M'ho deia la pava : - Aquesta és la meva poesia. Guiar el meus filletsper la vida. Ritme de temps, rima d'estima.
No deixar-los ni un moment, no equivoquin camí
i s'esgarrin. És el meu deure.
La pàgina que junt amb ells escric.
Sense ella que faria?
No tindria el poema que ara em mana
i em fa feliç.
I vosaltres...?
Sou felissos amb els fills en la vida ?
126.- Quan una persona em deia que ella , ja pensava en poesia. Vaig entendre que escrivia en ritme i rima.
127.- Mentre uns no han volgut esperar i han marxat jo soc aquí contant el que conto.
128.- Ja sabia el que faria. Es posaria uns globus en els sostens per exagerar el volum dels pits. Sembla ser que això agradava al seu amant.
