DE L'ENYOR... aquarel·la

De vegades un s’enyora

i no trisca el per què.

Plou i nuvoleja

i l’escarni sens menja el viure.

Calla la veritat vera

confosa en el concert de grills

i no sura el bon desig,

no cal respirar el tuf

de la inoperància

dels que prometeren

i sols miren els sostre

que no els caigui damunt.

Tot es queixa de l’incert

i no sospiren els àngels que abans

arramblaven pedruscall de camins.

De vegades un s’enyora

i no li ressuscita la bondat.

Ha mort el núvol amb la pluja

i ha d’esperar el nou barcam...

La felicitat de l’enyor

Pot ésser com un cataplasma

que tapa els sentits

que vivien seva prèdica.

DE REAIXES 15.- ANTON.- T.E.- 28-11-15

...........SILENCIS

71.- El concert de veu vol que l’escoltis... poc li fa que el teu calli...