dissabte, 28 de novembre del 2015

DE L'ENYOR... aquarel·la


De vegades un s’enyora
i no trisca el per què.
Plou i nuvoleja
i l’escarni sens menja el viure.
Calla la veritat vera
confosa en el concert de grills
i no sura el bon desig,
no cal respirar el tuf
de la inoperància
dels que prometeren
i sols miren els sostre
que no els caigui damunt.
Tot es queixa de l’incert
i no sospiren els àngels que abans
arramblaven pedruscall de camins.
De vegades un s’enyora
i no li ressuscita la bondat.
Ha mort el núvol amb la pluja
i ha d’esperar el nou barcam...
La felicitat de l’enyor
Pot ésser com un cataplasma
que tapa els sentits
que vivien seva prèdica.
DE REAIXES 15.- ANTON.- T.E.- 28-11-15
...........SILENCIS

71.- El concert de veu vol que l’escoltis... poc li fa que el teu calli...