LA ROSA I LA GOTA D'AIGUA - 2 ... aquarel3la

I la terra esperava la gota

com pa beneit.

La sublimació seria un fet,

però a la gota se li presentà

un delirós greuge...

Què havia experimentat

dalt del núvol

en son caminar pel cel...? RES...!!

El pètal, en canvi, li havia donat

un llustre nou,

un percebre la dolcesa...!!

Un breu estar, un ple sentir.

Ara, en el fullatge, en el terrer

s’incorporaria a la negació

al no tenir sensacions.

Una gota vella s’apropà...:

- Has percebut el perfum màgic...

Has embogit, has entendrit... Vols ?

Quedat aquí, no et moguis.

A la matinada pots tornar

al lloc del teu enyor.

Fa anys que jo ho faig.

Seràs ROU... i besaràs

com en els principi del teu temps

i quan sorgeixi el sol viuràs,

Desgelant-te...-.

Demà i sempre

s’abraçarà amb el pètal.

Quanta felicitat

Quan dos esperen...!!

DE REBAIXES 13.- 1-9-13.- ANTON.