divendres, 30 d’octubre del 2015

JUGUES AMB MI... aquarel·la


Jugues amb mi
amb ta mirada.
Mirallets que corren
sense calma
i els segueixo
com guspires ardents,
platejades de llum
que em diuen : - Segueix-me,
i els dos juntets, units,
serem a l’estança,
en aquell recó de consol
que ara ens falta...
Marxaré i vindré
fent de rateta il·luminada,
Segueix-me amorós per l’estança.
DE REBAIXES 15.- ANTON.- T.E.- 14-10-15
.........SILENCIS
65.- Necessitem molts cops que l’optimisme tiri avant.

LA PARRA DEL HORT...aquarel·la


La parra del hort ja té el raïm madur...
A pas tranquil, els dos, l’hem visitada...
- Que joiosos ens esperen, el seu color
ple de finor i esveltesa em subjuguen
- ha dit ella quan ha vist la meravella.
Un nuvolet ha apartat cortina
i el raig del sol  ha alluentat de groc difús
aquells penjolls de grans  que el vent gronxa.
N’he collit un d’esfargalat, grans plens de vida...
-  Et fan goig,noia ?- mirant-los de fit a fit,
els grans ballaven com pènduls als dits sospesos.
Redó i acolorit de vermell n’he collit un...
La boca d’ella s’ha obert i l’ha allotjat...
- Me’l deixes tastar – li he dit, quan el gra ha esclafit
en ses dentoles i llavis plenets de molsa...
I allí, l’unió ha set petó que ha esclatat rebent la delícia
de la molsa de gra i llavis desitjats
I el joc de grans i petons com eternitat que ens pertorba,
que busca el clímax, ha seguit el curs joiós
on les mans també enraonen amb el somriure dels dos
Bordava el Rai, nostre gosset, veient nostra alegria
i les sarmentes de la parra enjoiades
es relligaven en abraçada inacabable...
DE REBAIXES 15.- ANTON.-T.E.- 12-10-15
........SILENCIS
64.- Calla i escolta... Oiràs la prepotència que no calla mai...




dijous, 22 d’octubre del 2015

BUFA SUAU EL VENTIJOL... aquarel3la


Bufa suau el ventijol
I acarona teves galtes.
Les fulles dels arbres es mouen
Com faldilles de jove verge.
Els pètals blancs de la prunera
Volen buscant la pell de la terra.
La carícia viu plena de goig
Amb el finet zèfir que no calla
I el núvol no sap si llençar son gotim
Com petonets exquisits dedicats
A terra i l’arbram esperançat.
DE REBAIXES 15.- ANTON.- T.E.- 10-10-15
...........SILWNCIS
63.- El riu quiet sembla mirall del cel inquiet...



VOLDRIA TENIR-TE... aquarel·la


Voldria tenir-te
com fulla blanca de paper,
com fulla seca d’arbre en el llibre,
com fulla de ganivet que talla...
Voldria tenir-te
fulla blanca per escriure nostra història,
guardar-te sempre com fulla de records,
ganivet que obri l’intern que estima...
Voldria tenir-te
a vora, galta a galta indestructible.
DE REBAIXES 15.- AANTON.-T.E.- 8-10-15
.....SILENCIS
62.- Dins el borrombori que no calla, el silenci escolta.




dimecres, 21 d’octubre del 2015

DEIXA'M COPSAR... aquarel·la

Deixa’m copsar els teus llavis closos
quan et parlen endins com  si fossin callats.
Deixa’m entrar en teus llavis oberts
quan parlen i s’expliquen i expressen i diuen
el que teu intern no pot callar més temps...
Contemplo amb goig el teu somriure
i quan apropo meu dit per cloure’t llavis
i  sentir el brau íntim que vol dir-me
i confessar-se joiosa del instant que vius
em sento reviure tots els meus records..
Callo i percebo el teu respir.
DE REBAIXES 15.- ANTON.- T.E.- 7-10-15
........SILENCIS.
61.- Callo mentre el núvol brama...

Hi ha que sempre es fa sentir més del compte.

HAIKÚ... pint. xinesa


HAIKÚ
Tinc lluna blanca
S’escolta melodia
De llençol blanc.
DE REBAIXES 15,. ANTON.- T.E.-7-10-15
.......SILENCIS
60.- Ens atrevim a passar el pont ?
A l’altre costat pot ser tot diferent...!!



dimecres, 7 d’octubre del 2015

HE OBERT... aquarel·la


He obert la porta de l’incert
que em ronda la incipient seguretat.
La pacient calma me n’avisa
que sempre estem en seves mans.
i és que la voràgine incertesa
ens foragita i ens engoleix...
Per molt segurs que caminem
amb el sarró a l’esquena ,
que nostra seguretat ens indica
que estem en el nord segur,
qualsevol acte pot posar-nos
en el pou on el dubte ens xucla
i el témer la relliscada ens angoixa.
Sempre pot haver-hi núvols en el cel.
DE REBAIXES 15.- ANTON.- T.E.- 6-10-15
...........SILENCIS
59.- Qui reconeix que és poca cosa
davant l’immensitat que ens envolta 

dilluns, 5 d’octubre del 2015

MIRO EL LLUNY... aquarel·la

Miro constantment el lluny, em clama amb veu potent
i vol distreure’m del que tinc junt a mi, al meu volral...
He de cuidar-me del meu marge de pedra seca
i del reble que falca lloses i pedram propi
i no distreure tant el temps en els cants de sirena
que lluiten per engolir, sense profit, el meu viure...

Ens volen distreure per fer-nos seguir com corderets
i ja no necessitem pastures nefastes,
pintades de coloraines alegres.


Segueixo en el meu marge segur aguantant l’embit
de les torrentades que sempre ens empenyen...
DE REBAIXES 15.- ANTON.-T.E.-2-10-15
.......SILENCIS
57.- De vegades, la sumptuositat de la frase pot moure

els sentiments i fer-nos caminar...

divendres, 2 d’octubre del 2015

SEGUIRIA, SEGUIRIA... aquarel·la


Seguiria, seguiria !!!
Parat o peuant aniria per el crestall de la serralada
Dalt contra vents i pluges, ben fermat en ses il·lusions
Podria contemplar el panorama del riu i de la vall...
Veuria la pell del terrer brollant gerdor esplèndida,
Com que els voltors haurien fugit abandonant
Ses prèdiques de negació, ell, a dalt es sentiria feliç...
Els menuts reietons i fins les orenetes revolarien
Amb el acontentament al llavi, tant de temps callat
I llangardaixos i serpents farien nous senders de pas,
El cabrum votaria satisfet de ser-ne lliure...
El riu calmat i seré seguiria entre canyars i tamarits
I l’arbriu no tindria por d’insults de vent que els despullés...
Pensem que el sol no cobraria cap deute
I la lluna estendria llençol en el llit davall la prunera...
Ell, seguiria contemplant, fruint ja el nou instant...
DE REBAIXES 15.-ANTON.-T.E.- 30-9-15.
.......SILENCIS
56.-  Iguals,sí, amb peculiaritats que no ofenen, ans uneixen..



dijous, 1 d’octubre del 2015

L'ESCALA DEL TEMPS... aquarel·la

28 – 10 – 10
L’escala del temps s’allunya,
l’intimitat del record s’apropa.
Les hores cautes es fan llargues,
l’encontre, a prop o lluny, espera...
La cadència del temps no para
i la meta... Quan veurem la meta ?
Creiem saber on som
i la continuïtat voldríem.
Innocents ens creiem els ajuts
que volen i ens arrastren
com sirenes, fent-nos creure
un més allà propici
net d’angoixes esverades...
Lluita contra hores tenim
en un desesper de vida incomplerta.
Bufen els vents
i les orelles escolten
el cant dels núvols.

REBAIXES 10.- ANTON.-T.E- 30-9-15.