dimarts, 1 de març del 2016

HA CALLAT LA NIT... aquarel3la xinesa


Ha callat la nit...
La lluna rodona
és com carn i esperit.
En finestró de la casa
guaita l’àvia  revella  
i mira el serral blanc
per on caminava ella...
Avui la lluna li parla.
- Ja estic estesa
Predicant xuis, xius
De quan erets nena...-.
Té memòria la nit
quan davall de la prunera
son amant tenia neguit
d’abraçar-se a ella.
Ha passat molt de temps
de son brill d’estrella.

DE REBAIXES 16.- ANTON.- T.E..-10-2-16.-

INDIFERÈNCIA...DIFERÈNCIA... aquarel·la


Sorgia valenta la Indiferència
i es plantava incòlume davant
la plegaria estesa de la Diferència.
- A mi que em fa, es deia...
Collí el got d’aigua ben ple
i hi diposità el grapat de sidral
i com bullia, com bullia...!!
El temps impertèrrit consumia
temperat instant a instant
la reacció produïda en el got.
A qui li era indiferent que el got bullís ?
Sabia que al sobreeixir-se
se’n anava el seu poder injectat ?
Fins l’anxaneta sap i ben sabut
que si puja a dalt de tot
i joiós en FA o NO l’aleta,
desprès
ha de baixar a tocar a terra...
Potser si que tot puja i baixa...
DE REBAIXES 16.- ANTON.- T.E.- 27- 2- 16

............