Commemorant
el teu DIA
en que iniciaves teu nou camí,
no em pregunto: Noia, on vas ?
Veig el nostre temps que de lluny
porta les paraules de nostre lema...
Constituirem
i construirem Pau i Amor...
Era tot nostre dictat,nostre fer, nostre
dir...
Somni que contra esculls realitzàvem
i omplíem eixes estrelles, amb Treball,
Constància, Solidaritat,Voluntat
Neguit i Delit de superar fracàs i victòria.
Aferrats a la torxa vencíem les pors,
els dubtes, les contrarietats...
Avui, no em pregunto: Noia,on ets ?
Com nuvolet que apareix i s’esborra,
que retorna en claror i fosca,
que obre horitzó i senyala dia i nit,
que em portes companyia...
ETS AQUÍ,
on viu nostre lema etern, infinit.
DE REBAIXES 13.- 6-12-13.- ANTON
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada