ESCANYOLIT QUEDAVA... boli ràpit

Escanyolit quedava l'arbret

mentre ses companys de boscana

creixien erèctils, plançons al aire,

posant orella, ulls i veu a dalt al seu futur. 

Ell, tímid, callat, potser incomprès,

va omplir soca i ramatge curt

sense enveja ni supèrbia d’altures...

Va venir la tempesta crua

i va arrasar els caps alts i tendres.

Fulles i ramatge destrossats

sols aptes pel foc, jovent dessalat...

I allí enmig dels plors intemperats

es veia robust l’abret tímid i callat...

Ara sí que feia tossa

al costat dels abatuts pollancs

que pujaren un dia somniant

a obirar el futur del seu cel.

DE REBAIXES 13.- 12-11-13.- ANTON.

.