Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris ROSA. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris ROSA. Mostrar tots els missatges

dilluns, 24 d’abril del 2017

ROSA I LLIBRE.- DIADA S.JORDI... AQUAREL·LA


ROSA I LLIBRE.- DIADA S. JORDI.
És festa.
És el neguit que em porta
on llibre i rosa fan camí.
Entro en el pou, ombra
sombrall, foscor...
Llibres sense tapes
em cauen damunt...
Pluja de pètals i fulles
m’esporugueixen...
La negrot del lloc em besa.
Les lletres cauen del suport
Ulls de gat se’m obren
i la visió se m’aclareix...
On soc... ?Tot es mou...
El vertigen aclapara....
És la sang del drac...!
La tradició d’un poble !!!
És festa del cor la rosa,
és festa del cap el llibre.
Festa de la dignitat !!!

REBAIXES 17.- ANTON.- T.E.- 23-4-17

dissabte, 31 de gener del 2015

ROSA PRIMERENCA... aquarel·la


La gallardia de la rosa que s'imposa a les dificultats...
Un crit al cel... mentre fabrica el perfum per un dia millor.. Anton
(comentari a aquesta foto de Montse Masip Miró.
Aquarel·la extreta de la foto de M.M.M. i trenet que l’acompanya
Dedicat a l’autora de la foto, font que m’ha inspirat. Gràcies, Montse.)
............
Primerenca nasqué en mig de la quietud de l’arbriu.
Valenta, sense temença de gel i borrufada
pujà en vers el cel donant exemple a covards.
Ressecs els arbres sense saba que circuli
no feien cas de la neòfita núbil que s’exposava
a sacrifici de cerç que tanca pastor i be a cabana.
Un bri de ventijol suau com els seus pètals
mogué l’insigne esclat i com asperges
llençà el seu perfum dolç, intrèpid,per la vallada...
Olorà la mil·lenària Bruixeta i un flam de complaença
brillà en la pedra badada, llibre d’antics records
i fins el sílex, menudalla que va escriure història
contemplava salvatge la sang vermella que la fletxa
havia fet brollar de la terra on ella va viure quimeres.
DE REBAIXES 15.- ANTON.- T.E.- 31-1-15.
....... SILENCIS
20.- Quan tinguis el pas per camí fred i aspre,
no perdis el lleu somriure.



divendres, 2 de gener del 2015

A UNA ROSA... aquarel·la

                                             
En la nit fosca
Quan el gel calmós i vent grunyen,
la rosa blanca esgarrifada temia morir.
Previsora, ha via recollit d’antuvi
l’esclat lluent roig del sol en matinada,
el pensament de reso apassionat
al cloure la llum seu llençol esporuguit
i tenia tant endins seu la claror
com coit d’estimada benaurança,
com espasme dilecte revertint son cos
que, aleshores, paria en ses fulles
el vermell de tronc encès fogós
que en son intern guardà un dia.
Així els pètals, amigalls de seva vida,
desfogaren nou color en seu existir
I el gel es fonia en l’abundant foc...
En la nit fosca
la por ja no implica camí.
REBAIXES 15.- ANTON.- T.E.-2-1-15
Rosa en aquarel·la del jardi de la filla Mª Dolors.
...........SILENCIS.
1.- Quan diem NO, estem prop del SI..

dilluns, 10 de novembre del 2014

...I AHIR VA SORGIR EL SOL...aquarel·la



... i ahir va sorgir el sol
I la flor s’inflamava
I la neu gel és fonia...
La sang eufòrica
circulava en la vena
i el cor deia alegria.
El ventre de la terra
aixecava el crit de vida.
DE ARREPLEGANT TRENETS III
ANTON.- T.E. -10-11-14



dimecres, 20 d’agost del 2014

DOA PÈTALS I LA ROSA... aquarel·la


23.-DOS PÈTALS  I LA ROSA ...
(A una foto de Teresa Castelló
amb seus dos nebots menuts.)
................................................
...i la tri-dimensió es beneïa sola.
Com dos pètals unint-se a dilecta rosa
enlairaven son perfum de diví somriure
a un contacte dolç d’abraçada.
En el refrec de tres destins
ara, en delit de camí units,
encara que sols fos un instant que conta joia,
es culivaven en un mateix desig
de sentir el caliu de l’estimança
que en seu destí, separat, buscarien sempre.
Quanta felicitat naixia en seus rostres !
Brasa feta de contacte de galta neta,
de dits que busquen tendror i la projecten
i en el centre colrat per dos ales
que daran volada impensada,
l’escriny de les joies, satisfacció de sang,
imprimint en sa alegria l’herència
per contenir el joiós instant
de la nissaga que protegeix i ensenya

el camí del goig als dos  nous pètals.
DE REBAIXES 14.- 13-7-14- ANTON.- T.E.

diumenge, 8 de juny del 2014

QUI NO RECONEIX LA ROSA ?...aquarel·la


QUI NO RECONEIX LA ROSA ?
QUI NO RECONEIX L’ANXANETA?
QUI NO RECONEIX CATALUNYA ?
.........
Tenia l’autoritat del color
brullant en son alè a l’aire.
Era l’anxaneta amb ma a cel estesa
ensenyant camí de projecte comú.
Passava davant obrint senders d’anhels
on amb seguretat tothom s’hi acolliria.
Per fi el perfum s’estendria arreu
acomplint els dictats de sa nissaga...
Seria l’esclat de la seva realitat
Tant de temps anorreada, ensulsida.
Per fi entrava en el seu futur...!!!


DE REBAIXES 14-ANTON-T.E.-8 -6 - 14

diumenge, 1 de juny del 2014

LA ROSA COM EL LLIBRE... aquarel·la


(Aquarel·les d'unes fotos de Teresa Castelló, autora del llibre 

LA DONA PAGESA...)
La rosa com el llibre
obre ses fulles de saviesa...
I, ara, les lletres convertides en perfum
s’esberlen en el camí de la bellesa.
En ma ensonyada
viu l’eternitat de la flor
donant-se, fent ric de desig
un pervindre nou.
Silenciem l’estat místic de l’instant
embolcallant-nos en seu alè dilecte.

DE REBAIXES 14.- ANTON-T.E. – 1-6-14

dimarts, 3 de setembre del 2013

LA BURORÀCIA NO VOL LA ROSA... aquarel·la


La Burocràcia no vol la ROSA...
- Realitat, Obligació,Ser, Amor -,
Senzilla la ROSA
sols aspira a sa identitat...
La llibertat de ser ROSA.
DE REBAIXES 13.- 3-9-13.- ANTON.


diumenge, 1 de setembre del 2013

LA ROSA I LA GOTA D'AIGUA - 2 ... aquarel3la


I la terra esperava la gota
com pa beneit.
La sublimació seria un fet,
però a la gota se li presentà
un delirós greuge...
Què havia experimentat
dalt del núvol
en son caminar pel cel...? RES...!!
El pètal, en canvi, li havia donat
un llustre nou,
un percebre la dolcesa...!!
Un breu estar, un ple sentir.
Ara, en el fullatge, en el terrer
s’incorporaria a la negació
al no tenir sensacions.
Una gota vella s’apropà...:
- Has percebut el perfum màgic...
Has embogit, has entendrit... Vols ?
Quedat aquí, no et moguis.
A la matinada pots tornar
al lloc del teu enyor.
Fa anys que jo ho faig.
Seràs ROU... i besaràs
com en els principi del teu temps
i quan sorgeixi el sol viuràs,
Desgelant-te...-.
Demà i sempre
s’abraçarà amb el pètal.
Quanta felicitat
Quan dos esperen...!!

DE REBAIXES 13.- 1-9-13.- ANTON.

divendres, 30 d’agost del 2013

LA ROSA I LA GORA D'AIGUA... aquarel·la


Una superlativa gota d’aigua
es diposità damunt
del pètal de la rosa.
Una sensació innata
li recorregué tot l’interior.
La gota relliscava
donant  plaer, goig...!!
Salmodiava intensa, fina,
mai com ara havia
pujat al cel erecta, immensa
en deliri i delit de més i més...
Orgasme de la flor ?
Ni el ventijol suau li produïa
la infinita delícia...
La gota anava caient
i ja en el tall de la rosa
es perdé en el vestit,
fullam verd de la esmentada,
i caigué a terra on desaparegué
la joia intensa
mai en altre instant copsada...
Etern record i enyor
per sempre
tindria d’aquella gota dilecta d’aigua.
DE REBAIXES 13.- 30-8-13.- ANTON.


dijous, 27 de juny del 2013

LA ROSA... llapis blanc aquarel·la



27 – 6 - 13
LA ROSA.- Com una idea valuosa que sorgeix del innat, la rosa en la foscor del seu estadi brollava en sa lluïssor blanca de llum desfent la tenebra.

Visible seria camí, far en l’adustesa del sender colrat de negre difuminat per ella en grisor... Ensenyaria la bellesa de la claror que surt del intern sobreeixint la harmonia, penyora i sarró pel seu viatge... Anton.

dimarts, 16 d’agost del 2011

NO S'HO CREIA... DEIXALLES 98




54.-No s' ho creia. Titulars de diari."Les dones a Catalunya, la diada
de s. Jordi reben, acaricien, besen  la Rosa"...Practicaven totes el lesbianisme? I els homes? L’ortodòxia sexual per terra. Jo, jo.


5.-Pinotxo nas de fusta llarg. Pinotxet espasa llarga



                                        ESCRITS DEL 98





.