M'has il·luminat al capvespre/ quan la claror
escasseja/ o lluna de la nit /has fet gegants dels arbres/ que a les espones em
miraven/ com guardes que vetllen la nit / Era fosc el sender on el gos/
transitava ensumant fulles i peuades i pedres/i fins un mig ganyol escarransit
/ enllotava en matoll que bellugava/ com si en son parlar que no entenc/
volgués constar son esperit/ He caminat oh lluna de la nit / i em colraves de
llum meu esperit...Anton
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada