dissabte, 15 de novembre del 2014

MOCADORETS ... aquarel·la


-“Mocadorets decrèpits us heu tornat...
Heu baixat escales, rememorat la baixesa.
Dalt al tron, superbs us abrigàveu
amb vostre vel·leïtat de fullam orgullós...
I, ara, sou trepitjats per vent i pluja i sol.
Heu caigut en ses urpes, no sereu batlles
d’un univers que l’arbre sostenia...
Heu caigut per no tornar mai més a surar ..”- 
Els que a les fulles miraven amb odi  això deien.
No sabien que els mocadorets ressusciten
amb el vent i la pluja i el sol de sa dignitat
i es fan verdes i ufanes quan els cors estimen.
DE ARREPLEGANT TRENETS III
ANTON.- T.E.- 15-11-14