MIRO EL LLUNY... aquarel·la

Miro constantment el lluny, em clama amb veu potent

i vol distreure’m del que tinc junt a mi, al meu volral...

He de cuidar-me del meu marge de pedra seca

i del reble que falca lloses i pedram propi

i no distreure tant el temps en els cants de sirena

que lluiten per engolir, sense profit, el meu viure...

Ens volen distreure per fer-nos seguir com corderets

i ja no necessitem pastures nefastes,

pintades de coloraines alegres.

Segueixo en el meu marge segur aguantant l’embit

de les torrentades que sempre ens empenyen...

DE REBAIXES 15.- ANTON.-T.E.-2-10-15

.......SILENCIS

57.- De vegades, la sumptuositat de la frase pot moure

els sentiments i fer-nos caminar...