dimarts, 31 de desembre del 2013

2014.-- BON ESDEVENIR A TOTS.... aquarel·la



BON ESDEVENIR A TOTS.-QUE SEGUEIXI EL RIU PE LA FLORIDA...
QUE AL DESFER L'ÚLTIM PÈTAL TROBEM EL SI...PER A TOTS ELS CRITERIS... QUE ENS ACCEPTEM TAL COM SOM SENSE ENVAIR EL LLOC DE L'ALTRE...Que es compleixin els desitjos... Aprofitem el temps que ja no torna...No el malmetem en futileses... Caminem amb profit cap a la Pau vertadera... Que no se'ns rebel·li la Salut i acompleixi objectius de bondat...Que l'Amor no ens traeixi i no el traïm... Tresquem per la Llibertat pura per tothom... Que caigui la prepotència en el pou de la seva negació absoluta... Que el Diner no sigui l'amo de tot i qui el tingui el sàpiga fer fluir per les Mans de tots... Que compassió i pobresa no calguin mentar-les... I mil desitjos més que no cal enumerar, treball, constància, humor, valor, ajuda, solidaritat, companyia, amistat, concòrdia.. Per TOTHOM i també per mi i per als meus...Que al fi del any puguem tornar aquí amb un superlatiu i abraçar-nos com a germans en la nova era que ens espera. ...2014 ... T...i Anton.

dilluns, 30 de desembre del 2013

DINS LA CLEPSA... aquarel·LA


5.- 18 – 5 – 11
Dins la clepsa hi ronda el record...
Riu cabalós d’actes arrasa canyars i tamarits
i no es nega a bregar incessant, luxuriós
arrossegant tots els criteris sense recança.
Dins la clepsa hi ronda el record...
Desert immens de sorra groga ensonyada
volant al vent o quieta cremant pell
encegant visió d’ull cluc que lleganyeja...
Dins la clepsa hi ronda el record...
Roda inquieta, cercle enxarxat,tela d’aranya,
ventijol suau o tramuntana freda, gelada,

que sotmet de cap a peus ales d’ocell.

dissabte, 21 de desembre del 2013

QUAN LA TRISTESA.... aquarel·la



17 – 4 – 11
Quan la tristesa et consumeix totes les hores,
quan l’avalot de la desgràcia et desconcerti,
quan el teu peu, sempre segur, no camina i rellisca,
quan la veu quedi engolada i no brolli...
Pensa, reflexiona, actua dins teu. Mana’t.

Quan el fracàs acoltelli el teu viure,
quan la teva audàcia no suri i s’amagui,
quan en la soledat no tibi el respir,
quan en els errors no entri el valor del conviure...
Pensa, reflexiona, actua dins teu. Mana’t.

Quan el dolor neix i el malestar t’acolli,
quan no et surts del problemes, irresolubles,
quan la teva sort no et miri a la cara,
quan tot son obstacles, traves, atzucacs que et frenen...
Pensa, reflexiona, actua dins teu. Mana’t.

I...obre la mirada a la llum, claror de noves idees.
Obre el cor a sentiments que te’ls arrabassen
i, lluita, camina endavant, decideix-te a obrir-te
i que la voràgine del dolor no et consumeixi.
Aleshores...
El triomf serà teu per que a tu mateix et vences.

divendres, 6 de desembre del 2013

COMMEMORANT EL TEU DIA...


Commemorant  el teu DIA
en que iniciaves teu nou camí,
no em pregunto: Noia, on vas ?
Veig el nostre temps que de lluny
porta les paraules de nostre lema...
Constituirem i construirem Pau i Amor...
Era tot nostre dictat,nostre fer, nostre dir...
Somni que contra esculls realitzàvem
i omplíem eixes estrelles, amb Treball,
Constància, Solidaritat,Voluntat
 Neguit i Delit de superar fracàs i victòria.
Aferrats a la torxa vencíem les pors,
els dubtes, les contrarietats...

Avui, no em pregunto: Noia,on ets ?
Com nuvolet que apareix i s’esborra,
que retorna en claror i fosca,
que obre horitzó  i senyala dia i nit,
que em portes companyia...
ETS AQUÍ,
on viu nostre lema etern, infinit.
DE REBAIXES 13.- 6-12-13.- ANTON


dijous, 28 de novembre del 2013

M'HAS IL·LUMINAT AL CAPVESPRE...aquarel·la


M'has il·luminat al capvespre/ quan la claror escasseja/ o lluna de la nit /has fet gegants dels arbres/ que a les espones em miraven/ com guardes que vetllen la nit / Era fosc el sender on el gos/ transitava ensumant fulles i peuades i pedres/i fins un mig ganyol escarransit / enllotava en matoll que bellugava/ com si en son parlar que no entenc/ volgués constar son esperit/ He caminat oh lluna de la nit / i em colraves de llum meu esperit...Anton

dissabte, 23 de novembre del 2013

PETIT HOMENATGE A CARMEL BIARNÉS....aquarel·la



PETIT HOMENATGE A CARMEL BIARNÉS.
Impulsor cultural de la Ribera d’Ebre,
des del seu pensament i sentiment en eixa corrent
hi buidà immens impuls. A ell, en el record, verso
aquest instant de joia de la celebració del
30 aniversari del Centre d’Estudis Ribera d’Ebre.
Ahir dia 22 -11-13 a Riba-roja d’Ebre tingué lloc
L’atorgament del XVI premi d’Assaig, premi Artur Bladé
I Desumvila
.......................
Quiet l’instant dins la barca
que, mil•lenària, resta corpresa
entre ramatges, canyes i tamarits.
Ve del lluny i ancorada, anul•lada
no fa profit a pesca pel que la crearen.
Des de l’espona roja el riu va quiet.
S’ha despertat del somni el Carmel.
Ha pensat reparar fustam de barca.
ell, que ve del temps ignot, somnia
en ressuscitar els queviures del pa i vi,
Blat i cep, llaura i esporga...
Vol seguir riu avall, camí de sirga, ruc de frares,
senders perduts on renovar còdols i criteris
i abocar entusiasmes nous, horitzons de llum.
Repararà la barca, somni de llargues nits
i rondarà amb la perxa prement l’aigua,
collint amb la ma el gust del líquid
que en els vorals encara es reguarda d’insults,
de riuades de pensaments destructors.
En el seu somni la veu ja com navega
contra la lluita del instant que del fosc retroba.
Quant de barcatge arreplega la barca...!!!
Setrill d’oli,catrana de vi, cistells,
pitxells de terrissa... ,caçuts, aixades,
dalla i fals,... Mil objectes mig perduts....!!
Ai, Carmel, no et falta ni el llibre per navegar.
DE REBAIXES 13.- 23-11-13.- ANTON.
................
Ahir per la nit, invitat per la regidoria de cultura de
la Torre de l'Espanyol vaig assistir als actes esmentats

divendres, 22 de novembre del 2013

A PAS DE SENYORIA... aquarel·la



A pas de senyoria pujarien
fins a l’últim reducte: el cim...!!!
Hauria costat acostumar-se
al continuat, indeclinable esforç...
Tots, com anxanetes fent l’aleta
xafarien el gel, i farien aigua de la neu,
i l’or del seu treball portaria sang
per construir el nou habitatge
dalt de la carena...
Tots agermanats es veurien lliures
de la promesa dels seus avantpassats
de fer de la muntanya immensa
un paradís de pau, amor,treball
dins seva identitat mil·lenària.

DE REBAIXES 13.- 22-11-13.- ANTON.

dimecres, 20 de novembre del 2013

NEDA TRANQUIL L'INSTANT... boli ràpit



Neda tranquil instant,
el costumari no s’esbotza
i la llum camina per les flors.
El cau de la rabosa és net
d’impertinències i d’improperis.
Callen els vents i sols queda tupit
l’alè de les paraules curtes, serenes.
en el vidres dels finestrals transparenten, lúcids
i els porticons que els barraven mirada,
ara resten en repòs com cortinatge
que l’ull que vol esbrinar aparta.
Les fulles del arbriu del carrer van caient
esperant el viatge que emprendran
quan aleni el gegant de sostingut peatge.
No pagaran. Se les enduran en revoltins
com idees que canvien constantment
la seva estructura de servir al be.
El foc interior del casal somnia en ser brasa
i son respir cull pinzell per seguir
pintant instants tranquils.
DE REBAIXES 13.- 20-11-13.- ANTON.

dilluns, 18 de novembre del 2013

AUTISME...aquarel·la


AUTISME
A vora del riu,
riu l’infant.
Callen tots
seva rialla.
Per què riu ara ?
I el seu xill clava
en l’esperit de tots
seva ànima.
Sentiu-lo com riu,
com clama
un lloc on ets Tu...!!!
Qui li nega ?
Parla...
DE REBAIXES 13.- 18-11-13.- ANTON.


dimecres, 30 d’octubre del 2013

LA CALAIXERA... aquarel·la


Fa temps, si, temps llunyà,
al posar peus a terra despert
allunyava els judicis, prejudicis
i els tancava en un calaixet.
Aleshores, ja em sentia lliure d’ells
i tenint-los tancadets, no feien xivarri,
no em rascaven l’orella i en el lloc
es conservaven fresquets i segurs.
Avui, ja el veig lluny el vell calaix.
per que en bon lloc s’instal·là calaixera
on hi cap, espai a espai, tots els records
Així els guardo i quan vull o em fa falta
en cullo algun i el ressuscito
encara que sols sigui un instant
i em dona bo de tenir-lo amb mi de nou
com un amic que vaig tenir i torna.
penes, alegries, cants i parlaments,
ensopegades i redreçaments,
crits i algun renec,mots finets també
acaronant galtes i bevent somriures...
Hi ha de tot... És com llibre
que es lliura quan vull obrint tapes.
DE REBAIXES 13.- 30-10-13 .- ANTON.


diumenge, 27 d’octubre del 2013

DEMANEM...aquarel·la


Demanem
Implícita i explícitament,
Endògena i exògenament,
Sí, això de dins i fora,
De ser millors...que l’altre...
Demanem sempre,
Ho tenim en la massa dels ossos,
La salut, el diner, la bellesa,
La oportunitat, la intuïció
Per suplir les mancances,
Descobrir primer que l’altre...
Demanem sempre
Ser de lo milloret,
Primer que ningú i que ningú
Ens passi la ma per la cara,
Preveure el petó fals,
Saber que la moneda
Que ens canvien és l’adequada
Demanem, demanem...
I ens hem de conformar
En el que som...i tenim.
No estem contents
En ser... PERSONES, la gran joia ?

DE REBAIXES.-27-10-13.- ANTON.  

dissabte, 26 d’octubre del 2013

L'ALABANÇA... aquarel·la


Es va creure l’Alabança
que li esbandien
i s’inflà com un bot,
no tocava de peus a terra
El primer pas que donà
un sot o pedruscall
se li embolicà pels peus
i el cop de nas a terra
fou la seva circumstància...
Per aixecar-se de nou
que hauria d’escometre ?
Es rescabalaria dins seu
i acolliria com un gran perill
per la seva integritat
el creure’s l’Alabança?
Seria bo per seguir camí
Apartar petons que fessin a sa galta
I pensar que no sols caldria
Eixugar-se la saliva
Deixada per l’Alabança.

DE REBAIXES 13.- 26-10-13.- ANTON.

divendres, 25 d’octubre del 2013

ES DESPULLÀ DE PERJUDICIS... aquarel·la


Es despullà de totals perjudicis
i s’endinsà dins seu.
No el va rebutjà l’intern
i  allí es posà a somniar.
Despullat, de que servia el vestit ?
Així viuria sense complexos,
no li feia falta l’envoltori
que no tapava mai res,
ja que tot s’endevinava.
Sortí al carrer sense careta
i no s’estranyà que tothom
n’hi feia cas, però el tractés
amb displicència,
 amb bon gruix de recel.
Què volia aquest ensenyant-ho tot ?
El veien autèntic ?
La seva parla era creïble
Fins sortia del cor sincera.
Ell, aleshores, es sentí feliç,
I els altres ?
- Despulleu-vos – va dir-
i us vindrà com a mi, la concòrdia.
Ensenyeu la realitat vertadera arreu.
De què serveix la pell de corder
Si brolla la veu de la mentida ?
DE REBAIXES 13.- 25-10-13.- ANTON.

  

dijous, 24 d’octubre del 2013

-COM ESTAS ? - ... aquarel·la


Quan un ens pregunta.
- Com estàs ?
Sembla com si posant-se
al nostre lloc
ens dona la medecina que ens calmi
del desencís, de la pena,
de la anorreació en que se’ns sotmet...
Però soluciona poc.
Sabem sí que se’ns mostra un amic
que s’interessa  i vol curar-nos,
que ens oblidem de les destrosses de la vida...
Innocent...!!!
Sabem que hi ha passos
que mai tornen enrere
si no és en el record
que no soluciona res.
- Com estàs ?
Què contesto ?
DE REBAIXES 13.- 24-10-13.- ANTON

dijous, 17 d’octubre del 2013

DONES...HOMES... aquarel·la


Per explicar-me als humans
Els citaria primer com persones.
Per relació de sexe
Arribaria a DONES i HOMES.
Els caracteritzaria
Dins de les paraules
En un per cada un d’ells.
Dones... Triar.
Homes... Desitjar.
I, ara, triem i desitgem.

I si en el triar desitgéssim ?
I en el desig triéssim ?
S’acabarien els greuges
Entre els sexes ?
DE REBAIXES 13.-17-10-13.- ANTON

dimarts, 15 d’octubre del 2013

... I EL CRIT VA SORGIR... boli ràpit


...i el crit va sorgir,
ningú va col·legir
si era prec o renec...
Les fulles queien a terra,
els passos les feren cruixir...
Va venir el vent inhòspit
i les feu barallar
i les llençava al cel
i les rebatia contra el pedruscall...
En l’altre compàs de temps
la calma va callar
i la boca es clogué sense parla
i les fulles aquietades
feren de catifa
als crits que queien damunt fullaraca
al no sostenir-les el vent.
DE REBAIXES 13.- 15-10-13.- ANTON

divendres, 11 d’octubre del 2013

PERDEM INTERÈS... AQUAREL·LA


Perdem l’interès en quelcom
quan saben el resultat a favor o en contra?
Ens aflaquim en la tensió ?
Ens refermem quan ens afavoreix
i ja som com bandera enlairada
que sols belluga si fa vent ?
No et trenquis l’ala moixonet
volant i buscant culpes o favors...
La pluja ho renta tot
i desprès els brots son més verds.
No perdis l’interès si ets ja a meta,
prepara el nou dejuni
per seguir camí avant amb ventre net.
Desinflar-se ? Pots caure de l’estrat.
La tensió incita la erectilitat
i perdre un pas és per sempre
i condiciona ja, temps i espai.
Ves en compte de perdre l’interès.

DE REBAIXES 13 .- 11-10 -13.- ANTON.

dimarts, 8 d’octubre del 2013

I VFA TROBAR... boli ràpit


I va trobat com atzucac
la ma barrant-li el pas.
Com podria entrar-hi
fent-li comprendre
que enyorava l’abraç?
La negativa evident
el deixà corprès
i girà cua
mirant un arbre
que li queien les fulles.
Vindria un cop de vent
i se les emportaria alegre
per jugar amb elles?
O també la ma displicent
privaria el buf del vent ?
DE REBAIXES 13.- 8-10-13.- ANTON.

dilluns, 7 d’octubre del 2013

OBRO ELS ULLS... aquarel·la

Obro els ulls
i es dispersa meva soledat.
Obro amb afany els braços
i enlairo els meus anhels.
Obro les mans rústegues
i els dits cullen el desig.
Obro el nou camí.
i els peus cobren la voràgine
de la fantasia...
Busco, insistent, el fruit
d’un seguir constant
en la lluita contra el silenci...
Som silenci dins nostre
que vol sortir a caminar
i trobar-se amb altres silencis
que esperen obrir ulls,
braços, mans, dits i peus
per connectar amb altre silenci
que al obrir ulls s’ha trobat.
DE REBAIXES 13.- 7-10-13.-  ANTON

dimarts, 1 d’octubre del 2013

CENSAT / SENSAT,,, acrílic i aquarel·la


Seria censat si era sensat ?
Tenia el desig al caure.
Sense la ordre del desig no hi hauria acte?
Somniem desitjant un fi.
Caminem en vol del ocell
que alteja sospirs
i quan caiem en l’evidència
l’acte conforma la realitat.

DE REBAIXES 13.- 1-10-13.- ANTON.

dissabte, 21 de setembre del 2013

PER MÉS QUE LA TALLIN...aquarel·la...




Però si que deixaria el seu perfum
per que fos llum
de la terra.
Anton.- 21-9-13

divendres, 20 de setembre del 2013

PAS AVANT...aquarel·la


Crec que hi ha persones
que es queden enrere
si jo avanço el pas...
El meu trepig no clama
el xafar els drets dels altres
desconeguts, ignorats, amagats...
Desconeguts per no proclamats,
ignorats per desconeixement impropi,
amagats en la desfeta de la derrota
amb la por per reeixir al aire nou...
REEIXIR de les engrunes que permeten
els que escriviren la història
desprès de la victòria...
Com pollancs que reneixen
de soca viva, per molt somorta,
ha de esclatar de les ombres
i donar el pas avant...

DE REBAIXES 13.- 20-9-13

dijous, 19 de setembre del 2013

SEGURETAT...aquarel·la



M’aparto per que passi el Diner,
M’aparto per que vingui la Salut,
Neguitejo per la seguretat...
Seguretat del Diner,
Seguretat de la Salut,
Seguretat de la Seguretat...
Ja comença a ser l’Amor de molts,
L’altre amor no es posa en falta
Per que en predominen d’altres
Que li usurpen el Poder
I li fan la Guerra
I vencen...
Queda sí el FER L’AMOR
I haurem de conviure amb la POR
Que abans la feia miques
El vertader AMOR.
DE REBAIXES 13 – 19-9-13.- ANTON.    


dimarts, 17 de setembre del 2013

PERSONA-ABECEDARI... aquarel·la


Comença l’escola de nou. Penso en l’abecedari. He aprés que Bellesa va primer i quan se’n cansa ve la Vellesa. La primera pitet i panxa, alegre, tipeta, està en el podi, l’altra un gotet d’aigua petitó, d’un glop... i no es fa mirar... diria que un se’n aparta. I per circular de l’una a l’altra, potser una vida ? Persona- Abecedari. Quines coses penso. Ah, ja ho entenc, és que he arribat a l’última. Intentaré conservar-la per que retornar com se’n burlarien els de l’estètica... Per que que entri el cirurgià per dins i per fora i treure tots els prejudicis, ja en sabria aquest metge? No em poso en mans de metge... mentre pugui. Anton.
DE CORATGE NO EN FALTI.- 17-9-13


dilluns, 16 de setembre del 2013

QUAN SIGUI CENDRA.... aquarel·la



Quan demà sigui cendra
I el vent m’escampi
I l’aigua m’assaoni
Retornaré als meus orígens.
Allí mouré inquietuds noves
Vestides amb vistosos additaments
I em faré pollanc d’olivera
O raïm de parra d’hort...
Floriré per ser-ne aglà d’alzina
O ametlla o préssec o blat
I en meu camí renovat
Retrobaré el reble i la pedra,
El mànec de caçut i de l’aixada.
Veuré la cabana i el jaç de palla,
La ratera que procura conill i moixó...
Tornaré a sentir l’aleteig del núvol,
El sol calent que acarona
I transforma la gota d’aigua
I la fa volar i la trasllada
Per que assaoni blat i arbriu...
Tants designis per mes cendres
Que volen continuar
Estimar la terra on vaig florir.
DE REBAIXES 13.- 16-9-13.- ANTON.

diumenge, 15 de setembre del 2013

TOT UN POBLE... aquarel·la


Des de les ombres llunyanes del temps
un dia obriran el mar, el cel i la terra
i els parlaran d’un poble encara viu
i veuran unes cadenes oxidades arraconades
per l’escombra de l’il·lusió i l’anhel
de la Identitat, la Dignitat i la Llibertat...
i onejarà en el pit de les muntanyes sagrades
la llet verge que el mar alimentà i el cel va difondre
per la llera de la plana d’un riu de germanor inusitada...
Diguem be, si no que els cors brandaven alegria
I els caps complien deures d’hospitalitat conjunta
en un jorn d’hores eternes d’història mil·lenària
que ressuscitava rebrotant els somnis apaivagats
en la lluita pel recobrament del sublim esperit
de la continuïtat digna, tant de temps anorreada...
Des de les ombres llunyanes del temps
un poble haurà assolit de nou quant li robaren.

DE REBAIXES 13.- 15-9-13.- Anton.

dissabte, 14 de setembre del 2013

pels camins.... aquarel·la



enllaçat al nº 225.- L'HEREU RIERA 
.....................
Pels camins dels nostres termes
he trobat tants oferiments de ma,
que se m’ha acudit eren reble d’un marge
que des del lluny del temps i els anys
han falcat les pedres de la Via
que ha de conduir-nos a la Llibertat.
Allà al lluny tenim l’Estel que és nostra guia
amb quatre barres d’un tàlem impressionant
marcant el camí de taleia anhelada
que ara se’ns dóna per aconseguir la Pau.
Les pedres imponents anys fa que existien,
però faltava el reble que hem arreplegat
i  ara agencem  tots a una i  aboquem el cove

on hi portem el desig independent guardat.