Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris ESCORRILLES. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris ESCORRILLES. Mostrar tots els missatges
dimecres, 5 de juny del 2019
dijous, 16 de maig del 2019
TRENETS 102
293.- 13-11-18
Les teves i meves virtuts,
potser les veiem defectes
per la impotència de fer-les néixer.
Pot explotar la bondat un dia,
però hem de conservar-la
amb sacrifici i sempre.
Tenir-la quan ens convé
i deixar-la córrer quan mortifica
és no acceptar-la tal com és
16 -19.- DE REBAIXES 18.- ANTON.-T.E.
Etiquetes de comentaris:
aquarel·la,
ESCORRILLES,
trenets 102
dilluns, 12 de febrer del 2018
UN INSTANT ÉS UN SOSPIR... aquarel·la
32.-27-1-18
Un instant és un sospir.
Arriba i marxa deixant pas
a altre que ja se’l menja,
fent lloc al que ve darrere.
Vaig viure un instant
que s’escapolí del patró...
Es quedà arrossegant l’ala
i degué endormiscar-se
escrutant i esperant el futur ?
Els instants quasi es calciguen.
Volen entrar en el quadre
i fins s’atropellen...Son únics.
Qui hauria parit a aquell que
temps i temps sense saber d’ell
no deixava posició al següent ?
Com que no podien passar
s’amuntegaren com volcà
tots vius amb ganes de camí
i tenien un atzucac privant
dels instants seu esdevenir normal.
Seria un instant abstracte,
prepotent i avariciós
que robava quant podia
deixant als companys gelats.
DE REBAIXES 18.- ANTON.- T.E.- 27-1-18
Etiquetes de comentaris:
aquarel·la,
ESCORRILLES,
instant,
sospir
divendres, 23 de juny del 2017
diumenge, 13 de novembre del 2016
ESCANYOLIT QUEDAVA... boli ràpit
Escanyolit quedava l'arbret
mentre ses companys de boscana
creixien erèctils, plançons al aire,
posant orella, ulls i veu a dalt al seu futur.
Ell, tímid, callat, potser incomprès,
va omplir soca i ramatge curt
sense enveja ni supèrbia d’altures...
Va venir la tempesta crua
i va arrasar els caps alts i tendres.
Fulles i ramatge destrossats
sols aptes pel foc, jovent dessalat...
I allí enmig dels plors intemperats
es veia robust l’abret tímid i callat...
Ara sí que feia tossa
al costat dels abatuts pollancs
que pujaren un dia somniant
a obirar el futur del seu cel.
DE REBAIXES 13.- 12-11-13.- ANTON.
.
Etiquetes de comentaris:
arbret,
boli ràpit,
ESCORRILLES,
tímid
divendres, 21 d’octubre del 2016
CAMINAR ENDINS NOSTRE... boli ràpit pintat
3-5-13
Caminar endins nostre...
Arribar al dintre
per preguntar-te...:
On soc, que hi faig aquí,
per què camino... on vaig
per què fujo de mi...
i em faig un altre
per què em rebutjo,
per què molts Jos em manen,
on és el vertader JO meu ?
Queda feixuc caminar endins...
fins a on he d'anar de l'intern...?
DE REBAIXES 13.- ANTON.- T.E.- 20- 9-13
Etiquetes de comentaris:
boli rápit pintat,
caminar,
ESCORRILLES,
feixuc
diumenge, 22 de febrer del 2015
VOLEN ELS OCELLS... aquarel·la
Ha posat peus a la cantonada...
No intenta mirar rere seu
on aquell carrer llarg és de records...
Canta per distreure la moixonada
que l’atropella a cop d’ales...
Ells, juguen, pugen i baixen
de les capterreres,
balconada on reguarden seva casa
niu d’anhels i joia a ensenyar...
Mira, ell, cap amunt,
coll com fletxa llençada,
i s’enjoia en el revoleix dels ocells...
Ell, també, surt a donar lleure a l’esperit.
Tant temps d’hivern, vol violeta que broti,
que canti el cor en paisatge nou...
Que la llum sigui clara, neta, transparent.
DE REBAIXES 15.- ANTON.- T.E.- 22- 2-15
.........SILENCIS
31.- Anar pels torrompers... I que pugem les escales de recules.
Etiquetes de comentaris:
aquarel·la,
ESCORRILLES,
ocells
dilluns, 15 de desembre del 2014
L'OCELLET DE L'ALEGRIA... aquarel·la
4.- 29– 10 -10
-Quanta bondat atresores !!
Finestral tancat. El sol se’l mira.
El vent sospira. El núvol calla.
Un ocellet al brancal es planta
L’ocellet desitja entrar a la casa
Ha vist pel vidre...
Ha vist que la taula és parada,
que una nina escaiola prepara
per un moixonet trist
que té en una gàbia.
L’ocell, al bec una pedra menuda...
-Xin, xin... Obre, filla, tinc gana... !!
( L’ocellet és l’ALEGRIA
que en l’habitacle falta ).
El finestral s’obre...
- Volant vinc a taula.
Etiquetes de comentaris:
ALEGRIA,
aquarel·la,
ESCORRILLES,
ocellet
dimarts, 3 de juny del 2014
LA SOLEDAT... boli ràpit
La soledat, teranyina homogènia
on es couen les urpes displicents
de la quietud sofrent, estén lligalls
d’identitat en oblit d’externalitats.
Somorta en si mateixa
estreny les garres
i agomboia les llibertats.
Tot calla contacte de camí.
Obre el moment místic
sumint-se en els records.
Hem pensat que volem el soroll
per destruir nostra soledat ?
I quantes hores és ella
nostre únic ric amic, veritat ?
Que no ens pesi el seu embolcall,
també nostre somriure vol descans.
No la comprenguem com gel
que embalbeix fins l’ànima,
si no com glaçó al vas
que suorada atenua i calma.
DE REBAIXES 14 .- ANTON-T.E.-1-6-14.
Etiquetes de comentaris:
boli ràpit,
ESCORRILLES,
soledat
dilluns, 20 d’abril del 2009
135 .- JOC LITERARI 104 DE J.Mª TIBAU
JOC LITERARI 104 –
Proposta de Jesús Mª Tibau. Escrit per Antoni Fortuño Sas – 20 – 4 - 09
.....................................
Estiu. Calor. Vacances .La Júlia s’havia dormit al sofà. Cansada d’una tarda de juguesca, no havia resistit la tovor. La mare la tapà amb una manteta, no fos cas que el constipat la prengués per núvia.
Aquella tarda junt amb l’avi havia vist en la placeta de la font un esquirol. Saltava i votava de rama en rama. Ella creia que era una rata grossa. El llibre de l’avi li havia explicat...
Estiu. Calor. Vacances .La Júlia s’havia dormit al sofà. Cansada d’una tarda de juguesca, no havia resistit la tovor. La mare la tapà amb una manteta, no fos cas que el constipat la prengués per núvia.
Aquella tarda junt amb l’avi havia vist en la placeta de la font un esquirol. Saltava i votava de rama en rama. Ella creia que era una rata grossa. El llibre de l’avi li havia explicat...
Ara somniava. Ella coneixia molts d’arbres plens de fulles per tot el ramatge. Era el seu vestit. Però l’arbre que se li apareixia ara davant seu tenia un tronc molt alt i tres rames immenses. També hi havia un esquirol que saltava d’una rama a l’altra... Ella encuriosida vers la facilitat de l’animaló, pegà un salt i es plantà en el forcat volent assegurar la seva presència envers l’arbre, però tot just anar –se a seure, relliscà...
L’impuls que havia dat per emular a l’esquirol, feu la mala feina de que el seu culet no encertés prou bé i mans poc hàbils no saberen sostenir-se en el lloc adequat del arbre.
- Que fas Júlia ?– Ha dit la mare quan ha vist a la menuda caure del sofà al mosaic amb salt com l’esquirol – Què fas Júlia ? Que tens vertigen com el trapezista del sr. Tibau?
El llibre mencionat jeia a terra ben obert, arrastrat per les mans de la menuda de la pacient lectura que en feia la mare de la Júlia.
L’impuls que havia dat per emular a l’esquirol, feu la mala feina de que el seu culet no encertés prou bé i mans poc hàbils no saberen sostenir-se en el lloc adequat del arbre.
- Que fas Júlia ?– Ha dit la mare quan ha vist a la menuda caure del sofà al mosaic amb salt com l’esquirol – Què fas Júlia ? Que tens vertigen com el trapezista del sr. Tibau?
El llibre mencionat jeia a terra ben obert, arrastrat per les mans de la menuda de la pacient lectura que en feia la mare de la Júlia.
Etiquetes de comentaris:
ESCORRILLES,
JOC LITERARI 104ª J.Mª TIBAU.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)