dimarts, 13 de febrer del 2018

DE VEGADES... aquarel·la

De vegades, no parem 

de donar toms a la sènia insulsa

que no ens aporta la solució.
Encauats en nostre pensar,
com si fos exultant raciocini,
ens alabem nostre premi
com trofeu que ens atorguem...
Al peuar al carrer
veiem que el sol ja ha sortit
t banya de llum tot el terral.

DE REBAIXES 18.- ANTON.- T.E.- 23-1-18

A LA PARAULA NO DITA... aquarel·la


33.-28-1-18
A la paraula no dita
no se la pot contestar.
Qui sap que es diu
aquell interior que se’ns enfronta
amb el silenci
que ni els grills desperten....
Escoltem  el borrombori
que ens arriba del carrer,
però dins del casal
sabem el que es cou ?
El secret ens envaeix
i quasi ens besa...
Quan esclati no serà ja secret.
Ens alegrarà saber-lo
o no hi darem cuita
i es perdrà com boirina
emparant-se al riu
que la produeix ?
DE REBAIXES 18.- ANTON.- T.E.- 28 -1-18.