletxa
havia fet brollar de la terra on ella va viure quimeres.
DE REBAIXES 15.- ANTON.- T.E.- 31-1-15.
....... SILENCIS
20.- Quan tinguis el pas per camí fred i aspre,
no perdis el lleu somriure.