Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris soledat. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris soledat. Mostrar tots els missatges

dimarts, 3 de juny del 2014

LA SOLEDAT... boli ràpit


La soledat, teranyina homogènia
on es couen les urpes displicents
de la quietud sofrent, estén lligalls
d’identitat en oblit d’externalitats.
Somorta en si mateixa
estreny les garres
i agomboia les llibertats.
Tot calla contacte de camí.
Obre el moment místic
sumint-se en els records.
Hem pensat que volem el soroll
per destruir nostra soledat ?
I quantes hores és ella
nostre únic ric amic, veritat ?
Que no ens pesi el seu embolcall,
també nostre somriure vol descans.
No la comprenguem com gel
que embalbeix fins l’ànima,
si no com glaçó al vas
que suorada atenua i calma.

DE REBAIXES 14 .- ANTON-T.E.-1-6-14.