Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris mort. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris mort. Mostrar tots els missatges

diumenge, 2 de novembre del 2014

NO ERA LA MORT... aquarel·la


No era la mort,
ni s’exhauria sa vida,
era un pas enrere,
un reposar per emprendre
nova, inquietant lluita...
La saba no fluïa,
es resguardava en el reservori
callant.
Quan vindria nou esclat
el sol s’hi enlluernaria
de miracles novinsants
i un aleteig de les rames
serien aplaudiment al nou brot.
Deixem-les callar en sa quietud.
Ja vindrà l’hora suprema
quan la moixonada
busqui ombra en son casal
i rebost ple de vianda.
DE ARREPLEGANT TRENETS III
ANTON.- T.E. – 2-11-14


dimecres, 13 d’agost del 2008

SI PER DA VIDA AL SER TALLEM EL CORDÓ...

Va ser verda la fulla, seca ha caigut del arbre, on anirà ara? com continua... ?

Retornarà al cicle per tornar a viure? Quins dilemes ?
-------------------------------------
39.- Si per dar vida pròpia al SER tallem el cordó umbilical, per desconnectar la vida de la vida, i connectar-la a la MORT de nou tallem el cordó, què fàcil!! I el SER passa a l’altre ministeri. És el cordó el lligam que corda la vida i la mort ? I després, en la cadena... ens tallaran el cordó de la MORT per anar a on?

40.- No exigim a les cames que caminem a pas que no correspon, qui sap si volem que fins corrin. Traslladem les nostres preses a la calma, a la reflexió i siguem pacients. Aquell deia : - Davant també hi plou...-.

41.- Quan un avança atacant és que l’altre retrocedeix? Coses d’esgrima?

42.- L’amistat és en molts casos l’amor sense llençols.